Carlos Lopes denuncia "l'autoengany compartit" que regeix les relacions entre Àfrica i Europa

El contingut de la xerrada i del llibre que està promocionant es basa en la seva experiència en l'àmbit de les institucions internacionals: Lopes és alt representant de la Unió Africana a les Nacions Unides i va ser secretari general adjunt de l'ONU durant el mandat de Kofi Annan. Segons l'expert, "la Unió Europea i els Estats Units prediquen valors universals" però tenen interès bàsicament en els "recursos minerals" del continent africà. "Les cimeres entre la UE i l'Àfrica -va reflexionar- il·lustren la insistència europea en imposar els seus criteris propis i han soscavat la possibilitat d'una agenda comuna".

Segons Lopes, caldria partir no de les preguntes que es fa Europa sinó de les que Àfrica hauria de plantejar com, per exemple, "quin paper pot jugar Àfrica en la reconfiguració de l'economia global i, en particular, en àrees estratègiques" com són els minerals crítics i els recursos energètics. L'especialista guineà va advocar per "una transformació estructural que permeti als africans participar a l'economia del coneixement".

El continent africà, va recordar Lopes, es veu afectat de manera singular per les dinàmiques actuals com l'auge de l'autoritarisme, l'acceleració del canvi climàtic, la crisi de l'ordre multilateral o la revolució tecnològica. D'altra banda, va afirmar que tot plegat ha de ser vist com una "esquerda històrica que permet repensar el paper d'Àfrica". I es va referir especialment a la posició del continent en les transformacions demogràfiques mundials, atès que es donen circumstàncies tan sorprenents com que, actualment, la meitat de les persones que neixen al món ho fan a l'Àfrica. A tall d'exemple, Lopes va explicar que la població del Japó té una mitjana d'edat de 52 anys, mentre que la d'Àfrica en conjunt és de 19 anys.

La demografia és un dels motius pels quals la Xina, que "aviat tindrà un problema de població" que impactarà en el seu mercat de treball i en les seves dinàmiques comercials, ha atorgat tanta importància a l'Àfrica els darrers anys. I va dedicar unes paraules a explicar algunes característiques de les relacions sinoafricanes. Segons Lopes, entre els 54 estats que hi ha al continent, "un grup són considerats importants estratègicament a la Xina; un altre grup, són importants a nivell comercial però no estratègic; i un tercer grup, en general els més petits, no són importants". Tot i això, la Xina inverteix en tots ells perquè el "capital reputacional" compta per a ells fins i tot més que les relacions econòmiques.

Lideratge acadèmic

Nazir Can, professor del Departament de Traducció i Interpretació i d'Estudis de l'Àsia Oriental, va presentar Lopes i va moderar l'acte. Va recordar que el professor Lopes ja va pronunciar una xerrada a la Facultat el 2023 i va parlar sobre el desconeixement i el distanciament que imposen les dinàmiques colonials malgrat la importància creixent del continent africà. En aquest sentit, va afirmar que la Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB té "totes les eines per liderar una aproximació acadèmica a l'Àfrica", un camp d'estudis que encara té una presència incipient a Espanya. I va posar com a exemple l'atenció que ja es dedica al continent en l'activitat desenvolupada per la Càtedra José Saramago.

A la presentació de l'acte, hi van intervenir també la degana de la Facultat, Simona Skrabec, que va pronunciar unes paraules de benvinguda, i la vicerectora de Cultura i Política Lingüística, Laura Santamaria, que va recordar que, entre les desigualtats que marquen les relacions entre el continent africà i l'europeu, també es troben les desigualtats lingüístiques. Per la seva banda, la secretària general del Departament d'Unió Europea i Acció Exterior de la Generalitat, Lorena Elvira, va elogiar la "producció acadèmica inspiradora" de Lopes i va afirmar que el Govern "aposta fermament pel multilateralisme i per les relacions entre iguals" pel que fa a les relacions entre la UE i Àfrica.