Els microplàstics dipositats als fons marins s'han triplicat en 20 anys
La quantitat de microplàstics dipositats al fons dels oceans s'ha triplicat en les darreres dues dècades amb una progressió que es correspon amb la tipologia i el volum de consum de productes plàstics per part de la societat.
Aquesta és la conclusió principal d'un estudi desenvolupat per l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) i el Departament de Medi Ambient Construït de la Universitat d'Aalborg (AAU-BUILD) que proporciona la primera reconstrucció d'alta resolució de la contaminació per microplàstics a partir de sediments obtinguts al nord-oest del mar Mediterrani.
Tot i que el fons marí es considera l'embornal final dels microplàstics que suren a la superfície marina, es desconeix l'evolució històrica d'aquesta font de contaminació al compartiment sedimentari, i en concret la taxa de segrest i enterrament dels microplàstics més petits al fons oceànic.
Aquest nou estudi, publicat a la revista Environmental Science and Technology (ES&T), demostra que els microplàstics es conserven als sediments marins inalterats, i que la massa de microplàstics segrestada en el fons reprodueix la producció mundial de plàstics des del 1965 fins el 2016. “En concret, els resultats mostren que, des de l'any 2000, la quantitat de partícules de plàstic dipositades al fons del mar s'ha multiplicat per tres i que, lluny de disminuir, l'acumulació no ha parat de créixer en proporció amb la seva producció i ús global”, explica la investigadora de l'ICTA-UAB, Laura Simon-Sánchez.
L'equip investigador explica que els sediments analitzats romanen al fons del mar inalterats des del seu dipòsit fa dècades. “Això ens ha permès comprovar com, des de la dècada de 1980, però especialment en les dues darreres dècades, s'ha incrementat l'acumulació de partícules de polietilè i polipropilè, procedents dels envasos, ampolles i films alimentaris, així com de polièster, procedent de fibres sintètiques dels teixits de roba”, explica Michael Grelaud, investigador de l'ICTA-UAB. La quantitat d'aquests tres tipus de partícules arriba als 1,5 mg per cada quilogram de sediment recollit, i el més abundant és el poliprolipè, seguit del polietilè i el polièster. Tot i les campanyes de conscienciació sobre la necessitat de reduir el plàstic d'un sol ús, les dades que es desprenen dels registres dels sediments marins per anys mostren que estem encara lluny d'aconseguir-ho. Polítiques a nivel mundial en aquest sentit podrien contribuir a millorar aquesta greu problemàtica.
Tot i que els microplàstics són molt abundants en el medi ambient, les limitacions dels mètodes analítics han condicionat les proves sòlides sobre els nivells de micropartícules en estudis previs sobre sediments marins. En aquest estudi es van poder caracteritzar aplicant imatges de darrera generació per quantificar partícules de fins a 11 µm de mida.
S’ha analitzat l'estat de degradació de les partícules soterrades, i s’ha constatat que, un cop dipositades al fons del mar, ja no es degraden, ja sigui per la manca d'erosió, d'oxigen o de llum. “El procés de fragmentació té lloc majoritàriament als sediments de la platja, a la superfície del mar o a la columna d'aigua. Un cop dipositades, la degradació és mínima, de manera que els plàstics de la dècada de 1960 continuen al fons marí; deixant la signatura de la contaminació humana al fons del mar”, diu Patrizia Ziveri, professora ICREA a l'ICTA-UAB.
El nucli de sediment investigat es va recollir el novembre del 2019, a bord del vaixell oceanogràfic Sarment de Gamboa, en una expedició que va anar des de Barcelona (Espanya) fins a la costa del Delta de l'Ebre, a Tarragona. El grup investigador va seleccionar com a zona destudi el mar Mediterrani occidental, en particular el delta de l’Ebre, perquè els rius es consideren un punt calent en relació a diversos contaminants, entre ells els microplàstics. A més, l'afluència de sediments des del riu Ebre proporciona taxes de sedimentació més altes que a l'oceà obert.
Simon-Sánchez, L., Grelaud, M., Lorenz, C., Garcia-Orellana, J., Vianello, A., Liu, F., Vollertsen, J., Ziveri, P. (2022). Can a Sediment Core Reveal the Plastic Age? Microplastic Preservation in a Coastal Sedimentary Record.. ES&T https://doi.org/10.1021/acs.est.2c04264
El programa de recerca estratègic de l'ICTA-UAB, impulsat en el marc de la Unitat d'Excel·lència Maria de Maeztu 2020-2023, concedida pel Ministeri de Ciència i Innovació espanyol, s'estructura al voltant de 5 reptes socials interrelacionats, centrats en els Ooceans, la Terra, les Ciutats, el Ccnsum i les Polítiques. Investigar aquests reptes socials és fonamental per imaginar una transició cap a una Terra sostenible. Aquesta investigació s'emmarca en el Repte Oceans.