Vés al contingut principal

Experts en antropologia del Japó analitzen a la UAB l'era (post)covid

21 jul. 2022
Compartir per WhatsApp Compartir per e-mail

La Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB ha acollit el 31è congrés del Japan Anthropology Workshop (JAWS), que ha estat dedicat a la recerca sobre el Japó en l'era (post)covid. La trobada va aplegar, del 6 al 9 de juliol, els principals especialistes mundials en el camp de l'antropologia del Japó amb l'objectiu de considerar l'impacte i els efectes de la crisi pandèmica tant en la societat japonesa com en l'àmbit de la recerca antropològica sobre el país.

Congrés JAWS

La JAWS és la xarxa internacional d'especialistes en antropologia del Japó i en el seu congrés a la UAB va reunir una setantena d'antropòlegs procedents d'Europa, el Canadà, els EUA, Austràlia, Singapur i el Japó. Van presentar més de cinquanta ponències sobre diferents temes: multiculturalisme a la societat japonesa; imaginaris mediàtics; discursos institucionals i ordres polítics crítics; societat civil i activisme digital; animals, robots i cura assistencial; genètica, humans i tecnologia; llocs, posicions i identitat social; afecte i pràctica cultural; vida familiar i emoció a través del temps; la representació de l'etnicitat ainu, i el Japó rural en l'era (post)covid.

La conferència inaugural va tenir lloc a UAB Casa Convalescència i la va impartir Roger Goodman, Nissan professor d'estudis japonesos moderns i director del St Antony's College de la Universitat d'Oxford. Goodman és autor d'obres fonamentals per comprendre la societat japonesa i ha estat director de la Divisió de Ciències Socials de la Universitat d'Oxford i president de l'Acadèmia de Ciències Socials del Regne Unit. En la seva xerrada, va reflexionar sobre l'antropologia de la resiliència en l'estudi de la complexitat social i política que caracteritza el Japó actual.

D'altra banda, el congrés va acollir un laboratori etnogràfic i la projecció de diversos films etnogràfics, amb la presència de les seves directores, a la sala Cinema de la UAB. Tot i que el congrés va ser presencial, s'hi van programar també dues sessions en línia que van permetre prendre el pols a les recerques doctorals en curs a les universitats japoneses de Kobe, Osaka i Ritsumeikan, a la Ca'Foscari de Venècia (Itàlia) o a la UAB, entre d'altres.

Especialistes del Japó i d'arreu del món

El congrés va reunir especialistes de les principals universitats en el camp dels estudis japonesos tant del Japó mateix (Tòquio, Kyoto, Osaka, Sophia, Ritsumeikan, Hokudai, Kansai Gaidai, Kanagawa i Deutsche Institut für Japanstudien, entre d'altres) com de la resta del món (Oxford, Cambridge, SOAS Universitat de Londres, London School of Economics and Political Science, Harvard, UC San Diego & UC Santa Barbara, Leiden, Viena, Max Planck, Universitat Lliure de Berlín, Melbourne, Columbia Britànica i UAB, entre d'altres).

El congrés va ser organitzat pel Grup de Recerca GREGAL: Circulació Cultural Japó-Corea-Catalunya (2017 SGR 1596 GRE) de la UAB, que estudia la circulació de les indústries culturals i lingüístiques que afecten i transformen la realitat social en processos globalitzadors, i el Centre d'Estudis i Recerca sobre l'Àsia Oriental (CERAO) de la UAB. Així mateix, va comptar amb el suport de la Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB –l'única del sistema universitari català on es fan estudis japonesos– i de la Japan Foundation, la institució de diplomàcia cultural del govern nipó.

La UAB, amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible

  • Educació de qualitat

Dins de