El projecte The Good Game presenta al congrés SEAS 2026 una recerca sobre la salut mental en els eSports

La presentació de l'estudi al congrés SEAS 2026 posa de manifest la necessitatd'implantar programes de suport psicològic i d'higiene del son especialitzats en els eSports.

La presentació d'un pòster científic en el congrés SEAS 2026 ha estat l'escenari escollit perdonar difusió a les línies d'investigació del projecte The Good Game, liderat per AndrésChamarro, Iván Bonilla i Adrián Díaz des de l'Institut de Recerca de l'Esport de la UniversitatAutònoma de Barcelona, sobre els indicadors de salut mental en jugadors i jugadoresd'eSports (esports electrònics). L'estudi identifica quines són les àrees clau on es requereixuna intervenció de caràcter psicològic. Per dur a terme aquesta anàlisi, un total de 262participants de parla hispana van completar un qüestionari en línia centrat en variablessociodemogràfiques i indicadors clínics.

Les dades presentades en el congrés revelen una realitat preocupant sobre el benestar delsjugadors i jugadores de videojocs competitius. Els resultats mostren que el 31.3% delsparticipants va reportar símptomes depressius de moderats a greus, mentre que el 43% vamanifestar patir ansietat en aquests mateixos nivells de gravetat. Així mateix, un 69.1% delsjugadors i jugadores va superar el límit clínic establert per als trastorns del son, i es vadetectar que l'edat i les hores de competició prediuen l'aparició d'aquesta simptomatologia.Tanmateix, tot i estar sotmesos i sotmeses a dinàmiques d'alta pressió, per la qual cosapateixen uns nivells de depressió i ansietat elevats, les dades apunten que els perfils demajor rendiment reporten un millor benestar percebut.

Les troballes suggereixen que el benestar i el deteriorament de la salut mental funcionencom a dimensions distintes en la salut mental dels i les videojugadores. Les conclusionsemfatitzen la urgent necessitat de dissenyar i aplicar programes de suport psicològicespecialitzat en l'àmbit dels esports electrònics que vagin més enllà de l'optimització delrendiment. El focus principal d'aquestes futures intervencions s'ha d'orientar cap a laprevenció de símptomes clínics, posant especial atenció en la higiene del son i la gestió del'estrès en els competidors i competidores, no només d'alt nivell.