Especialistes en habitatge reclamen més recursos, visió estratègica i voluntat política

L'informe sobre finançament de l'habitatge social presentat al congrés conclou també que "hem de partir de la corresponsabilitat de tots els actors implicats en aquesta problemàtica i tenir una visió ambiciosa de l'habitatge com a infraestructura bàsica de l'Estat". Per la seva banda, Judith Gifreu, professora de dret administratiu de la UAB i membre del comitè de coordinació i de la direcció científica del congrés, ha participat en l'informe sobre la implementació de clàusules socials a la construcció pública, que ha conclòs que les clàusules han de formar part "del seguiment real de l'obra".

S'ha presentat també un informe sobre seguretat a l'entorn urbà en connexió amb l'habitatge que proposa una sèrie de bones pràctiques i recomanacions. Finalment, s'ha fet pública al congrés una anàlisi sobre la simplificació administrativa en urbanisme i habitatge que ha generat propostes concretes per simplificar els procediments administratius de concessió de llicències d'edificació, incloent-hi l'automatització amb intel·ligència artificial.

A les diferents taules rodones realitzades durant el congrés, Juan Antonio Módenes, professor del Departament de Geografia de la UAB, ha explicat que els habitatges que es construeixen o s'alliberen sovint no s'ajusten a la demanda real, evidenciant un dèficit estructural, situació accentuada per l'arribada de població migrant amb una capacitat econòmica superior a la mitjana local. I Carles Donat, professor també de Departament de Geografia de la UAB, ha assenyalat que, encara que construir no és la solució definitiva, és imprescindible si el nombre de llars continua creixent, així com "garantir que allò que es construeixi respongui a les necessitats reals i promogui criteris de sostenibilitat". Donat ha reclamat més inversió pública i ha recordat que Catalunya només disposa d'un 1,7% de parc públic d'habitatge.