Identifiquen el bacteri de la pesta negra en individus del segle XIV a Vilafranca del Penedès
L’anàlisi genètica de les restes d’individus de la necròpolis de Cal Pa i Figues de Vilafranca del Penedès demostra que van morir per la infecció de Yersinia pestis, el bacteri de la pesta negra que va causar milions de morts a Europa durant el segle XIV. L’estudi l’han dut a terme investigadores de la UAB al laboratori d'ADN antic i modern de la Unitat Antropologia Biològica. És el primer cop que un laboratori de Catalunya detecta aquest bacil antic.
La necròpoli que han estudiat les investigadores de la UAB va sortir a la llum quan es va enderrocar l’edifici de Cal Pa i Figues per ampliar la seu del Museu de les Cultures del Vi de Catalunya (VINSEUM). L’estudi antropològic de les restes, coordinat per Núria Armentano, arqueòloga i antropòloga de la UAB i responsable del Laboratori de Paleopatologia del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC), va començar el 2018 i va permetre recuperar les restes de 129 individus, una seixantena dels quals menors d’edat, i obrir interrogants sobre les circumstàncies de la seva mort i la forma de l’enterrament. El material genètic de 16 d’aquests individus és el que han analitzat al laboratori d'ADN antic i modern de la Unitat Antropologia Biològica de la Universitat.
L’estudi genètic ha estat liderat per Cristina Santos i Assumpció Malgosa, professores del Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d’Ecologia. Hi han participat també els estudiants de màser i doctorat Silvia Quintana-Sanchez, Cristina Amor-Jimenez i Daniel R. Cuesta-Aguirre.
L’equip ha fet l’estudi d’ADN a partir de l’extracció de material genètic present a les dents, concretament de la cavitat pulpar, que es la zona on s’ha vist que es preserva més fàcilment l’ADN bacterià.
L’anàlisi del material genètic, amb dues metodologies diferents, els ha permès detectar de manera dirigida Yersinia pestis, però també identificar altres bacteris i patògens presents en les mostres, como podria ser el bacteri responsable de la càries. L’ADN de Yersinia pestis s’ha identificat en 7 dels 16 individus analitzats. “Això no vol dir que la resta no morissin per la infecció, només que l’ADN no s’ha conservat”, assenyala Cristina Santos. “Ha estat una tasca difícil degut a la degradació inherent a l’ADN antic, però també per la barreja d’ADN humà i de possibles patògens amb ADN ambiental”, afegeix la investigadora.
La informació obtinguda servirà perquè, en un futur, les investigadores puguin aprofundir en l’estudi de les variants de Yersinia pestis que hi va haver a Vilafranca i Catalunya i posar-les en el context d’altres ja identificades fins al moment.
Una necròpolis inesperada
La necròpolis estudiada era totalment desconeguda fins a la seva descoberta, cap document històric en parlava. Va ser construïda a prop de dos hospitals en un carreró que posteriorment es va cobrir i sobre els qual es va edificar. L’estudi arqueològic i antropològic ja va mostrar que no era un cementiri habitual, per la gran quantitat d’individus superposats en una de les fosses localitzades, i suggeria un escenari de mortalitat catastròfica, creat improvisadament per la necessitat. “No hi vam trobar lesions traumàtiques perimortals que ens fessin pensar en altres causes, com ara una guerra. Ens vam entossudir a poder tirar endavant les anàlisis genètiques per confirmar les nostres suposicions, que havia estat pel Yersinia pestis”, explica Núria Armentano.
La presentació dels resultats de l’estudi, que ha estat finançat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, va tenir lloc el passat divendres dia 19 de maig al museu VINSEUM a Vilafranca del Penedès.