La incertesa jurídica i els patinets trucats centren el debat sobre els Vehicles Personals Lleugers a l'EPSI

16/10/2026

Prevenció i Seguretat Integral - Escola FUAB Formació (EPSI UAB) va celebrar, el passat 15 d'octubre, una jornada dedicada als Vehicles de Mobilitat Personal (VMP) i als Vehicles Personals Lleugers (VPL). La trobada, conduïda pel professor Salvador Rodríguez, Coordinador de les especialitzacions en Investigació i Anàlisi dels Accidents de Trànsit, i en Detecció de Substàncies Psicotròpiques, va ser articulada a través de tres taules de debat, enfocades a les perspectives jurídica, policial i d'aplicació pràctica de la normativa de la Llei 5/2025, on es va posar de manifest la gran complexitat tècnica, legal i operativa que suposava l'eclosió del patinet elèctric a les ciutats catalanes.

 

Canvi de paradigma en la mobilitat urbana

La subdirectora general de Seguretat Viària del Servei Català de Trànsit (SCT) de la Generalitat de Catalunya, Anna Pintó, va remarcar, durant l'obertura de l'acte, que la nova regulació responia a la necessitat de protegir els usuaris més vulnerables de la circulació, recordant que el 57% de les víctimes mortals a les vies continuaven sent col·lectius com els ciclistes o els vianants.

"La mobilitat ha de ser sostenible i saludable, però sobretot ha de ser segura", va afirmar Pintó, tot destacant la necessitat de reordenar la circulació davant els canvis demogràfics, culturals i climàtics. Des del SCT es va informar que actualment s'executaven 21 campanyes de sensibilització anuals, i es facilitaven eines als ajuntaments, com ordenances tipus o plans locals de seguretat viària, a més d'estar elaborant el projecte d'un futur curs online de conducció segura per a usuaris de patinets.

 

Anna Pintó, subdirectora general de Seguretat Viària del Servei Català de Trànsit, obrint la jornada a l'EPSI UAB.

 

Taula jurídica: Llacunes legals, assegurances i el repte del registre de vehicles

La primera taula, moderada per Eugènia Domènech, gerent de l'Autoritat Territorial de Mobilitat (ATM) del Camp de Tarragona, va comptar amb les intervencions de l'expert en mobilitat i docent de l'EPSI, Alfons Perona; l'advocat i membre de la comissió de treball dels Vehicles Personals Lleugers, José Pérez Tirado; i la fiscal de Seguretat Viària de Catalunya, Isabel López Riera.

Alfons Perona va repassar l'evolució des dels primers "enginys elèctrics" a Barcelona (2017) i el decret de Vehicles de Mobilitat Personal de 2020. Tanmateix, va advertir que a peu de carrer era gairebé impossible diferenciar a simple vista un VMP d'un VPL o d'un vehicle a motor, especialment quan molts circulaven a velocitats superiors als 25 km/h, i estaven trucats.

Per la seva banda José Pérez Tirado va recordar que, per accedir a l'assegurança obligatòria, un VPL havia de complir tres requisits: estar certificat, registrat i matriculat. A partir del 22 de gener de 2027, cap vehicle d'aquest tipus que no estigui registrat no podrà circular legalment i podrà ser sancionat. Actualment, hi havia més de 4 milions de patinets en circulació i s'estimava que només 319.000 figuraven inscrits a la Direcció General De Tránsit - DGT (menys del 10%). Aquesta falta de registre podia deixar desprotegides les víctimes d'accidents, ja que el Consorci de Compensació d'Assegurances, que indemnitza als perjudicats en cas d'infractors desconeguts o insolvents, no cobria els sinistres de vehicles no inscrits.

La fiscal Isabel López va alertar de diverses confusions que generava la normativa i de les seves complicacions en Dret Penal. Per exemple, si un patinet havia estat trucat o modificat per superar els 25 km/h, passava a ser considerat un vehicle a motor a efectes de responsabilitat, requerint atestats policials i peritatges molt rigorosos per determinar si la conducta delictiva s'havia de jutjar per la via administrativa o per la via penal.

 

Els ponents de la segona taula de diàleg dedicada a l'operativa policial vinculada amb els VPL.

