L'Escola de Cultura de Pau de la UAB analitza tres oportunitats de pau i nou escenaris de risc per a 2026
2026 es presenta com un any de deteriorament dels drets humans, marcat per l’augment del militarisme, l’ús de la força, l’erosió del dret internacional i l’impacte de crisis interconnectades, com el canvi climàtic en contextos de conflicte armat. Tot i això, en aquest escenari també emergeixen oportunitats de pau. A partir del seguiment de la conflictivitat armada i dels processos de pau arreu del món, l’Escola de Cultura de Pau (ECP) de la UAB analitza dotze contextos clau per a 2026 parant atenció a criteris de rellevància internacional i a casos menys visibles.
En una edició especial de la publicació Escenaris de risc i oportunitats de pau, l’ECP aprofundeix en tres contextos en què conflueixen factors que podrien conduir a una transformació positiva: el diàleg inclusiu a Moçambic; les negociacions sobre l’estatus polític de l’illa de Bougainville, en què participen el govern autònom i les autoritats de Papua Nova Guinea, i el procés de pau que involucra Turquia, el grup kurd PKK i partits polítics del país.
A l'Àfrica, els escenaris de risc abasten la situació a la República Democràtica del Congo, on el fracàs de la mediació dels EUA i la creixent implicació regional evidencien una escalada del conflicte; les circumstàncies de Somàlia, on un conjunt de dinàmiques podria portar al col·lapse del govern federal i a la presa de la capital pel grup armat Al-Shabab, i el possible agreujament de la guerra al Sudan, la partició de facto del país i l’impacte devastador que tindria per a la població. A Amèrica, hi destaca la possible agudització de la crisi a Haití, en un context d’expansió de les bandes armades i d’incertesa al voltant del cicle electoral, entre altres factors.
A l’Àsia i al Pacífic, es posa el focus en la intensificació de la tensió entre l’Afganistan i el Pakistan i en el conflicte armat a Myanmar, amb risc de violència prolongada i possible regionalització. A Europa, es dedica atenció a la guerra Rússia-Ucraïna, en particular als reptes humanitaris i als obstacles en el procés negociador. Finalment, a Orient Mitjà, s’analitza el conflicte Israel-Palestina i els riscos que els plans de Trump i altres dinàmiques accentuïn la normalització del genocidi, l’apartheid i la vulneració del dret internacional, i també la situació a Síria, on un conjunt de reptes de seguretat i de governança amenaça la transició política poc més d’un any després de l’enderrocament d’Al-Assad.
Més enllà dels casos analitzats en aquesta publicació, són molts altres els escenaris de deteriorament i risc en el panorama internacional de 2026 que continuaran requerint atenció, com el conflicte al Sahel occidental, la guerra a la regió del llac Txad i la implicació dels EUA en aquest escenari, la crisi a Veneçuela i la intervenció armada il·legal dels EUA, i la greu repressió de les protestes a l’Iran i les incerteses sobre el futur del règim. Aquests i altres escenaris de risc, i també possibles oportunitats de pau, es continuaran analitzant en futures publicacions de l’ECP. Davant les complexes perspectives per a 2026, es requereixen més esforços locals, regionals i internacionals per prevenir la violència, abordar les crisis, reduir els riscos més rellevants, enfortir les negociacions i els diàlegs inclusius, i donar suport a la resposta humanitària i a organitzacions i actors de la societat civil que treballen pels drets humans i la construcció de pau.