El sílex revela canvis en la mobilitat humana durant el paleolític superior al sud dels Pirineus

L'anàlisi de més de 3.000 estris lítics procedents del jaciment de la Cova Gran de Santa Linya (Les Avellanes i Santa Linya, Lleida) mostra que les comunitats d'humans anatòmicament moderns que van ocupar el sud dels Pirineus durant el paleolític superior utilitzaven el sílex de manera exclusiva per fabricar les seves eines. Els resultats publicats a la revista Quaternary International indiquen que la selecció de matèries primeres va estar estretament vinculada a canvis tecnològics, a l’organització de la mobilitat i a la manera com aquests grups es relacionaven amb el paisatge.

La recerca l'ha liderat l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), l'Interdisciplinary Centre for Archaeology and the Evolution of Human Behaviour (ICArEHB) i la Universitat de Barcelona (UB), en col·laboració amb el Centre Nacional de Recerca sobre l'Evolució Humana (CENIEH) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), amb Jorge Martínez Moreno, investigador del Departament de Prehistòria, com a coautor. El treball, amb l'investigador Javier Sánchez (IPHES i CEPAP-UAB) com a primer autor, se centra en una seqüència arqueològica excepcional que documenta ocupacions humanes reiterades des de la transició entre el paleolític mitjà i el paleolític superior fins al tardiglacial.

L'equip ha analitzat nuclis i estris retocats de 19 nivells arqueològics de la Cova Gran, datats entre aproximadament 13.500 i 39.000 anys, mitjançant una aproximació arqueopetrològica que permet reconèixer l'origen sedimentari dels artefactes de sílex i proposar possibles zones de captació.
L'estudi distingeix dos grans grups de sílex usats de manera recurrent: varietats evaporítiques (formades en ambients salins), amb una àmplia distribució en l'entorn prepirinenc, i varietats lacustres (originades en antics llacs), presents en diferents àrees de la depressió de l'Ebre i de molt bona qualitat.

Tot i que les fonts principals d'aprovisionament romanen estables, els investigadors documenten un canvi progressiu cap a la utilització majoritària de sílex lacustre a partir de l'últim màxim glacial, fa uns 25.000 anys. Aquest canvi coincideix amb una reorganització de la tecnologia lítica cap a la fabricació d’eines de mida petita, com raspadors, truncadures i projectils. 

 

 

Sílex de llarga distància

Un dels resultats més rellevants d’aquest estudi és la identificació de sílex d’origen marí, procedent d’àrees situades a més de 100 km del jaciment, que inclouen zones del vessant nord pirinenc i possiblement del sud-oest de França.

La identificació de sílex de llarga distància coincideix amb les fases més fredes documentades al jaciment, la qual cosa indica una mobilitat més gran de les poblacions pel territori pirinenc o xarxes de contacte sostingudes en el temps. «La presència de sílex de llarga distància en forma d'elements retocats indica que possiblement es va introduir al jaciment de la Cova Gran com a part de toolkits o conjunt d'eines multifuncionals que viatjaven amb aquestes poblacions durant els seus desplaçaments», assenyalen els autors.

El jaciment de la Cova Gran de Santa Linya es consolida així com un jaciment clau per estudiar les interaccions humanes amb el paisatge a la cara sud del Pirineu. La llarga seqüència arqueològica permet observar com en un mateix territori les dinàmiques d’aprovisionament i gestió del sílex canvien en funció de les tries tecnològiques, socials i culturals de les poblacions prehistòriques.

Article de referència: Sánchez-Martínez, J., Rafart-Vidal, E., Benito-Calvo, A., Martínez-Moreno, J., & Sánchez de la Torre, M. (2026). Variations in human ecodynamics in the southern Pyrenees: chert procurement and use at Cova Gran de Santa Linya during the Upper Paleolithic. Quaternary International, 771, 110312. https://doi.org/10.1016/j.quaint.2026.110312