El plàncton microscòpic revela la tropicalització del mar Mediterrani
El mar Mediterrani està experimentant canvis ràpids a conseqüència de l’actual canvi climàtic. A la conca oriental, la tropicalització ja està ben documentada, impulsada per una combinació d’un escalfament notable de l’aigua i de l’entrada d’espècies tropicals a través del canal de Suez.
En canvi, fins ara el Mediterrani occidental havia mostrat menys senyals d’aquest procés. Tanmateix, un estudi recent liderat per l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) i publicat a Global and Planetary Change demostra per primera vegada que l’expansió d’espècies microscòpiques d’aigües càlides al Mediterrani occidental proporciona una indicació clara i primerenca dels impactes de la tropicalització en els ecosistemes marins.
El Mediterrani és un dels principals punts calents de biodiversitat del planeta i, alhora, una de les regions més vulnerables al canvi climàtic. Fins ara, la majoria dels estudis sobre els canvis en la biodiversitat marina s’han centrat principalment en organismes amb els quals els éssers humans interactuen o que consumeixen, com ara els peixos. Per contra, gairebé no s’ha prestat atenció al plàncton, malgrat el seu paper fonamental com a base de les xarxes tròfiques marines i en el funcionament dels ecosistemes marins.
«Aquest estudi és especialment rellevant i oportú, ja que enfoca els canvis en els patrons de biodiversitat des d’una perspectiva microplanctònica, amb importants implicacions per a l’ecosistema més gran del planeta: l’oceà superficial. Els resultats mostren que l’augment de la temperatura superficial del mar ja ha alterat la base de les xarxes tròfiques marines, els productors i consumidors primaris planctònics, essencials per al funcionament i l’equilibri dels ecosistemes oceànics», indica Arturo Lucas, investigador de l’ICTA-UAB i primer autor de l’estudi.
Per detectar aquests canvis, l’equip científic va analitzar registres de sediments marins del mar d’Alborán, a la conca occidental, i de l’estret de Messina (Sicília), a la zona mediterrània central. Aquests sediments actuen com a arxius naturals, ja que preserven restes fòssils de plàncton acumulades al llarg del temps. A partir d’aquest registre, es van reconstruir els patrons de biodiversitat dels darrers dos mil·lennis.
L’estudi se centra en dos grups dominants de microorganismes planctònics calcificadors: els cocolitòfors, microalgues fotosintètiques, i els foraminífers, pertanyents al zooplàncton. Tots dos exerceixen un paper clau en la regulació del cicle del carboni i la química de l’oceà, i actuen com a indicadors ambientals eficaços, atès que registren de manera primerenca els canvis en les condicions oceàniques.
Els resultats mostren respostes oposades en els patrons de diversitat d’aquests grups davant de l’escalfament del mar. Mentre que la diversitat dels cocolitòfors ha augmentat ràpidament des de l’inici de la revolució industrial, la diversitat dels foraminífers planctònics ha disminuït. Aquestes tendències contrastades s’expliquen per diferències en els seus trets fisiològics i ecològics, i reflecteixen que un mar cada vegada més càlid, estratificat i pobre en nutrients afavoreix unes espècies davant d’altres.
Una de les troballes més destacades és l’augment de la Gephyrocapsa oceanica, una espècie de cocolitòfor més comú en aigües tropicals de l’oceà Atlàntic que es dispersa a través de l’estret de Gibraltar. Fins ara, aquesta espècie només havia estat abundant al Mediterrani durant períodes càlids, cosa que reforça el seu valor com a indicador de l’escalfament actual.
A més a més, malgrat que algunes espècies mediterrànies continuen sent comunes al llarg del període estudiat, els resultats mostren que d’altres estan sent reemplaçades progressivament per espècies adaptades a aigües més càlides i pobres en nutrients. «Aquests canvis coincideixen amb les projeccions dels models climàtics i de distribució d’espècies, i apunten a una reorganització de les comunitats planctòniques», indica Arturo Lucas.
Tot i que el plàncton és pràcticament imperceptible a simple vista, l’equip investigador adverteix que els canvis detectats poden tenir efectes en cascada sobre el funcionament dels ecosistemes marins. «Cal tenir molt present que les alteracions a la base de la xarxa tròfica es poden propagar cap a nivells tròfics superiors, de manera que afecti l’equilibri general de l’ecosistema marí», adverteix Patrizia Ziveri, investigadora de l’ICTA-UAB i coautora de l’estudi.
La recerca posa de manifest que la tropicalització del Mediterrani, en particular a la conca occidental, ja no és una projecció futura, sinó un procés en curs, i subratlla la importància d’estudiar el plàncton per comprendre com el canvi climàtic està transformant un dels mars més sensibles del planeta.
Article de referència: Lucas, A., Pallascks, S., Incarbona, A., et al. (2026) Tropicalization and biodiversity restructuring of calcifying plankton in a rapidly warming Mediterranean Sea. Global and Planetary Change. https://doi.org/10.1016/j.gloplacha.2026.105314