Les companyies d'aviació mantenen la freqüència de vols malgrat l'increment de competitivitat del tren d'alta velocitat
La liberalització del mercat del tren d’alta velocitat a Espanya l’any 2020 va fer possible un augment de passatgers respecte al seu competidor: el transport aeri. Les companyies d’aviació van respondre a aquest augment de la competència amb una disminució —d’entre el 10 i el 16 %— de l’oferta de seients, però van mantenir la freqüència de vols per no perjudicar la connectivitat dels hubs aeris. Aquesta és la principal conclusió d’un article elaborat per investigadors de la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Oberta de Catalunya.
L’article explica com la Unió Europea dona suport al tren d’alta velocitat en tant que forma sostenible de transport, i que una fórmula per impulsar-lo és la liberalització del mercat. Un dels pocs països en què s’ha aplicat aquesta mesura és Espanya. L’any 2020 es va decidir la liberalització d’operadors en els principals corredors: Madrid-Barcelona, Madrid-València, Madrid-Alacant, Madrid-Sevilla i Madrid-Màlaga. Com a resultat, va augmentar tant l’oferta de serveis com la demanda dels passatgers. En aquests corredors, la freqüència va passar de 78 a 115 viatges diaris i el nombre de seients va augmentar un 60 % (de prop de 24 milions el 2019 a uns 37 milions el 2023). Pel que fa a la demanda, va augmentar fins a un 45 % (d’uns vint milions de passatgers el 2019 a més de trenta milions el 2023).
Aquests bons resultats de la liberalització van fer augmentar la quota de mercat del tren d’alta velocitat per sobre del 80 % en la majoria de corredors respecte als desplaçaments en avió en els corredors en què tots dos mitjans competeixen. Les companyies d’aviació van respondre a aquesta competència amb una reducció de seients, substituint alguns models d’avió per altres amb menys capacitat. La freqüència de vols, però, es va mantenir.
«El gran augment de l’alta velocitat a Espanya a causa de la liberalització no ha permès reduir el nombre de vols», destaquen com a conclusió els tres autors de l’article. Es tracta de Daniel Albalate, director de l’Observatori d’Anàlisi i Avaluació de Polítiques Públiques de la UB; Albert Gragera, professor del Departament d'Economia Aplicada de la UAB, i Pere Suau, responsable del Sustainability, Management and Transport Research Group (SUMAT), adscrit al Centre de Recerca en Tranformació Digital i Governança (UOC-DIGIT), i professor dels Estudis d’Economia i Empresa.
«Això té implicacions en la promoció del tren d’alta velocitat com a mitjà de transport més sostenible —afegeixen—. Fer més atractiva l’alta velocitat a través del mercat no sembla un camí que permeti aconseguir millores ambientals i climàtiques significatives». I apunten que la causa podria ser l’interès de les companyies aèries de xarxa, «que han de mantenir freqüències de vol altes encara que sigui amb avions més petits, ja que molts vols domèstics alimenten el hub de Madrid-Barajas». «Encara que sigui amb menys passatgers, aquests vols es fan igual per omplir els avions intercontinentals».
«En conclusió, si una liberalització del mercat tan exitosa com la del tren d’alta velocitat no ha estat capaç de reduir vols, difícilment cap dinàmica de mercat ho aconseguirà», afirmen. Fins i tot defensen que «encara que, com es pretén, la legislació espanyola decideixi avançar cap a la prohibició dels vols curts, el seu impacte seria molt limitat sobre el nombre vols i les emissions si es manté la voluntat d’excloure precisament els vols de connexió amb els hubs».
Referència
Albalate, Daniel; Gragera, Albert; Suau, Pere. «Fewer seats, resilient frequencies: Impacts of large-scale high-speed rail liberalisation on air transport supply». Research in Transportation Business & Management, vol. 67, 2026. https://doi.org/10.1016/j.rtbm.2026.101712