Chiara Bottici i Judith Butler disserten sobre «identitat en temps de resistència»

Segons Butler, la identitat és «un acte social que construïm en el moment en què diem: “Jo soc això, digueu-me d'aquesta manera”, etc.», i negar la identitat d'una persona equival a «negar-li l'accés a la igualtat de drets». Per tant, afirma que és un vehicle per accedir tant al reconeixement social com a l'exclusió. De fet, per a Butler, «el moviment identitari polític més gran» del nostre temps és «el nacionalisme blanc», i va esmentar exemples dels moviments supremacistes del seu país i el rebuig a les persones migrants que arriben a Europa travessant el Mediterrani.

Bottici, per la seva banda, es va preguntar en veu alta sobre l'evolució del concepte d'identitat al llarg del temps, i va reflexionar sobre el fet que es tracta d'una idea que vol definir «una cosa que segueix sent el mateix al llarg del temps» quan, justament, res no és immutable. Segons la pensadora italiana, «el llenguatge desencadena coses: un cop esmentes una cosa, l'imagines», i en aquest sentit va lloar que Butler aportés la idea d'una «esquerra patriarcal» que menysté o defuig la qüestió de la identitat. Bottici va evocar el lema dels anys seixanta «La imaginació al poder» per afirmar que, en l'actualitat, la imaginació està «en mans de gent com Donald Trump», al servei del capital i molt mediatitzada per les xarxes socials.

Bottici, a més, va incidir en la idea de la imbricació de les lluites reivindicatives. En constatar que els moviments reaccionaris pensen «que uns cossos, uns sexes, unes races o unes classes socials són superiors a d'altres», es veu la necessitat que les lluites siguin creuades, perquè totes elles «estan relacionades». Segons va dir, «tot i que jo no sigui trans, si es vulneren els drets d'una persona que sí que ho és, he de saber veure que formen part de la meva pròpia llibertat», i va incidir en la idea butleriana d'interseccionalitat. D'altra banda, Butler va aportar una imatge simbòlica de la idea sobre la qual va girar tot el debat, titulat «Paraules, cossos, imatges: repensant la identitat en temps de resistència», en afirmar: «No hi haurà cap revolució sense dansa».

L'acte va ser organitzat pel grup de recerca FemIntra de la UAB gràcies a la distinció Jaume Vicens Vives, menció M. Encarna Sanahuja Yll, i la Fira Literal. La professora de la Facultat de Traducció i d'Interpretació Lupe Romero va moderar el debat, que es va desenvolupar a l'aula magna de Casa Convalescència UAB, i es va congratular d'haver assolit una gran afluència de públic per escoltar dues persones que, «a més d'academiquis, són pensadoris en sintonia amb els moviments socials i els activismes, la qual cosa fa que el seus perfils i el coneixement que generen estiguin molt arrelats en els problemes socials actuals».