Èxit absolut del Concert d'Hivern del Cor i l'Orquestra de la UAB

El tradicional Concert d'Hivern de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), celebrat el passat 11 de desembre, va superar totes les expectatives, exhaurint les entrades per a una cita que, enguany, anava més enllà de la simple proposta musical. La vetllada es va convertir en un homenatge sentit a Joan Casals i Clotet, impulsor i ànima de l'Orquestra de la UAB des de la seva refundació el 1997.L'acte va començar amb un moment de profunda emoció: Jesús Badia i Masgrau, codirector de l'orquestra i director del Departament de Didàctica de l'Expressió Musical, Plàstica i Corporal, va llegir la dedicatòria del concert, recordant la figura polièdrica i fecunda de Casals, la seva passió per la música i el seu llegat pedagògic. La pèrdua de Casals, el 2 d'octubre passat, ha deixat un buit important a la comunitat universitària.

El Cor de la UAB, sota la direcció de Poire Vallvé i amb Maria Massana Arnaus al piano , va obrir el programa amb un viatge sonor que travessa cultures, paisatges i emocions. El repertori va anar des del jubilós Gaudete i melodies tradicionals de Turquia (Kâtibim) , el Pròxim Orient (Yalla tnam) i Amèrica del Nord (Shenandoah), fins a creacions catalanes.

La coral va destacar l'expressivitat del fil poètic i íntim d'autors catalans , amb temes com Faig un traç de Poire Vallvé i la nostàlgia de l'havanera Vestida de nit, culminant en l'energia de Quan tot s'enlaira de Txarango i l'expressivitat de Cançó d'amor de Lluís Llach. Aquest bloc va comptar amb la participació dels solistes Marc Navau, Gal·la Altarriba, Oriol Navarro, Mireia Folch, Paula Martín i Aran Montserdà , i la violinista Magalí Torras.

Posteriorment, l'Orquestra de la UAB, dirigida per Jesús Badia i Masgrau, va oferir el primer moviment de la Simfonia núm. 2, op. 36 de Ludwig van Beethoven. Amb aquesta peça, possiblement la més gran i llarga que s'hagi interpretat mai en aquella època, l'orquestra va exhibir el caràcter dramàtic i poderós del compositor. El programa orquestral va incloure també els moviments Minuet i Preghiera de la Suite n. 4, op. 61 "Mozartiana" de P. I. Txaikovski , un clar homenatge del compositor rus a Wolfgang Amadeus Mozart.

El punt culminant del concert, que va unir cor i orquestra, va ser la interpretació de fragments del motet "Jesu, meine Freude" (BWV 227) de J. S. Bach. Weg mit allen Schätzen!, Gute Nacht, o Wesen i Weicht, ihr Trauergeister, van ressonar amb un significat especial dedicat a Casals.
Aquestes pàgines de Bach es van convertir en un homenatge profund i sincer  que va cloure la part principal de l'actuació, recordant el mestratge de Casals i la seva visió de la música.

Les fotografies realitzades pel fotògraf Antoni Bofill estan disponibles al següent enllaç.