Identifiquen el paper d’una proteïna en l’envelliment reproductiu masculí

Un estudi liderat per investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras (IJC) ha identificat una proteïna, la sirtuïna 7 (SIRT7), com un nou factor essencial per mantenir l’estabilitat genòmica de les cèl·lules germinals masculines al llarg del temps. L’estudi, fet en ratolins, s’ha publicat a la revista Nature Communications. Hi han col·laborat també investigadors de la Universitat Rutgers (EUA).

El retard en la paternitat és cada vegada més freqüent i sovint s’associa a una disminució de la fertilitat a causa de la pèrdua de qualitat dels espermatozoides, però els mecanismes moleculars d’aquest declivi són poc coneguts. L’equip de recerca ha estudiat com els mecanismes epigenètics (que regulen la integritat del genoma i quins gens s’activen o desactiven en funció de factors com l’edat, l’alimentació, l’ambient o l’estrès) influeixen en la capacitat reproductiva masculina i en la qualitat de les cèl·lules germinals a mesura que els individus envelleixen.

El treball demostra que la SIRT7 s’expressa de manera elevada en etapes inicials del desenvolupament de les cèl·lules germinals, incloses les espermatogònies (cèl·lules mare responsables de mantenir la producció d’espermatozoides), i ha identificat un mecanisme epigenètic en què està implicada, fins ara desconegut, associat a l’envelliment reproductiu masculí.

A escala molecular, l’estudi ha trobat que la proteïna limita els nivells d’un marcador epigenètic, la histona H3K36ac, i regula l’accessibilitat de la cromatina, l’estructura on s’empaqueta l’ADN. L’absència de SIRT7 provoca una pèrdua prematura d’espermatogònies i una major acumulació de dany al genoma durant l’envelliment o en resposta a estrès ambiental. La seva deficiència, a més, comporta un alentiment en el procés de formació dels espermatozoides en funció de l’edat i una reducció de la qualitat de l’ADN espermàtic. D’altra banda, el marcador H3K36ac augmenta durant l’envelliment testicular fisiològic, la qual cosa suggereix una relació causal amb el declivi reproductiu associat a l’edat.

Una proteïna poc estudiada en gàmetes masculins

La SIRT7 forma part d’una família de proteïnes que té un paper clau en la prevenció de l’envelliment cel·lular i tissular, en regular l’estabilitat genòmica i el metabolisme en teixits somàtics. Recentment, s’ha vist que també tenen funcions importants en teixits reproductius, tot i que la majoria d’estudis s’han centrat en els gàmetes femenins, en què regulen l’estructura de la cromatina i les defenses antioxidants.

«Aquesta recerca demostra que la SIRT7 també és essencial en mascles, fet que obre noves vies per entendre la infertilitat masculina i desenvolupar estratègies per preservar la salut reproductiva amb l’edat», afirma Berta Vazquez, investigadora del Departament de Biologia Cel·lular, de Fisiologia i d’Immunologia de la UAB, que ha liderat l’estudi. «A més, reforça el paper de l’epigenètica en les cèl·lules germinals per fer front a agents gonadotòxics, com la quimioteràpia, fet que apunta a noves estratègies per protegir la funció reproductiva en els tractaments de càncer».

Article de referència: Guitart-Solanes et al. «SIRT7 links H3K36ac epigenetic regulation with genome maintenance in the mouse testis». Nat Commun. 2026 Apr 28. doi: 10.1038/s41467-026-72540-3. Epub ahead of print. PMID: 42049778