Implementar polítiques selectives d'immigració i importació podria reduir l'auge dels populismes
Un estudi amb participació de la UAB ha analitzat l’efecte del comerç exterior i de la immigració sobre l’èxit dels partits populistes, tant de dretes com d’esquerres. L’anàlisi revela com la importació de productes que requereixen mà d’obra poc qualificada en la seva elaboració té un paper clau en l’auge de tots dos populismes, mentre que la immigració amb baixa formació augmenta el populisme de dretes. Per contra, la immigració amb alta formació i les importacions amb alt contingut de mà d’obra qualificada redueixen el suport al populisme. L’estudi proposa la implementació de polítiques selectives com una solució alternativa al proteccionisme i a les barreres migratòries.
Davant del creixent suport a partits polítics de caire populista a pràcticament tots els països, una recerca publicada recentment a The Economic Journal planteja en quina mesura aquest tipus de discursos són el resultat de com la globalització afecta les societats locals. L’estudi distingeix entre dues dimensions de la globalització, el comerç i la immigració, per a les quals s’identifica el paper de la qualificació laboral en els productes importats i el nivell de formació dels immigrants.
Nou índex per mesurar el nivell de populisme d’un partit
Els autors de l’estudi, entre els quals figura Riccardo Turati, professor Serra Húnter del Departament d’Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), han desenvolupat un nou índex que permet puntuar de manera continuada en el temps el nivell de populisme d’un partit polític. Després d’analitzar els programes electorals dels partits polítics a 55 països en processos electorals que van tenir lloc entre el 1960 i el 2019, es va assignar una puntuació de populisme a cada partit en funció de la preeminència de retòriques contràries a les elits i dels compromisos assumits respecte a la protecció als ciutadans davant d’impactes econòmics externs. Els resultats de l’anàlisi mostren que a Europa el populisme ha crescut notablement durant la dècada de 2010, impulsat en bona mesura per l’adopció d’aquest tipus de discurs per part dels partits tradicionals.
Els resultats de la investigació indiquen que tant el comerç exterior com la immigració són elements que expliquen la generalització de discursos populistes i del seu èxit electoral, però no ho fan de la mateixa manera. El populisme, incloses les variants de dreta i d’esquerra, és altament sensible a la composició de la globalització quant a la qualificació dels immigrants i dels béns, ja que tant el nivell educatiu dels immigrants com el contingut de treball qualificat en els béns importats generen efectes polítics diferents. Les importacions de béns amb un alt contingut de mà d’obra qualificada i la immigració de treballadors amb elevats nivells de formació contribueixen a reduir l’èxit dels partits populistes, particularment el dels partits de dretes. Tanmateix, les importacions de béns intensius en mà d’obra de baixa qualificació alimenten el populisme de dreta i el d’esquerra, mentre que la immigració de baixa qualificació té l’efecte d’augmentar el populisme de la dreta mentre redueix el de l’esquerra.
Polítiques selectives
Aquests resultats destaquen que, si bé hi ha un vincle clar entre la globalització i el populisme, l’efecte de la primera sobre el segon depèn dràsticament de l’estructura per qualificació en l’entrada d’immigració i comerç, és a dir, del nivell educatiu dels immigrants i del contingut de treball qualificat incorporat en els béns importats.
"Els últims mesos han proporcionat evidència que els líders populistes adopten postures fermes contra el moviment internacional de béns i persones, és a dir, contra el comerç internacional i la migració", explica Riccardo Turati. "Una solució alternativa a les barreres comercials o migratòries seria la implementació de polítiques selectives, més raonables i pragmàtiques, que tinguin en compte la qualificació de qui elabora els productes o la formació dels immigrants. Qualsevol recomanació de política sobre restriccions comercials, proteccionisme o immigració ha de sospesar acuradament els diversos impactes de cadascun, particularment en termes del seu contingut específic per qualificació", conclou Turati.
En l’estudi, publicat a la revista The Economic Journal, una de les més prestigioses en economia, és producte d’una col·laboració internacional en la qual també han participat Frédéric Docquier, del LISER (Luxemburg), Stefano Iandolo, de la Universitat de Salern (Itàlia), Hillel Rapoport, de la Paris School of Economics (França) i Gonzague Vannoorenberghe, de la Universitat Catòlica de Lovaina (Bèlgica).
Article de referència:
Frédéric Docquier, Stefano Iandolo, Hillel Rapoport, Riccardo Turati, Gonzague Vannoorenberghe. «Populism and the Skill-Content of Globalization», The Economic Journal, 2026; ueag019, https://doi.org/10.1093/ej/ueag019
La UAB, amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible
Treball digne i creixement econòmic
Consum i producció responsables