Confirmat a Catalunya el primer cas d'enguany d'infecció per betanodavirus en un mero

El passat 7 de setembre es va detectar en aigües pròximes a Barcelona un exemplar de mero (Epinephelus marginatus) amb clars símptomes compatibles amb la infecció per betanodavirus, també coneguda com a necrosi nerviosa viral (VNN). La troballa va ser possible gràcies a la senyalització d’un membre de l’Associació de Pesca Submarina (APS) de Barcelona, que va fer arribar l’exemplar al Servei de Diagnòstic Patològic de Peixos de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Posteriorment, es van remetre mostres del peix al laboratori de referència europeu per a aquesta malaltia, on s’ha confirmat mitjançant tècniques moleculars (qPCR) una presència molt alta del virus en l’encèfal de l’animal.

Aquesta identificació, juntament amb altres avisos de presència de meros morts o simptomàtics, confirma inequívocament l’avanç de la VNN i la seva presència en aigües del litoral de Catalunya. Des de fa uns anys, aquest betanodavirus està provocant brots de mortalitat de meros, així com d’altres espècies de peixos, per tot el Mediterrani, amb brots especialment greus a Grècia, al sud d’Itàlia, a Espanya i també recentment a les illes Açores. A Espanya, aquest virus ja havia produït brots anteriorment a les Illes Balears, i fa pocs anys s’havien detectat brots a la costa de la península, amb un avançament progressivament cap al nord que produeix mortalitats molt importants de meros en reserves naturals com Cabrera o Columbretes.

La UAB i l'ICM-CSIC han posat en marxa una xarxa d’alerta i recollida de mostres

Davant d’aquest escenari i del risc d’extensió i de nous brots que suposa la presència confirmada de casos d’aquesta malaltia, especialment agreujat per l’anomalia tèrmica detectada des de finals d’estiu en l’aigua de mar a les costes de Catalunya, la UAB i l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) han posat en marxa una xarxa permanent d’alerta i recollida de mostres per identificar de manera àgil els casos i seguir l’evolució d’aquesta malaltia a la nostra regió.

Francesc Padrós i Maria Constenla, investigadors de la UAB i també responsables del seguiment, remarquen que «la identificació i el seguiment dels brots i la caracterització del virus són crítics per poder establir plans de contenció, especialment en aquelles zones molt sensibles, amb alta densitat d’exemplars. L’existència d’eines diagnòstiques molt precises i la disponibilitat d’una vacuna comercial desenvolupada per HIPRA per prevenir la malaltia en llobarros de granja són dues grans oportunitats per implementar mesures d’emergència, encara que sigui experimentalment i almenys en zones crítiques per a aquesta espècie».

«Aquest cas demostra la importància de mantenir una xarxa activa d’observadors, com submarinistes o pescadors recreatius, que permeten detectar de manera molt anticipada potencials brots», destaca també Valerio Sbragaglia, investigador de l’ICM-CSIC i un dels responsables del seguiment.

La col·laboració ciutadana i la resposta de les administracions són clau per monitorar l’estat de salut de les poblacions de peixos i estar preparats per respondre de manera ràpida davant de possibles brots que posin en risc la biodiversitat marina. En aquest sentit, els investigadors agraeixen la sensibilitat i l’interès que han mostrat fins al moment associacions com l’APS i la Federació Catalana d’Activitats Subaquàtiques (FECDAS) i els responsables i tècnics del Parc Natural de Cap de Creus i del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter.