Les universitats catalanes celebren 10 anys de compromís amb les persones refugiades

El nombre de persones refugiades s’ha duplicat en els darreres deu anys, un fet que reafirma la importància del compromís de les universitats.

Aquest octubre s’ha commemorat a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) el desè aniversari del comunicat “Les universitats catalanes, amb les persones refugiades” de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP), que va marcar l’inici de les primeres accions coordinades del sistema universitari per defensar els drets de les persones desplaçades forçosament.

En el marc d'aquesta efemèride, el 16 d'octubre va tenir lloc a l'edifici Rectorat de la UAB, la jornada "2015-2025. 10 anys d'Universitats i Refugi", organitzada des del Programa Refugi de la UAB, gestionat per la Fundació Autònoma Solidària, i que va generar un espai de celebració i de reflexió entre universitats públiques catalanes, societat civil i administració pública. L'activitat s’emmarcava en el pla de treball de la Xarxa Tècnica de Cooperació, Voluntariat i Refugi del Consell Interuniversitari de Catalunya i comptava amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD).

L’acte inaugural va comptar amb la participació d’Andrea Costafreda, directora general de l’ACCD, que va felicitar les universitats pels deu anys de compromís amb les persones refugiades i va subratllar que, "en un món amb conflictes creixents i restriccions de les llibertats democràtiques, la cooperació per a la transformació exigeix una protecció de les defensores de drets" i va parlar d'un "ecosistema de protecció" necessari.

Per la seva banda,  el secretari general del Consell Interuniversitari de Catalunya, Xavier Martínez-Celorrio, va destacar que el nombre de persones refugiades anualment s’ha duplicat en aquests deu anys, un fet que reafirma la importància del compromís de les universitats. En els 10 anys s'han concedit més de 500 beques a persones refugiades. I va afegir que "en aquest nou desordre internacional que estem vivint, són necessaris més que mai programes com aquest; les universitats som fars". Va destacar també la UAB com a universitat pionera en els programes refugi.

La secretària general de la UAB, Esther Zapater, va tancar la inauguració recordant els inicis del programes refugis arran de la guerra de Síria i va posar en valor la tasca duta a terme des de la UAB: 150 parelles de mentoria i 247 beques Refugi, amb prop de 800 participants en activitats de sensibilització i de formació als currículums sobre migracions, drets humans i refugi.

La jornada va incloure la proposta artística “Yuyay: Memòria”, creada i protagonitzada per Edith Laverde, defensora de drets colombiana i doctoranda de la UAB, que va presentar un monòleg commovedor sobre la memòria, la pèrdua i la resiliència, en homenatge al seu germà, que va emocionar als participants.

A la taula rodona “Universitat i Refugi: d’on venim i cap a on anem?”, moderada per Pamela Urrutia (Escola de Cultura de Pau), representants d’universitats, entitats i persones refugiades van analitzar els reptes del futur. Shurouq Alimam Alnajjar, estudiant palestina, va mostrar el seu orgull de formar part de la UAB i va reivindicar la necessitat de suport psicològic als programes de refugi. També va destacar la importància de treure les etiquetes de les persones refugiades ja que són professionals i agents de canvi que poden aportar i, en aquest sentit, va demanar que es faci més recerca vinculada a l’àmbit del refugi.

El director de la Fundació Solidaritat UB, Xavier López Arnabat, va recordar que, de fet, fa més de trenta anys que les universitats catalanes acullen persones refugiades, i va apel·lar a una acció conjunta i coordinada per garantir la continuïtat dels programes i reforçar-ne la inserció laboral i social. El director de la Fundació Autònoma Solidària, Jordi Prat, va remarcar que l’existència d’aquests programes “ja és un èxit en si mateix”, i va instar a consolidar-los com a estructures permanents, amb més suport del sistema universitari i que s’endegui una avaluació rigorosa dels seus resultats.

Laura Riba (gerent d’Irídia i membre de l'entitat social La Fede) va alertar de l’augment de la conflictivitat i de l’extrema dreta i va criticar la manca de vies segures. Com a elements a continuar treballant i que cal reforçar dins els programes refugi va destacar les mentories i tutories i l’atenció psicosocial. Com a reptes, Riba, va assenyalar que cal que les beques donin més certesa sobre la seva continuïtat.

Finalment, Estel·la Pareja, docent, investigadora i exdirectora de la CCAR, va destacar el paper de la universitat com a espai reparador i d’igualtat d’oportunitats, i va subratllar la necessitat d’impulsar l’acollida de més dones, millorar les condicions materials dels ajuts i enfortir l’acompanyament i fer més incidència i acompanyament en totes les dificultats legals. Per concloure la taula, la investigadora de l'Escola de Cultura de Pau de la UAB, Pamela Urrutia,  va remarcar el paper clau de les universitats com a agents socials davant l’augment de la conflictivitat global i dels discursos d’odi, i la urgència de reforçar la coordinació entre institucions.

Durant la jornada es va presentar el Protocol d’orientacions per a l’acollida acadèmica de persones refugiades, a càrrec de Gemma Xarles (UOC), com a coordinadora de la Xarxa Tècnica de Cooperació del CIC, així com les bones pràctiques de diverses universitats catalanes. Cati Jerez (UB), Gemma Ros (UdG), Àngels Sendra (UdLl), Sara Vilar i Laia Llorens (UOC) van presentat les accions, mesures i protocols de les universitats a les quals representen.

Les persones participants posteriorment van treballar i debatre en grup sobre les mesures que ha d’incloure el Protocol d’orientacions per a l’acollida acadèmica de persones en situació de refugi de les universitats catalanes per tal que aquest s’aprovi el proper mes de novembre .

La cloenda, a càrrec del vicerector de Relacions Internacionals de la UAB, Òscar Jané, va posar en valor una dècada de treball conjunt que ha consolidat una xarxa universitària compromesa amb el dret al refugi i el dret a l’educació. Tot i així, ha remarcat que “tan de bo no calgués aquest programa”. I va acabar la seva intervenció, posant sobre la taula que, per una banda, cal una coordinació entre òrgans competents, no només des de les universitats, i que caldria fer una demanda conjunta de les universitats perquè els organismes i les administracions competents facilitessin els processos d’evacuació de les persones davant situacions com la que s’ha viscut darrerament a Gaza ja que no funcionen correctament.