El 75 % dels conflictes ambientals registrats a l'EJAtlas té lloc a països de rendes baixes

L'Atles de Justícia Ambiental (EJAtlas) detecta un augment de disputes per temes relacionats amb les energies renovables i la transició energètica.

L'EJAtlas és un mapa interactiu que identifica i situa els conflictes ecologicodistributius existents arreu del món. Des de la seva creació fa 12 anys, aquesta plataforma web d'accés obert ha documentat 4.100 casos, el 19 % dels quals està provocat pels combustibles fòssils i la generació d'energia, un altre 19 % per l'extracció minera, i el 13 % per l’agroindústria, la pesca i l’explotació de boscos. 

Mitjançant fitxes individualitzades, l'EJAtlas classifica els conflictes segons el tipus de mercaderia o recurs natural que el provoca (per exemple, la terra 38 %, l'aigua 27 %, l'electricitat 20 %, el petroli 11 % o el carbó 10 %), el país on té lloc, l'empresa responsable i el tipus d'explotació que el provoca (accés a l'aigua i les preses 29 %, possessió de terres 26 %, explotació minera 16 %, desforestació 14 % o abocaments tòxics 12). Cada fitxa aporta dades exhaustives sobre el projecte, la confrontació, les dates, el seu impacte, la resistència local que ha generat o com s'ha gestionat el conflicte. 

El país amb més conflictes registrats a l'EJAtlas és els Estats Units, amb el 10 % dels casos, seguit de l'Índia (9,6 %), Mèxic (7,1 %), la Xina (6,2 %) o el Brasil (5,2 %). Tot i això, els investigadors recorden que aquestes dades no representen la magnitud completa del problema, ja que hi ha països amb nombroses disputes de les quals no tenen constància o accés a la informació. 

Els investigadors de l'ICTA-UAB expliquen que els conflictes són conseqüència dels patrons de consum del nostre model econòmic actual, que descansa en l'extracció continuada dels recursos limitats del planeta. Per això, han detectat un increment de les disputes relacionades amb projectes d'energies renovables, compensació de carboni, zones protegides i mineria per a la transició energètica, així com activitats petrolieres, mineres i agroindustrials. 

Les dades de l'EJAtlas posen de manifest l'existència d'un moviment important d'activistes i defensors locals que lluiten contra aquestes injustícies ambientals. Aquests moviments de resistència aconsegueixen aturar, suspendre o endarrerir al voltant del 25 % dels conflictes documentats, en la meitat dels casos combinant la resistència ciutadana amb les accions judicials. 

"El moviment de la justícia ambiental global té un paper molt rellevant en la mitigació de la crisi climàtica i el deteriorament ambiental a escala mundial", explica Joan Martínez Alier, economista ecològic de l'ICTA-UAB i cofundador de l'EJAtlas. Tot i això, la investigadora Mariana Walter assenyala que “el 31 % dels conflictes registrats comporta la repressió i criminalització dels defensors ambientals per part de les autoritats. Al 18 % dels casos documentats, aquests activistes són víctimes de violència física, i al 13 % són víctimes d'assassinat”. 

La situació s'agreuja quan els defensors ambientals són poblacions indígenes que lluiten contra els impactes que les activitats extractives tenen en la seva forma de vida i cultura tradicionals. Els indígenes es mobilitzen en el 34 % dels casos recollits a l'EJAtlas, i pateixen el 27 % de la criminalització, el 25 % de la violència i el 19 % dels assassinats. "Aquest és l´ecologisme dels pobres i els indígenes, que lluiten contra l´extracció de combustibles fòssils, la mineria a cel obert, les plantacions d’arbres o les preses hidràuliques", incideix Martínez-Alier. 

També les defensores ambientals pateixen més violència per qüestió de gènere. Els registres de l’ICTA-UAB documenten més d'un centenar d'assassinats de dones. A més, el 20 % dels conflictes provoca el desplaçament de persones. 

El projecte ha permès identificar més de 5.000 empreses implicades en els conflictes, tot i que “sorprèn que unes 100 empreses especialment conflictives estiguin involucrades en un terç dels casos recollits”, afirma Marcel Llavero-Pasquina, investigador l'ICTA-UAB i coordinador de l'EJAtlas. El 41 % de les empreses pertany a països rics, mentre que només el 25 % dels conflictes ocorre en aquests països. 

Els responsables del projecte EJAtlas destaquen el valor de les dades recollides per centenars d'investigadors i col·laboradors, que han fet possible la publicació de més de 75 articles científics associats. Cada any, més de mig milió de persones visiten la plataforma web, la majoria des dels Estats Units (18,8 %), l'Índia (7,7 %), Mèxic (7,5 %), Colòmbia (5,9  %) i el Canadà (4,5 %). 

Cada any comparteixen les seves dades amb un centenar d'institucions, i des de començament d’aquest any 2024, ja les han compartit amb 43 institucions, 39 de caràcter acadèmic, 2 ONG, una administració pública i amb una institució internacional, l'OCDE. Totes les dades són d'accés obert per a aquells projectes que tinguin un impacte positiu en la justícia ambiental. Així mateix, han creat l'associació Action and Research on Environmental Justice per vehicular projectes de transferència de coneixement a organitzacions ecologistes i institucions públiques. “Per poder dur a terme tot això necessitem fons, per la qual cosa estem oberts a fonts de finançament filantròpic que ens permetin mantenir viu el projecte”, indica Marcel Llavero-Pasquina. 

Situació socioambiental d'Espanya 

A Espanya, l'EJAtlas ha recopilat fins ara 111 conflictes ambientals gràcies a la col·laboració amb organitzacions ambientalistes. Destaquen els conflictes derivats de la gestió de residus i contaminació ambiental com l'esfondrament de l'abocador de Zaldibar (Biscaia), la contaminació de l'aigua per lindà a Sabiñánigo (Osca) o per nitrats a Osona (Barcelona). Es registren conflictes causats per l'existència de centrals nuclears, com la de Garoña (Burgos), Valdecaballeros (Badajoz) o Almaraz (Càceres), així com les disputes ambientals vinculades al turisme, com la construcció il·legal de l'hotel a l'Algarrobico al Parc Natural del Cap de Gata (Almeria) o la corrupció al voltant de la construcció del parc d'atraccions de Terra Mítica, a Alacant. L'extracció minera també genera conflictes entre ciutadania, empreses i Administració pública, com ara la mina de liti a cel obert de San José de Valdeflores (Càceres). Igual de polèmic resulta el fracking (o fracturació hidràulica per a l'extracció de gas i petroli del subsol) o la creació de parcs d'energia eòlica a tot el territori.