L'aigua i la diversitat funcional augmenten l’estabilitat dels boscos temperats i mediterranis

En són coautors Rafael Poyatos i Jordi Martínez-Vilalta, investigadors del Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d’Ecologia de la UAB i del CREAF. També hi han participat investigadors de l’Institut de Recerca en Canvi Global (IICG-URJC), la Unitat d’Ecologia Funcional i Biogeoquímica de Sòls i Agroecosistemes (UMR Eco&Sols) i l’Institut Noruec de Recerca en Bioeconomia (NIBIO).

La recerca es basa en 20 anys d’observacions dels boscos de Catalunya, una regió d’especial interès perquè combina condicions temperades i mediterrànies, a més de presentar grans diferències en la quantitat d’aigua disponible per a les plantes entre unes zones i unes altres. Els investigadors també hi van integrar dades de 548 parcel·les de l’Inventari Ecològic i Forestal de Catalunya, que conté informació mesurada al camp sobre l’estructura del bosc i els trets funcionals de les espècies. Els trets funcionals són característiques que reflecteixen les estratègies ecològiques distintives de les espècies en un ecosistema, com ara créixer més ràpid o més a poc a poc, utilitzar els recursos de manera diferent o ser més o menys resistents a les sequeres.

«Aquesta recerca és important perquè mostra com la diversitat d’estratègies funcionals als boscos mediterranis pot contribuir a una major estabilitat davant el canvi climàtic», assenyala Rafael Poyatos.

Aigua i diversitat funcional

Basant-se en la sèrie temporal de l’índex de vegetació de diferència normalitzada (NDVI) obtinguda pel satèl·lit Terra entre 2000 i 2019, els investigadors van avaluar la capacitat de cada parcel·la per mantenir una productivitat estable al llarg del temps i van relacionar aquesta estabilitat amb les característiques climàtiques, l’estructura de la vegetació i la composició i la diversitat funcionals.

Els resultats mostren que, en general, els boscos amb millors condicions hídriques tendeixen a mantenir la seva productivitat més estable amb el temps, cosa que és d’esperar si tenim en compte que el creixement dels arbres està directament relacionat amb la quantitat d’aigua de què disposen. Tanmateix, els investigadors també van observar que els boscos amb una major diversitat funcional, és a dir, amb espècies que presenten una major varietat d’estratègies ecològiques, tendeixen a ser més estables. Aquests resultats són de gran rellevància en un context en què s’espera que moltes regions mediterrànies pateixin sequeres més llargues i intenses.

«En el cas del CREAF, hi hem contribuït amb un conjunt de dades sobre estratègies funcionals elaborat a partir de l’Inventari Ecològic i Forestal de Catalunya, així com amb la nostra experiència en l’anàlisi d’aquestes dades, combinades amb dades de teledetecció, en el camp de l’ecologia forestal funcional», indica Jordi Martínez-Vilalta.

Aplicacions contra el canvi climàtic

Raúl García Valdés, de l’IICG-URJC i investigador sènior de l’estudi, explica que «els boscos funcionalment diversos poden respondre millor a les condicions canviants, perquè no totes les espècies reaccionen igual a la sequera, la calor o altres factors d’estrès». Aquesta idea té implicacions directes per a la gestió i la política forestal.

En un escenari de canvi climàtic, no n’hi ha prou amb avaluar si un bosc és productiu en un moment determinat, sinó que també cal considerar si podrà mantenir la seva productivitat al llarg del temps. De fet, la gestió forestal pot contribuir a aquest objectiu afavorint les comunitats amb una major diversitat d’estratègies funcionals i evitant la simplificació excessiva dels boscos.

«La combinació d’inventaris forestals al camp i observació per satèl·lit ofereix una eina molt útil per monitorar l’estabilitat dels boscos a gran escala i durant períodes llargs, en proporcionar informació sobre quines poden ser les millors estratègies de gestió en un context climàtic cada cop més inestable i extrem», puntualitza Robinson Vauthier, membre de l’equip investigador, sobre aquestes mesures per anticipar riscos.

Tenint en compte els canvis que experimenten els nostres boscos, els gestors ambientals haurien de tenir en compte tots aquests estudis, ja que investigacions com la que s’ha presentat aquí poden servir per guiar decisions sobre restauració, selecció d’espècies, conservació de masses mixtes i planificació forestal adaptativa, sempre tenint en compte les condicions locals de cada zona.

Article de referència: Vauthier, R., Martínez-Vilalta, J., Poyatos, R. et al. Water availability and functional trait diversity drive temporal stability in temperate and Mediterranean forests. Eur J Forest Res 145, 90 (2026). https://doi.org/10.1007/s10342-026-01933-2