#efecteGezi: l’art com a via de resistència pacífica
El projecte “#efecteGezi” es basa en les fotografies de persones anònimes que es van fer virals a les xarxes socials durant la mobilització de l’any 2013 a Istanbul. D’aquestes fotografies van sorgir un seguit de memes en què es basa l’exposició de l’artista, Oriana Eliçabe.

El 28 de maig de 2013 un grup d’activistes van acampar al Parc Gezi, a Istanbul, per tal d’evitar la construcció d’un centre comercial en aquest espai. El primer ministre turc, Recep Tayyip Erdogan, va ordenar el desallotjament que, com a conseqüència de la seva actuació violenta, va desencadenar una gran mobilització social que es va estendre a diverses ciutats turques. En defensa de la democràcia, la ciutadania va ocupar els carrers i el parc, que es va convertir en símbol de la seva resistència. Així va néixer l’#efecteGezi.
Durant els dies que va durar la mobilització, algunes fotografies batejades com “Talcid Man”, “Woman in black” o “Woman in red”, van aparèixer als mitjans de comunicació i es van fer virals a les xarxes socials. Les persones de les fotografies eren anònimes però representaven tots els manifestants, ja que simbolitzaven experiències que molta gent havia viscut a Gezi. L’#efecteGezi simbolitza una forma de resistència pacífica i creativa, que va ajudar a vèncer sense por i amb humor la repressió policial.