Les primeres comunitats del neolític eren inclusives i obertes als nouvinguts
Una recerca internacional amb participació de la UAB, publicada a Nature Scientific Reports, ha revelat, a partir de les dents trobades a cinc jaciments arqueològics de Síria, nous coneixements sobre com els primers agricultors del món van formar les primeres comunitats i assentaments i com va ser la relació amb els forasters. La recerca reconstrueix patrons de mobilitat mai observats fins ara.
Un equip internacional d’investigadors, amb la participació del Grup de Recerca en Arqueologia del Mediterrani i del Pròxim Orient (GRAMPO) del Departament de Prehistòria de la UAB, ha analitzat les signatures químiques de les dents de 71 persones trobades en cinc jaciments arqueològics de la Vall de l’Èufrates a l'actual Síria. Les restes abasten tot el període neolític de fa entre 11.600 i 7.500 anys, el període en que es van crear els primers assentaments i ciutats.
Mitjançant l’anàlisi dels isòtops d'estronci i d’oxigen de l'esmalt dental, els investigadors han pogut establir si els individus van créixer localment o si es van moure des d'una àrea diferent, tot reconstruint patrons de mobilitat que no s’havien observat fins ara.
L’anàlisi de les dents, combinada amb les restes d’esquelets trobades als jaciments i les evidències de les pràctiques funeràries, revelen que quan els pobles s’establien en una zona ho feien de manera ferma, la majoria de la població es quedava al lloc i s’enfortien els llaços amb comunitats particulars.
Les dones es movien més que els homes entre comunitats
Curiosament, la recerca mostra que cap al final del neolític les dones eren més propenses que els homes a moure's entre comunitats. Això suggereix tradicions patrilocals, en què les dones es van traslladar per formar matrimonis en noves comunitats, mentre que els homes es van quedar als seus pobles d'origen.
Aquest cicle de moviment podria haver evolucionat per evitar l'endogàmia dins de les comunitats.
Comunitats inclusives
Els investigadors van trobar que, en molts casos, els individus originaris d'altres llocs semblaven plenament integrats en la vida del poble, cosa que suggereix que les primeres comunitats agrícoles eren inclusives i obertes als nouvinguts.
Una evidència d’això és que tant les persones locals com els forasters eren enterrades molt a prop i en els mateixos cementiris i espais, amb els mateixos conjunts funeraris elaborats i amb manipulacions post mortem similars, com ara ser enterrats en posició asseguda.
En aquest sentit, un exemple sorprenent esdevé a Tell Halula, on s’han conservat múltiples capes de restes humanes al terra dels habitatges. L'anàlisi revela que els individus enterrats junts a la mateixa casa incloïen tant persones locals com forànies, i totes elles eren tractades amb les mateixes pràctiques funeràries.
Tot això indica que la mobilitat no excloïa la inclusió social, i que els vilatans en el període neolític estaven oberts a assimilar els nouvinguts plenament a la vida comunitària i rebien el mateix tracte de distinció quan morien.
«L’estudi és important per la metodologia interdisciplinària utilitzada, d’una part un ampli desenvolupament d’anàlisi d’isòtops (estronci i oxigen) i de l’altra part l’estudi del context arqueològic i històric de la zona», explica la professora del Departament de Prehistòria de la UAB Anna Bach. L’equip de la Universitat Autònoma de Barcelona va treballar durant mes de 20 anys en el jaciment de Tell Halula, a la vall de l’Èufrates, prop d’Alep. «Els treballs iniciats el 1991 es van aturar el 2011 per la guerra i malauradament no s’han pogut reprendre en aquella zona, per la qual cosa ara l’equip treballa al Kurdistan iraquià», recorda Miquel Molist, professor del mateix departament i coordinador del grup de recerca GRAMPO de la UAB. Malgrat tot, la recerca sobre el neolític de la Vall de l’Èufrates ha pogut continuar «amb l’anàlisi i l’estudi de les mostres arqueològiques que s’ha obtingut i dipositat temporalment a la UAB, tant pels investigadors de la pròpia universitat com, sobretot, per l’àmplia col·laboració internacional, una mostra de la qual es el treball que ha donat lloc a aquesta publicació».
La recerca s’ha publicat recentment a Nature Scientific Reports i és el resultat d’un projecte liderat per la professora Eva Fernández, de la Universitat de Durham (Regne Unit), i en el qual hi han participat diferents universitats i equips de recerca europeus, entre ells el Grup de Recerca en Arqueologia del Mediterrani i del Proxim Orient GRAMPO (2012 SGR 00744) del Departament de Prehistòria de la UAB.
Article de referència:
Plug, JH., Blevins, K.E., Abbès, F. et al. Strontium and oxygen isotope analysis reveals changing connections to place and group membership in the world’s earliest village societies. Sci Rep 15, 34598 (2025). https://doi.org/10.1038/s41598-025-18134-3