El greix que envolta l'aorta podria ser clau en la síndrome de Marfan
Un equip liderat per personal investigador de la UAB i del centre d’investigació biomèdica en xarxa en malalties cardiovasculars CIBERCV ha demostrat que el teixit gras que envolta l’aorta participa activament en la regulació de la funció vascular en la síndrome de Marfan i que la seva influència depèn tant de la regió anatòmica analitzada com del sexe. L’estudi, dut a terme en models murins, s’ha publicat en Biochemical Pharmacology.
Els resultats de l’estudi, que ha liderat Francesc Jiménez-Altayo, investigador del Departament de Farmacologia, de Terapèutica i de Toxicologia de la UAB, revelen que el teixit gras, lluny de ser una estructura passiva, pot influir en el comportament dels vasos sanguinis i contribuir a l’adaptació de la paret vascular davant els canvis associats a la malaltia.
La síndrome de Marfan, un dels trastorns hereditaris del teixit connectiu més freqüents, afecta el teixit responsable de proporcionar suport i elasticitat a estructures com els ossos, els vasos sanguinis i diferents òrgans. Està causat per modificacions en el gen de la fibril·lina-1 i entre les seves manifestacions més greus es troben les alteracions progressives de l‘aorta. Aquestes alteracions poden provocar que la paret del vas es dilati de manera anormal i augmentar el risc de lesions greus, com esquinçaments o trencaments potencialment mortals.
Tot i que afecta homes i dones amb una freqüència similar, cada vegada hi ha més evidències que l’evolució clínica i les complicacions cardiovasculars poden diferir segons el sexe, aspecte encara poc explorat en aquesta malaltia. Per investigar el paper d’aquest teixit, l’equip va analitzar un model murí de síndrome de Marfan i va estudiar la resposta de diferents regions de l’aorta, comparant animals mascle i femella de diferents edats.
Els resultats van mostrar que la influència del teixit adipós perivascular (PVAT) sobre la capacitat contràctil de l’aorta depèn tant de la regió anatòmica analitzada com del sexe dels animals. En particular, en les femelles amb síndrome de Marfan, el teixit gras que envolta l’aorta — el PVAT— redueix la força amb què es contreu l’aorta ascendent. Aquest efecte està relacionat amb mecanismes cel·lulars associats a l’equilibri oxidatiu i desapareix amb l’envelliment. A més, l’estudi demostra que aquests mecanismes actuen de manera independent de l’endoteli, la capa interna que recobreix els vasos sanguinis.
«Les troballes suggereixen que l’entorn immediat de l’aorta no és un mer acompanyant anatòmic, sinó un element dinàmic capaç d’influir en l’evolució de la malaltia», explica Jiménez-Altayo.
La investigació aporta noves claus sobre les alteracions cardiovasculars associades a la síndrome de Marfan i posa de manifest la importància de considerar factors biològics com el sexe, l’edat i la localització anatòmica a l’hora d’estudiar la malaltia. L’estudi també identifica el metabolisme local de l’entorn vascular com una possible peça clau en la malaltia. Aquestes troballes obren noves perspectives per al desenvolupament futur de tractaments més personalitzats dirigits no només a la paret vascular, sinó també als mecanismes biològics i metabòlics que influeixen en el seu comportament.
L’estudi ha comptat també amb la participació de personal investigador de l’Àrea de Malalties Neurodegeneratives del CIBER (CIBERNED), a més d’altres centres nacionals i internacionals.
Referència de l’article: Hua-Monclús J., Penas C., Pérez B., Almendra-Pegueros R., Galán M. i col·laboradors. Perivascular adipose tissue modulates aortic reactivity in Marfan syndrome mice in a sex- and region-specific manner: Redox-dependent anticontractile effects in the female ascending aorta. Biochemical Pharmacology (2026). 250( Pt 2): 118095. doi: 10.1016/j.bcp.2026.118095