La "ciutat connectada" protagonitza el vuitè congrés d'AE-IC

La ciutat, de fet, serà el tema central del congrés, el programa del qual "demostra el dinamisme i la qualitat de la recerca actual en ciències de la comunicació", segons el rector. Lafuente va afirmar que "cal que la recerca analitzi els canvis globals des de l'aproximació transversal que donen les ciències de la comunicació", i va lloar el paper que té en aquest sentit la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB, organitzadora d'aquesta edició del congrés, com a centre "pioner" i "de referència".

Per la seva banda, Subirats va dissertar sobre la importància de la comunicació en l'àmbit de la política i va detallar els "fonaments de comunicació" que, al seu parer, serien desitjables per bastir la polis democràtica: "construir des de la lògica de la raó, seleccionar les dades més sòlides i informar de la manera més neutral possible". El ministre, que és catedràtic jubilat de ciència política, va recordar en la seva intervenció que havia impartit classes a la Facultat de Ciències de la Comunicació durant la seva carrera docent a la UAB.

La inauguració va comptar també amb els parlaments institucionals del tinent d'alcaldia de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat de l'Ajuntament de  Barcelona, Jordi Martí, i el secretari general de l'Organització d'Estats Iberoamericans, Mariano Jabonero, que van felicitar els organitzadors del congrés. A més, hi van intervenir altres docents de la Facultat de Ciències de la Comunicació. El degà, Enric Marín, va remarcar el simbolisme de la sala on es va celebrar l'acte, el Saló de Cent de l'Ajuntament barceloní, com a petjada d'un "exemple canònic de democràcia municipal" que es remunta als segues XVI i XVII. Rosa Franquet, presidenta d'AE-IC, va afirmar que el congrés abordarà "desafiaments enormes en un sector que viu constants transformacions". I Miquel de Moragas va retre homenatge a la figura d'Enrique Bustamante, president d'AE-IC que ens va deixar l'any passat i referent professional i acadèmic que va descriure com un "incansable defensor de la funció de servei públic de la comunicació".

Tancament del cinquantenari

El congrés continuarà fins a l'1 de juliol a les instal·lacions de la Facultat de Filosofia i Lletres, al campus de Bellaterra. Hi assistiran més de tres-cents especialistes en tots els camps de les ciències de la comunicació procedents d'arreu de l'estat i de l'Amèrica Llatina que tractaran sobre els mitjans de comunicació, les tecnologies de la informació, les indústries culturals, la convergència multimèdia i molts altres temes, tot posant un focus especial en el paper de la ciutat com a centre dels plans actuals i futurs de desenvolupament sostenible.

Amb l'organització del congrés, la Facultat de Ciències de la Comunicació tanca el cicle d'activitats amb què ha commemorat el cinquantenari de la seva creació. El centre va néixer el 1971 com a Facultat de Ciències de la Informació i va ser la primera dedicada a aquest àmbit acadèmic a Espanya, juntament amb la de la Universitat Complutense de Madrid. Entre altres esdeveniments al llarg d'aquest curs 2021-2022, la Facultat ha rebut el Premi Nacional de Comunicació de la Generalitat i la UAB ha publicat el llibre Els primers anys. Estudis de Comunicació a la UAB. Antecedents i inicis (1971-1985), obra del professor Miquel de Moragas, un dels fundadors de la Facultat.