 

Taula policial: Necessitat d'unificació de protocols d'actuació, i de canvi de percepció de la ciutadania sobre els VPL

Sota la moderació de Salvador Rodríguez, representants dels diferents cossos policials, van compartir les seves experiències operatives. En aquest sentit, Francesc Gutés, sergent de la Unitat Central d'Atestats de Trànsit (UCAT) de la Guàrdia Urbana de Barcelona va subratllar que les infraccions realitzades pels patinets trucats eren una de les principals causes d'accidentabilitat, i va assenyalar la dificultat de llegir les matrícules per la mida reduïda de la tipografia. Des de la GUB es prioritzava la seguretat dels vianants amb controls estratègics de trànsit i la immobilització immediata dels vehicles infractors.

També van intervenir Jordi Aguilar, caporal del cos dels Mossos d'Esquadra, i Albert Martínez, caporal de la Policía Local de Cerdanyola del Vallès. Aguilar va explicar els perills que suposava la circulació il·legal per vies interurbanes, autovies o polígons perifèrics d'aquests VPL, i va reclamar una unificació dels protocols d'actuació per tots els cossos policials, a més, de potenciar la formació contínua dels agents en matèria de normativa, i en aspectes tècnics sobre els vehicles, per poder elaborar peritatges el màxim de rigorosos i precisos dels sinistres provocats per aquests mitjans de mobilitat.

Per la seva banda, Albert Martínez, de la Policia Local de Cerdanyola del Vallès, va insistir en la necessitat de canviar la percepció social dels VPL: "No són simples joguines o patinets, són vehicles amb responsabilitats penals". Martínez va defensar realitzar inspeccions oculars rigoroses de 360° en cas d'accident perquè depenent de la informació detallada a l'informe pericial, es podria jutjar l'infractor per via administrativa o penal; i també va donar a conèixer un perill addicional, que sovint passava desapercebut: el risc d'incendi de les bateries de liti. Va sol·licitar que els dipòsits municipals estiguessin preparats amb garanties de seguretat per emmagatzemar aquests vehicles com a proves de diligències.

 

Taula sobre l'aplicació pràctica de la normativa: Velocímetres, fer més pedagogia al ciutadà i inspeccions tècniques per ITV

L'última taula rodona va ser moderada per Jordi Ibars, Cap de la Policia Local de Cerdanyola del Vallès, per enfocar-se a l'aplicació de la regulació a la realitat, i a reflexionar sobre aspectes tècnics i operatius:

Arnau Coll, representant de MAHA Maschinenbau Haldenwang España, va tractar sobre els límits tècnics de la velocitat dels VPL. Va contemplar que la velocitat era el punt feble dels vehicles elèctrics. Segons la normativa europea (EN 1728/2020), el límit segur se situava entre els 6 i els 25 km/h. Coll va mostrar la tecnologia de velocímetres específics que permeten als agents detectar alteracions d'aquests vehicles a peu de carrer, i poder-les registrar com a proves pericials.

Cristian Bardají, director de l'Àrea de Mobilitat del RACC, va fer una crida a sensibilitzar la ciutadania per una conducció segura dels vehicles de mobilitat personal, tot citant les dades del 5è Baròmetre de la Mobilitat en VMP a Barcelona i els seus accessos, on es remarcava que el 25% dels usuaris dels patinets se saltaven els semàfors o no respectaven els passos de vianants.

Per la seva banda, Carles Aros, excap de la Policia Local de Lloret de Mar i assessor senior de Seguretat, va proposar que la verificació de trucatges dels patinets no recaigués únicament en els agents de carrer, sinó que es puguessin derivar a les estacions d'ITV, on hi havia professionals amb coneixements més tècnics sobre mecànica.

També es va comptar de nou amb, Anna Pintó, subdirectora general de Seguretat Viària del Servei Català del Trànsit, que va desenvolupar alguns dels puns esmentats anteriorment en el seu discurs d'obertura de la jornada.

Finalment, la fiscal Isabel López, va posar punt i final a la trobada de reflexió, amb un recull de les conclusions i temàtiques que s'havien debatut. Entre les quals, la importància de la coordinació de les actuacions entre Policies Locals i Mossos d'Esquadra, i gestors de la mobilitat, i l'aposta forta per la formació, tant dels agents de seguretat com dels mateixos usuaris per tal de garantir una convivència viària segura i sostenible.