Barcelona podria patir onades de calor fins a 6 °C més intenses a finals de segle

Un estudi de l’ICTA-UAB amb simulacions meteorològiques d’alta resolució pronostica un increment dels períodes de calor extrema i seca a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. 

Així ho demostra una recerca desenvolupada per l'ICTA-UAB, que alerta d’un increment de les temperatures màximes mitjanes de 4 °C, i de les temperatures mínimes mitjanes de 3,5 °C, si no es redueixen les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle de manera dràstica. Les temperatures podrien assolir valors superiors als 45 °C en zones urbanes de l’interior de l’AMB, i superiors als 42 °C en zones de l’interior de la ciutat de Barcelona. 

La recerca, publicada recentment a la revista Journal of Geophysical Research: Atmospheres, se centra en els episodis d’onades de calor a l’AMB dels darrers trenta anys (1991–2020) i projecta aquests esdeveniments cap a mitjans i finals de segle. Mitjançant l’aplicació del mètode de pseudoescalfament global (PGW, per la seva denominació en anglès, pseudo-global warming) i una modelització meteorològica urbana d’alta resolució espacial (1 km), l’estudi simula com evolucionarien les condicions meteorològiques més comunes registrades les darreres dècades si es repetissin en les condicions climàtiques previstes per a mitjans de segle (2041–2070) i ​​finals de segle (2071). Els investigadors preveuen un escenari en què continuaran els conflictes regionals i globals, i en què la reducció dels gasos amb efecte d’hivernacle continuarà sense ser prioritària, per la qual cosa es preveu que, per a l’any 2100, les emissions de CO2 gairebé dupliquin les actuals. 

L’estudi permet conèixer quines condicions meteorològiques es veurien alterades d’una manera o d’una altra per l’escalfament global. Els resultats mostren un increment notable de les temperatures màximes i de l’efecte d’illa de calor, especialment a les ciutats, així com una reducció de la humitat relativa i alteracions de les brises marines. 

Els resultats principals de l’estudi són els següents. 

Increment de temperatures 

• Les temperatures màximes podrien augmentar una mitjana de 4 °C i les mínimes al voltant de 3,5 °C a finals de segle. 

• En situacions atmosfèriques especialment estables, s’han projectat augments de fins a 6 °C a finals de segle. 

• Així doncs, les temperatures màximes podrien ser superiors als 45 °C en zones urbanes de l’interior de l’AMB i superiors als 42 °C en zones de l’interior de la ciutat de Barcelona. Les temperatures mínimes a les zones costaneres podrien no baixar dels 32 °C dins de la ciutat de Barcelona ​​a finals de segle. 

• Els augments de temperatura més grans sembla que es produirien a les zones urbanes, probablement per l’alta absorció de radiació dels materials artificials i l’escassa ventilació produïda per vents regionals i de gran escala. A més, aquesta situació es podria produir en condicions d’estiu avançat, amb un mar Mediterrani més càlid, cosa que també induiria a unes temperatures mínimes més elevades en zones costaneres. 

Reducció de la humitat relativa 

• Es preveu una disminució mitjana de la humitat relativa del 6 % per als valors màxims i del 5,3 % per als valors mínims, amb pics de reducció de fins al 16 % a la zona del Garraf, possiblement per alteracions en el comportament de les brises marines. 

Augment del geopotencial 

• L’alçada geopotencial a 500 hPa podria incrementar-se fins a 100 metres, fet que es traduiria en una atmosfera més calenta. Això sembla que es produiria de manera més rellevant a la zona de l’est de la península Ibèrica i especialment a la Mediterrània, fet que indicaria una atmosfera més estable i propensa a onades de calor persistents. 

«El nostre estudi és el primer a combinar l’enfocament PGW amb simulacions urbanes d’alta resolució a Barcelona. Aquesta combinació permet captar l’efecte d’illa de calor urbana i projectar amb més precisió com s’agreujaran les onades de calor en els propers 75 anys», explica Sergi Ventura, investigador de l’ICTA-UAB i autor principal de l’estudi. 

L’Àrea Metropolitana de Barcelona, ​​que concentra més de 3,3 milions d’habitants en 636 km², ja mostra signes clars de vulnerabilitat climàtica. En onades de calor recents, s’han observat augments de la mortalitat de fins a un 27 %. Tot i que els futurs episodis poguessin anar acompanyats de menys humitat relativa (cosa que podria reduir l’estrès tèrmic percebut), la calor nocturna continuaria sent un factor de risc crític. 

«Com que més de la meitat de la població mundial viu en ciutats, resulta crucial entendre com els esdeveniments extrems futurs, com les onades de calor, afectaran aquestes zones urbanes», destaca Sergi Ventura. L’estudi reforça la urgència d’avançar en plans d’adaptació, com ara el Pla Clima de Barcelona, ​​que preveu una reducció del 40 % d’emissions l’any 2030 (respecte a l’any 2005) i mesures com ara la creació d’1,6 km² de nous espais verds i cobertes vegetals i el foment del transport públic. 

Ventura destaca l’ús innovador de la tècnica de pseudoescalfament global per traslladar esdeveniments passats a condicions futures. L’estudi utilitza a més una simulació urbana detallada amb resolució d’1 km, incloent-hi paràmetres urbans com l’ús del sòl, els materials urbans emprats o la vegetació. També analitza la sensibilitat a l’escalfament global dels patrons meteorològics més comuns a gran escala en cas d’onada de calor a l’Àrea Metropolitana de Barcelona trobats en estudis previs. 
 

Article de referència
Ventura, S., Miro, J. R., Segura‐Barrero,R., Chen, F., Martilli, A., Liu, C., et al.(2025). Assessing the intensity of heatwaves in a warming climate at the urban scale: A case study of the metropolitan area of Barcelona. Journal of Geophysical Research: Atmospheres, 130, e2025JD043559. https://doi.org/10.1029/2025JD043559