La investigació i les polítiques sobre el canvi climàtic necessiten dels coneixements dels pobles indígenes i les comunitats locals

Aquesta és una de les conclusions d’un ampli estudi coordinat globalment per l’ICTA-UAB, que inclou 48 pobles indígenes i comunitats locals de totes les zones climàtiques habitades. El projecte “Indicadors Locals d’Impactes del Canvi Climàtic” (LICCI), dirigit per Victoria Reyes-García, professora de recerca ICREA a l’ICTA-UAB, ha estat finançat pel Consell Europeu de Recerca (ERC) i dut a terme en col·laboració amb nombroses organitzacions locals, des d’universitats i institucions governamentals fins a la societat civil. Els resultats d’aquest treball han estat publicats recentment a la revista Nature Communications Earth & Environment. 

“Els efectes del canvi climàtic són enormes, nombrosos i diferents a les diferents comunitats, cosa que dificulta el disseny d’estratègies d’adaptació. En som conscients. El projecte LICCI ha demostrat que els coneixements indígenes i locals aporten noves proves que poden servir de base a intervencions justes i eficaces contra el canvi climàtic”, afirma Victoria Reyes-García, investigadora principal de LICCI. 

El canvi climàtic és un fenomen global amb causes i efectes complexos que requereixen la col·laboració internacional a tots els nivells. No obstant això, la variabilitat dels impactes del canvi climàtic és tan gran que les intervencions locals per mitigar-los no sempre són eficaces. A més, la complexitat d’alguns factors que el potencien, com els conflictes locals, la planificació de grans infraestructures o el turisme, entre altres, pot distorsionar la nostra comprensió de les causes i els impactes del canvi climàtic. I el que és més important, els efectes del canvi climàtic són percebuts de manera diferent per les comunitats els mitjans de vida de les quals difereixen de les activitats econòmiques de les principals economies del món i que encarnen visions i comprensions culturals diferents del món. En conseqüència, la sobirania alimentària, la seguretat econòmica i la identitat cultural estan en joc a molts indrets del món. 

Per aquest motiu, els científics i els responsables polítics fa molts anys que busquen maneres d’incloure les necessitats dels pobles indígenes i les comunitats locals en els seus estudis i programes d’intervenció, amb iniciatives internacionals com la Plataforma de Comunitats Locals i Pobles Indígenes (LCIPP) de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC). Malauradament, la majoria de les vegades aquestes comunitats han estat ignorades des del principi fins a la fase d’aplicació. Una de les raons, encara que no l’única, n’és el repte d’integrar mesures aplicables i reproduïbles a escala mundial —crítiques per informar models climàtics intricats— amb dades escasses i menys comparables procedents de zones remotes d’arreu del món. Aquest repte és especialment acusat en regions on les comunitats depenen en gran mesura de la natura, cosa que les fa més vulnerables als efectes del canvi climàtic. 

Aquest és el problema que es va proposar resoldre el projecte LICCI. Mitjançant un esforç de col·laboració en què van participar 81 investigadors de 65 institucions, l’equip de LICCI va desenvolupar i va posar a prova un protocol específic per a cada lloc però comparable entre cultures. Aquest enfocament innovador pretenia documentar sistemàticament els impactes del canvi climàtic tal com els perceben els habitants de les regions seleccionades. El projecte va comptar amb la participació de més de 5.000 persones de 48 cultures i nacionalitats diferents, que representaven 179 comunitats de 37 països. 

Tot i que no es va poder consultar totes les comunitats, l’anàlisi dels 1.661 impactes notificats, classificats en 369 indicadors, destaca per una inclusió molt àmplia. Si es generalitzen, els protocols de la LICCI ofereixen una perspectiva global exhaustiva, la qual cosa facilita la integració dels pobles indígenes i les comunitats locals i els seus coneixements en la investigació i les polítiques internacionals sobre el canvi climàtic. 

L’estudi subratlla que els pobles indígenes i les comunitats locals comparteixen una consciència profunda dels efectes persistents, palpables i de gran abast del canvi climàtic. Sorprenentment, són capaços de discernir i veure l’impacte simultani d’aquests efectes i els fomentats per altres forces transformadores a les seves comunitats, que van des de la construcció de carreteres i la modificació de la normativa nacional i internacional sobre l’ús de la terra fins a les variacions en l’accés a béns i serveis comuns. En molts casos, aquestes comunitats han demostrat la seva capacitat de recuperació responent de manera proactiva a aquests impactes: han ajustat estratègicament les seves activitats socioeconòmiques i culturals, amb l’objectiu de mitigar les repercussions tant al medi ambient com a la seva vida. Tanmateix, en altres casos, no s’hi pot fer gaire a escala local i la població se sent impotent i desbordada. 

