L'esperança de vida en bona salut augmenta a les CCAA que més inverteixen en despesa sanitària
L'esperança de vida en bona salut a partir dels 50 anys ha evolucionat d'acord amb la despesa pública sanitària, segons un estudi que acaba de publicar el Centre d'Estudis Demogràfics de la UAB. Les comunitats autònomes que tenen una esperança de vida en bona salut més alta són la Rioja, les Illes Balears i Catalunya (homes), i Navarra, Catalunya i Aragó (dones). A la cua hi ha Múrcia, Castella-la Manxa i les Illes Canàries (homes), i les Illes Canàries, Múrcia i Galícia (dones).
Una despesa pública de 800 euros més per persona en salut entre el 2006 i el 2019 es va traduir en 1,5 anys més d'esperança de vida en bona salut per als homes i 1,2 anys per a les dones.
L'estudi “Despesa sanitària pública i esperança de vida: una inversió saludable”, que acaba de publicar el Centre d'Estudis Demogràfics de la Universitat Autònoma de Barcelona (CED-UAB) a la revista Perspectives demogràfiques, analitza els factors socioeconòmics i sanitaris que hi ha darrere de les diferències regionals (per comunitats autònomes) en l'esperança de vida amb i sense malaltia en els més grans de 50 anys des del 2006 fins al 2019.
Les dades provenen de sis enquestes de salut nacionals i europees (2006, 2009, 2012, 2014, 2017 i 2019) i de les dades de mortalitat facilitades per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), juntament amb indicadors socioeconòmics, dades de despesa sanitària pública, de serveis i recursos humans en salut i informacions sobre comportaments individuals relacionats amb la salut entre 2006 i 2019.
La conclusió és que el creixement desigual de l'esperança de vida en bona i en mala salut als 50 anys reflecteix el canvi en la despesa sanitària pública a les comunitats autònomes. S'observa que com més despesa sanitària pública per càpita s'efectua, més anys es viu sense malaltia i menys anys amb malaltia.
Les comunitats autònomes que tenen una esperança de vida en bona salut més alta són la Rioja, les Illes Balears i Catalunya (homes), i Navarra, Catalunya i Aragó (dones). A la cua hi ha Múrcia, Castella-la Manxa i les Illes Canàries, (homes) i les Illes Canàries, Múrcia i Galícia (dones). Ara bé, hi ha contrastos: per exemple, la comunitat amb una esperança de vida més gran als 50 anys entre els homes és Madrid (amb 33,5 anys), però en canvi se situa en setè lloc a la classificació d'anys de vida viscuts en bona salut (amb 12,2 anys).
Per calcular l'esperança de vida amb i sense malalties o afeccions cròniques es van considerar les condicions de salut més prevalents, entre les quals hi ha la hipertensió, mal d'esquena crònic, diabetis, asma, malaltia obstructiva pulmonar crònica (MPOC), càncer, ictus, infart de miocardi i malalties del cor.
Diversos indicadors analitzats van mostrar una relació significativa amb els anys viscuts amb malaltia o sense, entre els quals el PIB per càpita, la taxa d'atur entre les persones de més de 55 anys, el percentatge de la població amb educació primària o inferior, la despesa sanitària públic per càpita, la despesa hospitalària pública per càpita, la despesa en atenció primària pública per càpita, el nombre de doctors especialistes per 1000 habitants i el nombre d'infermeres especialistes per 1000 habitants.
Tot i això, quan es tenen en compte tots els factors regionals alhora, la despesa sanitària pública és la variable que més explica les diferències en l'esperança de vida en bona i en mala salut tant per a homes com per a dones.
L'evolució de l'esperança de vida en bona i mala salut i l'heterogeneïtat regional responen a les fluctuacions de la despesa sanitària pública des del 2006, marcada per les retallades que va patir entre el 2009 i el 2014. Tot i que la reducció de la despesa es va produir a tot el territori espanyol, va haver-hi diferències importants entre les regions. Els nivells de despesa per càpita difereixen molt segons la comunitat autònoma, ja que els valors més alts superen els més baixos en un 50 %.
L'anàlisi estima que gastar 800 euros més per persona en salut pública es va traduir en 1,5 anys més de vida en bona salut als 50 anys per als homes i 1,2 anys per a les dones, i va reduir els anys viscuts en mala salut 1,7 anys per als homes i 1,6 anys per a les dones.
“La gestió sanitària a nivell regional té un impacte en la prevalença i la prevenció de malalties de les persones d’edat madura i avançada gens menyspreable, cosa que cal tenir en compte a l’hora de dissenyar polítiques públiques que busquin reduir la càrrega de malalties a la població. Gastar en salut, per si algú ho dubtava, resulta una inversió saludable”, afirmen Elisenda Rentería i Pilar Zueras, investigadores del CED-UAB i l’Institute for Social and Economic Research a la Universitat d’Essex (ISER-Essex) i autores de l'estudi.