Investigadores de la UAB proposen eines i directrius per millorar la salut mental en les universitats
El projecte europeu HEARTS (Higher Education Action Response for Trauma Support), coordinat per la UAB, presenta els seus resultats finals en una conferència internacional que té lloc els dies 1 i el 2 de desembre a la Sala de Revistes de la Biblioteca d’Humanitats. Durant tres anys, el projecte, finançat pel programa Erasmus+, ha desenvolupat noves eines i metodologies per abordar el benestar emocional i la salut mental en l’educació superior i per crear entorns universitaris més inclusius, especialment per a l’alumnat i el personal en situació de vulnerabilitat.
HEARTS ha estat coordinat per la professora María Esther Fernández-Mostaza, investigadora del Grup d’Investigacions en Sociologia de la Religió (ISOR). «El projecte neix de la constatació que la salut mental és una preocupació creixent a les universitats europees i que sovint no s’integra de manera transversal en la vida acadèmica», explica Fernández-Mostaza. «L’estudiantat assenyala dificultats per accedir als serveis de suport, desconeixement dels recursos disponibles i falta d’espais segurs per parlar de patiment emocional, processos de dol o experiències de discriminació. El personal docent i administratiu, per la seva banda, manifesta sovint que no compta amb prou formació ni eines per acompanyar aquestes situacions», afegeix.
En aquest context, el projecte ha dut a terme un estudi de necessitats en cinc universitats europees i ha dissenyat accions pilot amb estudiantat, personal universitari i grups mixtos. A partir d’aquesta recerca, HEARTS ha desenvolupat un marc d’intervenció que combina coneixement acadèmic i metodologies creatives per abordar la salut mental des d’una perspectiva comunitària, preventiva i sensible al trauma.
Les activitats s’han implementat mitjançant tallers i itineraris formatius basats en metodologies creatives i comunitàries, com el teatre social i comunitari, els enfocaments sociològics i expressius, els marcs de la psicologia social i la competència intercultural, les pràctiques de mindfulness i resiliència i la recerca-acció participativa mitjançant Photovoice. Totes les propostes s’han cocreat amb les persones participants i amb els serveis de cada universitat per adaptar-les a les realitats locals.
A més de la UAB, han format part del projecte l’Instituto Universitário de Lisboa, la Universitat de Malta, la Universitat de Càller, el Social Community Theatre Centre de Torí (COREP) i la International Union for Health Promotion and Education (IUHPE), amb seu a França. Aquesta aliança ha permès contrastar realitats molt diverses i, alhora, construir un llenguatge comú sobre salut mental, diversitat i inclusió en l’àmbit universitari.
Entre els principals resultats del projecte destaquen tres publicacions de lliure accés:
– HEARTS Foundation Bricks Report, un informe de necessitats que descriu les principals barreres d’accés als serveis de salut mental i les desigualtats que afecten especialment els col·lectius en situació de vulnerabilitat.
– HEARTS Activity Handbook, un manual d’activitats amb tallers i itineraris per treballar el benestar amb estudiants i personal, basat en metodologies creatives i comunitàries.
– HEARTS Guide, una guia per implementar el mètode HEARTS en altres universitats, amb orientacions per integrar-lo en la docència i en les polítiques institucionals.
Les dades recollides mostren una demanda clara d’espais específics per parlar de salut mental, una separació marcada entre el currículum acadèmic i les activitats de benestar, i la necessitat de reforçar la formació del professorat i del personal de suport. Alhora, les experiències pilot evidencien que les metodologies participatives i creatives faciliten la implicació de l’estudiantat, redueixen l’estigma associat a la salut mental i generen xarxes de suport més sòlides dins dels campus.
La conferència final que se celebra al campus de Bellaterra reuneix les institucions sòcies, membres de la comunitat universitària i professionals de la salut mental per presentar aquests resultats, compartir experiències i debatre com donar continuïtat al mètode HEARTS més enllà del projecte.
Totes les publicacions i recursos estan disponibles a la pàgina web del projecte, heartsproject.eu, i a les seves xarxes socials (@hearts.project), perquè altres universitats puguin adaptar i aplicar aquestes eines en els seus propis contextos.
La UAB, amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible
Salut i benestar
Reducció de les desigualtats
Educació de qualitat