Igual que en molts altres protocols de recerca, les comunitats que participen en el projecte LICCI informen sovint de canvis en les temperatures mitjanes o estacionals, així com de canvis en la productivitat dels cultius i l’abundància de plantes silvestres, i aquestes són les observacions més comunes. Tot i això, el que diferencia LICCI és el seu detallat sistema d’indicadors, que permet associar els canvis en la temperatura mitjana o la productivitat dels cultius amb observacions i explicacions en diferents llocs. Això inclou des d’un vent sec procedent del Sàhara que afecta Ghana fins a una reducció de les precipitacions que repercuteix a Xile quan es té en compte la temperatura. De la mateixa manera, inclou l’escurçament dels cicles de condensació al Senegal i les infestacions de plagues a Romania en avaluar la productivitat dels cultius. 

 

Com poden els coneixements dels pobles indígenes i les comunitats locals canviar la investigació i la política sobre el canvi climàtic? 

A Espanya i a la resta del món, el projecte LICCI ha demostrat que els canvis en la manera en què les comunitats locals interactuen amb el medi ambient serveixen com a indicadors crucials dels canvis climàtics que observen. Tenint en compte el complex i profund coneixement que han demostrat tenir, juntament amb la seva capacitat per adaptar-se al canvi climàtic i mitigar-ne els impactes a les seves comunitats, el Consorci LICCI ha resumit els seus aprenentatges en tres importants recomanacions tant per a investigadors com per a responsables polítics: 

- La col·laboració amb els pobles indígenes i les comunitats locals amplia, enriqueix i aprofundeix la nostra comprensió del canvi climàtic i els seus efectes locals. Aquesta comprensió es pot fer servir per millorar els plans i les intervencions d’adaptació pertinents d’abast local. 

- En el context de les negociacions globals per a la justícia climàtica, el projecte LICCI proporciona una metodologia per mesurar i comparar els impactes del canvi climàtic arreu del món, que també pot informar sobre les mesures compensatòries apropiades. 

- Protegir els coneixements i els sistemes culturals indígenes i locals implica donar suport a la seva capacitat d’adaptació als impactes actuals i permetre’ls contribuir als esforços globals de mitigació. 

  

Les comunitats LICCI a Espanya 

El projecte LICCI ha estudiat tres regions espanyoles: Cabrales (Astúries), Sierra Nevada (Andalusia) i el cap de Creus (Costa Brava). Aquestes regions, escollides per les condicions orogràfiques úniques i els diversos entorns ecològics que presenten, ofereixen exemples convincents de com les comunitats s’adapten i comprenen en profunditat els efectes del canvi climàtic. 

A les localitats d’Arenas, Arangas i Asiego, al municipi de Cabrales, els investigadors han documentat els efectes del canvi climàtic als horts familiars, crucials per a la independència alimentària. La població local descriu l’inquietant desdibuixament de les estacions, amb canvis a les precipitacions i la temperatura, així com fenòmens meteorològics extrems que han alterat les pràctiques de reg i els calendaris de collita, cosa que ha contribuït a un augment de les malalties dels cultius. Per contrarestar aquests problemes, els residents construeixen hivernacles i dipòsits d’aigua i intensifiquen l’ús de fungicides. 

A Sierra Nevada, un punt calent de la biodiversitat europea que acull l’Observatori del Canvi Global de Sierra Nevada, la població va informar d’efectes similars del canvi climàtic. Les persones amb estudis superiors, que són les que tenen menys probabilitats de treballar al sector primari, van mostrar un menor coneixement dels impactes. Això subratlla la importància dels coneixements locals sobre el terreny i sobre l’ecosistema per comprendre les complexitats del canvi climàtic. 

A la Costa Brava, els experts del LICCI van treballar amb pescadors artesans i van documentar els seus avançats coneixements sobre el medi ambient. Els pescadors locals relacionen els canvis en les tempestes i el vent amb canvis a la població de diverses espècies marines que, en última instància, afecten els seus mitjans de vida. El complex coneixement ecològic que tenen permet identificar impactes del canvi climàtic que no s’han examinat a la literatura científica, com els efectes en el comportament dels animals marins, en les cadenes alimentàries i fins i tot la contaminació d’origen sintètic. 

Article de referència

Reyes-García, V., García-del-Amo, D., Álvarez-Fernández, S. et al. Indigenous Peoples and local communities report ongoing and widespread climate change impacts on local social-ecological systems. Commun Earth Environ 5, 29 (2024). https://doi.org/10.1038/s43247-023-01164-y