Kayed Hammad, intèrpret i fixer a Gaza: "documentàvem la vida quotidiana, la fam, els atacs; la nostra feina no podia aturar-se"
La Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB ha acollit aquesta setmana la conferència del fixer palestí Kayed Hammad, titulada “Ser intèrpret a Palestina i lluitar contra l’oblit”. Hammad ha compartit la seva experiència treballant a la Franja de Gaza, una de les regions més conflictives de l’actualitat.
Vint-i-dos anys interpretant i documentant Gaza
El 2003, després de perdre casa seva, la seva feina i el seu cotxe, Hammad va decidir abandonar el seu taller de reparacions electròniques i dedicar-se a treballar com a intèrpret i fixer. La feina de Kayed Hammad a la Franja de Gaza consistia a tramitar permisos, localitzar fonts polítiques i militars, i acompanyar els corresponsals en la cobertura informativa del conflicte, en definitiva, fer possible la feina de periodistes i personal d’ONGs en una zona de conflicte armat.
Gràcies a la seva figura imprescindible, es va poder produir el documental “Dreams Behind the wall”, dirigit per Elena Herrero el 2015 i que narra la vida a Palestina des de la mirada de dos infants. També ha estat guardonat pel seu treball amb el Premio Valores Humanos José Couso & Julio A. Parrado, concedit pel Festival Internacional de Cine de Fuentes, per la seva trajectòria com a activista i comunicador compromès amb els drets humans.
La situació va canviar el 7 d’octubre de 2023, quan Israel va impedir l’entrada de periodistes internacionals, això va deixar a en Hammad i altres professionals locals com els únics capaços de documentar els fets. Hammad va exercir funcions de càmera, productor i reporter, registrant la realitat de la Franja sota una violència extrema.
El productor cineasta va compartir el profund impacte que la guerra ha tingut en la seva vida. L’any passat va perdre un fill en un bombardeig. Després de mesos de tràmits va aconseguir evacuar la zona de Gaza amb la seva família.
Menú de Gaza
En la xerrada, Hammad ha explicat com va sorgir el projecte Menú de Gaza. Abans de poder exiliar-se, compartia amb el periodista Mikel Ayestaran fotografies dels plats que menjava durant la guerra. Ayestaran va difondre aquestes imatges al seu perfil, i ràpidament es van fer virals: “La gent esperava aquestes fotos com a senyals de vida; si no pujàvem res, pensaven que ens havia passat alguna cosa”, ha relatat Hammad.
El llibre Menú de Gaza, que es troba en prevenda, recopila aquestes receptes senzilles, reflectint les dificultats de la població per accedir a aliments bàsics, “mostràvem la duresa de la guerra però no amb imatges de sang i de destrucció”. En moltes ocasions, Hammad i la seva família havien de recórrer a productes destinats a animals, com pinso. Les quantitats eren molt limitades i un sol plat havia d’arribar per a tota la família. A més, els preus eren extremadament alts: un quilo d’arròs podia costar fins a 150 euros.
Un missatge d’esperança
Malgrat tot el que ha viscut, Hammad ha deixat clar que continua tenint l’esperança de tornar a veure una Palestina lliure: “La llibertat no té preu. Si un ésser humà hi renuncia i perd l’esperança, deixa de ser humà”. També ha ressaltat la importància de la mobilització de països com Espanya i Irlanda que han defensat els drets humans a Palestina i denunciat amb força el genocidi.
La conferència va ser organitzada per la Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB i la Fundació Autònoma Solidària, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona.