Comença el VIII Congrés Iberoamericà d’Egiptologia

El vicerector adjunt al vicerector per a la Planificació Estratègica, Francisco Morente, ha estat l’encarregat de donar la benvinguda als assistents destacant que l’ampli programa del congrés és una mostra de la vitalitat de l’egiptologia tant a Espanya com a Iberoamèrica. Morente ha posat en valor la feina de l’Institut Interuniversitari d'Estudis del Pròxim Orient Antic de la UAB, que dirigeix el catedràtic d’egiptologia Josep Cervelló, i la importància del Màster Universitari en Egiptologia que s’imparteix a la UAB des de 2009.

L’ambaixador espanyol a Egipte, Sergio Roman, també ha participat en línia en la sessió d’obertura apuntant que aquesta cita “demostra la vitalitat i l’excel·lència de l’egiptologia espanyola i iberoamericana” i afegint que “el dinamisme de les missions actuals a Egipte respon a l’excel·lència dels nostres científics”.

El president del comitè organitzador del congrés, el professor d’egiptologia José Lull, ha recordat que aquesta és la segona vegada en la història que la UAB acull aquesta trobada. La primera va ser el 2001, fa 25 anys, un període “en què els canvis en l’egiptologia iberoamericana han estat molt destacats”, ha dit, “no només per l’enorme quantitat de missions arqueològiques que hi ha actualment a Egipte sinó també per la progressiva consolidació de l’egiptologia en les universitats, un fet primordial perquè la formació és vital perquè és d’on surten els futurs egiptòlegs”.

En la mateixa línia s’ha expressat Marcelo Campagno, professor de la Universitat de Buenos Aires i membre del comitè científic del congrés, que ha destacat com en aquests 25 anys l’egiptologia “s’ha consolidat com una disciplina en el món iberoamericà amb estudiants que es formen, treballen, viatgen i competeixen en igualtat amb els dels altres països”.

Les últimes troballes a Saqqara

Josep Cervelló ha volgut recordar que tot i que, l’egiptologia gaudeix de molt bona salut a Espanya, li falta una àrea de coneixement pròpia “que ens permeti créixer com toca, com passa en altres països”. Cervelló ha estat l’encarregat de presentar la primera ponència del congrés, dedicada als nous descobriments que ha fet la missió arqueològica hispano-egípcia al cementiri de Mariette, a la zona nord del jaciment de Saqqara. L’egiptòleg ha explicat les troballes que s’han fet en la última campanya -abril, maig i juny de 2026- a la mastaba doble de Yunmin i Iti. Les feines en aquest jaciment van començar l’any 2023 tot i que no va ser fins al 2024 que s’hi va fer la primera campanya arqueològica sobre el terreny. Els descobriments fets en aquest últim any han permès investigar no només les tombes dels summes sacerdots de finals del Regne Antic sinó també parts interessants de l’urbanisme del cementiri que permeten entendre i estudiar el context urbà i la relació dels edificis amb els carrers, la dinàmica del paisatge i l’ús de la trama urbana.

Tres dies de ponències i presentacions

Entre les altres aportacions destacades del primer dia hi ha la presentació d’una tomba singular del Regne Mitjà localitzada al jaciment del temple funerari de Tutmosis III; els resultats del Projecte C2 a la vall de l’amagatall de les mòmies reials, i una revisió dels orígens de l’Estat egipci. La segona jornada inclourà presentacions sobre els resultats de les campanyes arqueològiques de 2024 i 2026 a la necròpolis de Qaw el-Kebir, les excavacions recents a la tomba QH36 de Qubbet el-Hawa, una sessió sobre els tallers d’embalsamament o una altra sobre la representació del cel durant el període d’Akhenaton. El tercer dia es presentaran una recerca sobre els artefactes màgics de l’antic Egipte conservats en col·leccions espanyoles; un estudi experimental sobre la panificació durant el Regne Antic; un corpus inèdit d’amulets egipcis trobats a la necròpolis de Cadis, i nous resultats arqueològics de l’església copta de Kom el-Ahmar. Abans de la clausura, hi haurà l’estrena les documental KKh19-22: Diari arqueològic amb la presència del director, Albert Triviño Massó.