Demostren l'eficiència dels sediments deltaics per emmagatzemar carboni orgànic durant centenars de milers d'anys

Un equip de recerca amb participació de la UAB ha determinat per primer cop la eficiència dels sediments deltaics per emmagatzemar carboni orgànic continental durant centenars de milers d’anys. L’estudi, publicat a Nature Geoscience, ha estat liderat per investigadors de la Universitat de Calgary (Canadà) i l’Institut Français de Recherche pour l'Exploitation de la Mer (França) i ha comptat amb la participació de Miquel Poyatos, professor lector del Departament de Geologia de la UAB.

Les plantes terrestres utilitzen el CO₂ atmosfèric i el transformen en carboni orgànic per al seu creixement. Un cop les plantes i els éssers vius que les consumeixen moren, la major part del carboni orgànic és retornat a l’atmosfera, però una petita part és transportada per rius fins a l’oceà, on s’acumula en sediments marins. L’enterrament i emmagatzematge d’aquest carboni orgànic d’origen continental en sediments marins pot reduir els nivells de CO₂ atmosfèric de la Terra i, per tant, regular-ne el cicle climàtic durant períodes de temps d’escala geològica, intervals de temps generalment de més de cent mil anys.

El lloc d’acumulació més gran de carboni orgànic en els oceans actuals es troba en les zones deltaiques, algunes de les quals estan compostes per grans acumulacions de sediment. L’anàlisi de sediments deltaics moderns, no obstant això, només proporciona informació d’un instant de curta durada, en termes geològics, de les característiques temporals i espacials d’aquests ambients sedimentaris complexos, fet que complica el càlcul de la seva eficiència per a enterrar carboni orgànic a llarg termini.

En l’estudi publicat ara els investigadors han determinat el volum de carboni orgànic emmagatzemat en una successió sedimentària deltaica acumulada en el Cretaci Superior, fa 75 milions d’anys, a la conca de Magallanes, al sud de Xile. Per calcular les taxes d’enterrament de carboni a escala geològica els investigadors han reconstruït les dimensions del delta i quantificat el contingut orgànic de les mostres de roca, combinant aquesta informació amb la datació de les roques, feta per ells mateixos en treballs previs.

 

L’estudi s’ha fet durant una campanya de camp de cinc setmanes analitzant roques del Cretaci Superior a la Conca de Magallanes, al sud de Xile. Font: Chile Slope Systems.

Els resultats mostren que fins a gairebé 100 megatones de carboni orgànic d’origen continental es van emmagatzemar en aquests sediments durant un període de temps aproximadament d’entre cent mil i nou-cents mil anys, a un taxa d’enterrament anual de 2-16 tones per km²/any. Aquests valors tenen un ordre de magnitud similar a les taxes d’enterrament de carboni orgànic en deltes moderns, com ara el del riu Amazones.

“En aquest estudi demostrem que les zones deltaiques han estat, són i probablement seran grans magatzems naturals de carboni orgànic continental del nostre planeta i, per tant, importants reguladors climàtics, al llarg de períodes de temps geològics”, assenyala Miquel Poyatos. “Els governs i les institucions de països amb deltes en el seu territori tenen la necessitat de protegir-los, mantenir-los i restaurar-los, especialment en el context actual de canvi climàtic, augment del nivell del mar i pèrdua de sediment degut als embassaments”, conclou l’investigador de la UAB.
 

Article: Hage, S., Romans, B.W., Peploe, T.G.E., Poyatos-Moré, M., Ardakani, O.H., Bell, D., Englert R.G., Kaempfe-Droguett, S.A., Nesbit, P.R., Sherstan, G., Synnott, D.P. and Hubbard, S.M. (2022). «High rates of organic carbon burial in submarine deltas maintained on geological timescales». Nature Geoscience. https://doi.org/10.1038/s41561-022-01048-4