La llum solar i la precisió en els nutrients, claus de l’èxit de l’agricultura urbana

Així ho demostra un estudi que ha portat a terme l’ICTA-UAB durant vuit anys a l’hivernacle de la coberta del seu edifici —connectat i integrat tèrmicament amb el mateix immoble—, ubicat al campus universitari.

La investigació, que va avaluar onze cicles de cultiu de tomàquet entre els anys 2015 i 2023, analitza com optimitzar la producció d’aliments a les ciutats de manera sostenible i reduir-ne l’impacte ambiental. L’anàlisi posa de manifest que accions com ara renovar periòdicament les cobertes de plàstic i emprar alternatives com fertilitzants recuperats d’aigües residuals maximitzen els resultats i eviten la contaminació.

Pel que fa a la radiació solar, l’estudi va identificar que la quantitat de llum disponible és el factor més determinant per a la productivitat. Tot i això, la degradació natural i progressiva dels panells de plàstic del sostre de l’hivernacle pel pas del temps va provocar una caiguda de la producció del 31 % al llarg dels vuit anys. Quan es van substituir els panells deteriorats l’any 2023, la collita es va disparar més del 56 % respecte a l’any anterior. Els investigadors recomanen renovar aquestes cobertes amb una periodicitat d’entre quatre i sis anys, en lloc de cada deu anys com solen indicar els fabricants, per així mantenir l’alta productivitat i reduir la petjada de carboni global entre el 6,7 % i el 7,7 %.

En l’àmbit de la nutrició vegetal, l’equip va estudiar l’ús d’estruvita, una sal fertilitzant rica en fòsfor recuperada directament de les plantes de tractament d’aigües residuals urbanes. «Aplicada en una dosi optimitzada de 100 grams per planta, l’estruvita va permetre obtenir les collites de tomàquet més altes de tot l’estudi i igualar el rendiment de la fertilització mineral convencional, però amb un avantatge ambiental decisiu: va reduir dràsticament la contaminació de les diferents masses d’aigua per escolament de fertilitzant», indica Guido Evangelista, investigador de l’ICTA-UAB i primer autor de l’estudi.

Així mateix, la investigació va comparar l’hivernacle del terrat amb un cultiu de tomàquet dut a terme en un espai tancat d’interior il·luminat artificialment amb LED. Tot i aconseguir una gran eficiència en l’ús de l’aigua, el sistema d’interior va registrar la petjada ecològica més elevada: 7,06 kg de CO₂ equivalent per quilo de tomàquet, i el consum d’electricitat va ser el responsable de més del 93 % d’aquest impacte, en comparació amb l’emissió d’entre 0,54 i 0,94 kg de CO₂ equivalent dels cicles més eficients de l’hivernacle de terrat. L’estudi calcula que si l’electricitat fos d’origen 100 % solar fotovoltaic, la petjada del cultiu interior es reduiria un 87 %, fins a 0,93 kg de CO₂ equivalent, cosa que demostra que la producció en espais tancats no és automàticament l’opció més sostenible, si no està associada a fonts renovables.

En conjunt, l’estudi assenyala que l’agricultura urbana sostenible no s’aconsegueix mitjançant una única gran solució, sinó gràcies a anys d’ajustaments petits però precisos: un enfocament d’aprendre fent (learning by doing) que podria oferir lliçons pràctiques per a horts urbans i hivernacles de terrats d’arreu del món.

 

Article de referència: Evangelista, G., Villalba, G., Orsini, F., Muñoz-Liesa, J., Arcas-Pilz, V., & Gabarrell, X. (2026). Sustainable resource optimization for tomato cultivation in a rooftop greenhouse: an 8-year case study. Agronomy for Sustainable Development, 46, 49. https://doi.org/10.1007/s13593-026-01118-6