L'entorn digital genera nivells moderats de sobrecàrrega psicològica entre els estudiants universitaris

Un equip internacional de recerca, liderat per la Universitat de Warwick (Regne Unit) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) juntament amb la Universitat Friedrich-Alexander (Alemanya), ha publicat una revisió sistemàtica (scoping review) en la revista educativa Cogent Education per analitzar el benestar de la comunitat acadèmica universitària en un entorn educatiu envoltat d’eines digitals, que els investigadors anomenen “l'era de l’educació digital postpandèmia”. 

L’estudi conclou que, tot i que els nivells de malestar psicològic s’han estabilitzat en comparació amb els pics crítics de la pandèmia, l’entorn digital educatiu encara imposa una càrrega psicològica moderada als estudiants. Tanmateix, l’estudi avisa de la carència alarmant de dades sobre la salut mental dels docents, els professionals que han fet possible la transformació digital a les universitats presencials.

L’estabilització del benestar estudiantil 

La recerca ha sintetitzat dades de set estudis transversals internacionals que inclouen un total de 3.744 estudiants i indica que el malestar psicològic dels estudiants de grau —mesurats a través d’indicadors d'estrès, ansietat, depressió, insomni i esgotament (burnout)— se situen actualment en nivells baixos o moderats. Aquesta dada suggereix que la salut mental dels estudiants en el panorama digital postpandèmia és més estable que durant la fase d'emergència del 2020, on la incertesa i els canvis bruscs van disparar els indicadors de malestar psicològic.

Segons les troballes, la satisfacció dels estudiants amb les eines digitals està directament relacionada amb una millor salut mental. A més, l'aprenentatge en línia s'ha percebut en alguns casos com el format menys estressant en comparació amb el presencial o l'híbrid, gràcies a la flexibilitat que ofereix. No obstant això, suggereixen que les eines digitals ajuden quan estan ben estructurades i són fàcils d’utilitzar.

Factors de risc: "falsa" ubiqüitat,  fatiga digital i aïllament social

Malgrat l’estabilització, l'informe identifica factors de risc per a la salut mental. L’accés als entorns virtuals d'aprenentatge (VLE) "en qualsevol moment i lloc" s’ha descrit com una "espasa de doble fil". Tot i que ofereix autonomia, també fomenta la sobreexposició i difumina els límits entre la vida acadèmica i la personal, la qual cosa genera una hiperconectivitat que sobrecarrega i provoca fatiga mental. El sentiment de pressió per estar sempre disponible i exposat a entorns digitals, les dificultats tècniques en la gestió de les noves tecnologies o la saturació d'informació pot generar un augment en el tecnoestrès o estrès associat a l’ús constant d’entorns digitals. 

D’altra banda, la manca d'interacció física i connexió social real continua sent un factor que afecta negativament l'experiència educativa i la soledat sorgeix novament com un factor de risc per al benestar psicològic, un factor derivat de l’aprenentatge en línia i l’ús abusiu de les noves tecnologies.

Manca de dades sobre la salut mental del professorat

Una de les conclusions més rellevants de l’estudi és la manca d’estudis sobre el benestar del professorat en l'etapa postpandèmia. Tot i que els docents van ser una peça clau en la transformació digital, especialment en les universitats, que van estar tancades pràcticament dos cursos del 2020 al 2022, la recerca actual s’ha centrat gairebé exclusivament en els estudiants de grau. 

L'equip investigador subratlla que el suport als docents és vital per mitigar el tecnoestrès dels estudiants, però que encara no sabem com aquesta càrrega afecta la salut mental del professorat.

Cap a un enfocament institucional integral 

L'estudi recomana que les universitats no es limitin a oferir eines tecnològiques, sinó que adoptin un enfocament per a "tota la institució". Això inclou, d’una banda, establir polítiques de desconnexió per tal de programar el temps per dur a terme les tasques dins de l’horari laboral i garantir una desconnexió digital programada, així com els recordatoris d'ús per evitar la fatiga digital. D’altra banda, es recomana dur a terme formació en autogestió, és a dir, capacitar els estudiants en habilitats per gestionar les distraccions que generen els dispositius mòbils. De la mateixa manera, cal reforçar el suport institucional, ja que s’ha demostrat que l’ajut de la universitat i dels tutors actua com a amortidor essencial contra l'estrès tecnològic. Cal, per tant, harmonitzar els graus i les assignatures amb tècnics de suport especialitzats per oferir solucions estructurades i que no sobrecarreguin ni l’alumnat ni el professorat.

Segons els autors de la recerca, “l'educació digital postpandèmia no és una mesura d'emergència, sinó un ecosistema permanent”. Per tant, “calen més estudis longitudinals que analitzin amb més profunditat l’impacte de l’aprenentatge digital al llarg de la trajectòria acadèmica que incloguin tant el professorat com els estudiants per garantir un entorn educatiu saludable i sostenible i un desenvolupament psicològic òptim que mitigui la fatiga mental i el tecnoestrès associat a l’ús abusiu de pantalles i dispositius digitals”, conclouen els investigadors.

Projecte de recerca HealthyMindEd

Aquesta revisió sistemàtica forma part del projecte HealthyMindEd, que té com a objectiu promoure l'ensenyament i l'aprenentatge digital saludable en l'educació superior. El projecte HealthyMindEd (KA220-HED), finançat per la Unió Europea dins del programa Erasmus+, va arrencar al gener de 2025 i ha reunit la Universitat Friedrich- Alexander d’Erlangen-Nuremberg (Alemanya), la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Warwick (Regne Unit) i l’associació Media & Learning (Bèlgica) per analitzar i difondre l’impacte de la digitalització en la salut mental i social de la comunitat acadèmica (professorat i alumnat) i proposar solucions concretes que es recolliran en una guia de bones pràctiques.