Maria Dolors Márquez Cebrián: "Cal apostar per metodologies actives i transformadores"

04/07/2025

Què representa per vostè aquest reconeixement?

Quan fem la nostra feina com a docents, no pensem mai a obtenir un reconeixement d'aquest tipus. El nostre autèntic premi és veure que l'alumnat entén els conceptes, es motiva a classe i, sovint, rep les nostres assignatures com una eina realment útil. Tot i això, és important que la universitat visibilitzi la tasca docent i la innovació que impulsem. Aquest reconeixement l'entenc com un valor afegit a una trajectòria professional centrada en l'ensenyament, i alhora com un reconeixement compartit amb tots els companys i companyes amb qui he col·laborat al llarg dels anys.

Què li aporta la docència en el dia a dia?

La docència m'omple profundament. La considero una  activitat creativa i de connexió constant amb persones joves. Cada classe, cada activitat, és un repte a l'hora de pensar com transmetre millor els continguts i com implicar els estudiants. Acompanyar processos com els Treballs de Fi de Grau també és molt gratificant: veure com van guanyant seguretat i maduresa és una gran recompensa.

Com ha canviat la manera d'ensenyar i aprendre al llarg d'aquests anys?

Quan vaig començar el 1990, l'aula era l'únic espai per accedir al coneixement. No hi havia campus virtual ni accés digital a materials. Ara l'alumnat disposa d'una gran quantitat de recursos a l'abast, i això ens obliga a repensar què fem a l'aula. El repte és convertir-la en un espai actiu de discussió, contrast i construcció col·lectiva del coneixement. Per això cal apostar per metodologies actives i transformadores. I també cal que la institució acompanyi aquest canvi estructural, més enllà de les iniciatives individuals.

Què ha après formant part de l'equip de govern de la Facultat?

He estat vicedegana de Qualitat i Innovació Docent durant sis anys, i això m'ha permès tenir una visió global del funcionament de la Facultat. Tot el que passa abans d'arribar a l'aula (matrícula, assignació d'aules, gestió acadèmica, etc.) és fonamental. Aquestes tasques sovint invisibles tenen un impacte directe en la docència. Conèixer-les m'ha ajudat a valorar encara més el treball col·lectiu i transversal que sosté la vida universitària.

Com veu el futur de la docència universitària?

Ens hem d’adaptar a una realitat en constant transformació. L’accés massiu a la informació i l’emergència de noves tecnologies, com la intel·ligència artificial, ens plantegen el repte d’educar persones crítiques. El nostre paper ha de ser el de guiar, orientar, ajudar a comprendre i contrastar. Més enllà de transmetre coneixements, cal fomentar la capacitat d’analitzar, interpretar i aplicar.

Quin consell donaria a un estudiant que acaba d’entrar a la Facultat?

Que valori l’oportunitat d’estar a la universitat, que s’impregni de tot el que ofereix: les classes, sí, però també les activitats, les amistats, els debats, els referents que coneixerà. Que no vegi la universitat com un tràmit, sinó com una etapa per a aprendre, compartir i créixer com a persona i com a futur professional.

I a un docent que comenci ara?

Que es prepari molt bé, tant els continguts com la planificació de cada sessió. No n’hi ha prou amb saber molt d’una matèria: cal saber transmetre, connectar amb els estudiants, escoltar, adaptar-se. I també compartir amb el professorat amb més experiència  els dubtes i les idees. I sobretot, que gaudeixi ensenyant. Quan expliques amb passió, l’aula ho nota.