Descriuen per primera vegada els senyals cerebrals associats a l'oblit de records desagradables
Un estudi coordinat per personal investigador de la UAB i de la Universitat del Ruhr a Bochum, Alemanya, mostra per primera vegada els senyals electrofisiològics del cervell humà associats a la memòria i a l’extinció de records de por, és a dir, a l’oblit d’experiències negatives o desagradables. La recerca, publicada a Nature Human Behavior, obre les portes a teràpies més eficaces en pacients amb estrès posttraumàtic o trastorns d’ansietat.
L’oblit dels records relacionats amb la resposta a la por després d’experiències desagradables és molt important per a la nostra adaptació, ja que permet inhibir respostes que podrien conduir a problemes psiquiàtrics com l’ansietat o la depressió. Les teories més recents proposen que l’eliminació d’aquests records té lloc per la producció de nous records, molt dependents del context, que suprimeixen la resposta inicial a la por. Experiments electrofisiològics amb ratolins donen suport a aquesta teoria, i mostren una relació entre determinades oscil·lacions dels senyals registrats a les regions cerebrals de l’amígdala i de l’hipocamp amb l’aprenentatge i l’extinció de records de resposta a la por. No obstant això, fins ara no s’ha pogut confirmar aquesta relació en el cervell humà.
En un article recent publicat a Nature Human Behavior, personal investigador de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la Universitat del Ruhr a Bochum (Alemanya) descriuen per primera vegada els senyals electrofisiològics associats a l’oblit de records d’experiències aversives en humans.
L’equip investigador ha utilitzat una tècnica recent per estudiar les característiques de la memòria humana anomenada anàlisi de similitud representacional (RSA, per la sigla en anglès), que proporciona informació sobre com les regions cerebrals representen la informació. «La tècnica permet assolir una comprensió més detallada i mecanicista de la memòria episòdica, i supera els enfocaments tradicionals basats únicament en l’activació cerebral», explica l’investigador del Departament de Psicologia Bàsica, Evolutiva i de l’Educació de la UAB Daniel Pacheco-Estefan, primer autor de l’article.
Paradigma experimental. Implantació dels electrodes i resultats de comportament. Crèdit: Nature Human Behaviour (2025). DOI: 10.1038/s41562-025-02268-5
L’estudi ofereix una caracterització detallada de les representacions neuronals implicades en la formació i extinció de records associatius. Per aconseguir-la, l’equip investigador va fer servir un disseny experimental innovador que va incloure múltiples senyals i contextos en cada fase de l’experiment (adquisició del record, extinció del record i prova), la qual cosa va permetre estudiar les representacions subjacents al condicionament clàssic en humans i validar, per primera vegada, algunes hipòtesis derivades d’estudis en models animals. Per a l’estudi van comptar amb la participació de 49 pacients epilèptics que ja tenien implantats —per al tractament de la malaltia— elèctrodes en l’àrea cerebral relacionada amb els records de por i amb l’extinció d’aquests records. Als pacients se’ls mostraven diferents imatges neutres (un assecador de cabells, un ventilador i una torradora), algunes de les quals s’associaven a un estímul desagradable (un so), mentre es registrava l’activitat cerebral. Més endavant, es repetia el procediment, però aquesta vegada sense associar les imatges amb l’estímul desagradable, per tal de provocar l’extinció del record aversiu.
Entre les troballes principals, l’equip va observar un augment de l’activitat theta —un tipus de senyal oscil·latòria emesa per l’activitat elèctrica del cervell— en l’amígdala —una estructura clau en la codificació d’estats emocionals— quan es presentaven estímuls desagradables (i no condicionats), cosa que suggereix un senyal de seguretat. A més, van detectar més similitud entre diferents presentacions dels estímuls que havien estat castigats durant l’extinció, és a dir, aquells que havien estat associats a sons desagradables. «Aquest resultat concorda amb investigacions prèvies que han identificat un tret representacional generalitzat per als records desagradables, que afavoreix que reapareguin com a intrusions involuntàries i descontextualitzades en subjectes que han viscut experiències traumàtiques», destaca Daniel Pacheco-Estefan.
Així mateix, l’estudi demostra que l’extinció de records depèn en gran mesura del context en què es produeix. La recuperació dels records de por resulta més probable que la dels records de seguretat quan les representacions dels contextos d’extinció són més pronunciades i específiques durant l’extinció. Per a Pacheco-Estefan, «aquesta troballa té implicacions rellevants per comprendre per què tornen els records de por que ja s’han extingit, un cop els pacients estan fora del context terapèutic». «Sembla que els records d'extinció s'emmagatzemen com a records d'episodis únics: per al pacient, la situació segura es pot considerar com una excepció que és poc probable que es repeteixi» afegeix Nikolai Axmacher, investigador de la Universitat del Rur i coordinador del treball.
En conjunt, aquests resultats pioners obren noves vies per investigar els mecanismes fonamentals de la memòria humana episòdica i autobiogràfica, i «podrien inspirar el desenvolupament d’intervencions terapèutiques més eficaces en pacients amb estrès posttraumàtic o trastorns d’ansietat», conclou l’investigador de la UAB.
Article científic:
Pacheco-Estefan, D., Bouyeure, A., Jacob, G. et al. Representational dynamics during extinction of fear memories in the human brain. Nat Hum Behav (2025). https://doi.org/10.1038/s41562-025-02268-5