Les empreses de combustibles fòssils només controlen l'1 % dels projectes d'energies renovables del món

L’estudi, publicat recentment a la revista científica Nature Sustainability, posa en evidència el discurs imperant i generalitzat de la indústria dels combustibles fòssils i la posiciona davant l’opinió pública com un actor clau en la solució al canvi climàtic mitjançant els seus projectes d’energia «verda». 

A partir de les dades de l’ONG Global Energy Monitor, la investigació analitza les 250 companyies de petroli i gas més grans segons la seva producció d’hidrocarburs —responsables del 88 % de la producció mundial— i identifica un total de 3.166 projectes únics d’energia eòlica, solar, hidroelèctrica i geotèrmica en què aquestes empreses tenen participació, ja sigui de manera directa, a través de filials o mitjançant adquisicions. 

Els resultats mostren que només el 20 % d’aquestes 250 companyies té algun projecte d’energia renovable en marxa i que les energies renovables amb prou feines representen el 0,1 % de la seva extracció d’energia primària. 

Aquest fracàs en la inversió en renovables contrasta fortament amb les afirmacions contínues de la indústria extractivista sobre el seu paper fonamental en la reducció de les emissions. Gairebé una quarta part de les 100 companyies més importants té entre els seus objectius principals la reducció dels gasos d’efecte hivernacle per a l’any 2030, amb un compromís de reducció mitjà del 43 % de les emissions, segons el grup de recerca Zero Carbon Analytics. 

Per a Marcel Llavero Pasquina, investigador de l’ICTA-UAB i primer autor de l’estudi, «el desplegament de renovables per part de les companyies de petroli i gas és anecdòtic en el millor dels casos. La seva contribució a la lluita contra la crisi climàtica s’hauria de jutjar únicament per la quantitat de combustibles fòssils que deixen sota terra». 

Els resultats generen dubtes per a aquelles institucions i organitzacions que es continuen relacionant amb la indústria dels combustibles fòssils sota la premissa que aquesta és un actor clau en la transició energètica. 

Per a Llavero Pasquina, «després de dècades de paraules buides, és hora que governs, universitats i institucions públiques reconeguin que la indústria dels combustibles fòssils sempre formarà part del problema i no de la solució a la crisi climàtica. Les companyies de petroli i gas no haurien de tenir un seient a la taula on es prenen les decisions sobre el futur de la política climàtica i energètica». 

Julia Steinberger, ​professora ​de la Universitat de Lausana (Suïssa)​ aliena a l’estudi​, afirma que ​«​aquest estudi verifica les dades sobre la indústria del petroli, el gas i el carbó, i demostra que, malgrat els seus eslògans ecològics, estan fracassant completament en la transició cap a les energies netes. ​No obstant això, ​els​ seus​ grups de pressió i els laboratoris d’idees o think tanks segueixen influint en els nostres polítics». 

Kasandra O’Malia, ​directora​ del projecte Global Solar Power Tracker a Global Energy Monitor, va assegurar que «senzillament, les companyies de petroli i gas no estan invertint en renovables com van prometre. Afirmar el contrari és fer un rentat d’imatge verd o greenwashing». 

Informació addicional: Taules

 

Article de referència: Llavero-Pasquina, M. & Bontempi, A. (2025). Oil and gas industry’s marginal share of global renewable energy. Nature Sustainability. https://doi.org/10.1038/s41893-025-01647-0