El VII Workshop CREIS-UAB reflexiona sobre la intel·ligència artificial al servei de l'emprenedoria i la innovació social

Sala plena de gent
Joan Torrent-Sellens durant la ponència convidada sobre IAs, emprenedoria i innovació social.

La Facultat d'Economia i Empresa va acollir la setena edició del workshop del Centre d'Estudis i Recerca en Emprenedoria i Innovació Social (CREIS), que aquest any va posar el focus en les noves tecnologies i la intel·ligència artificial.

13/10/2026

El Centre d'Estudis i Recerca en Emprenedoria i Innovació Social (CREIS) de la UAB va celebrar el dimarts, 6 d'octubre, el seu VII Workshop a la Sala de Graus de la Facultat d'Economia i Empresa. Fidel a la seva filosofia, la jornada va reunir el món acadèmic, l'empresa social, el territori i l'administració per debatre com les noves tecnologies poden impulsar l'emprenedoria i la innovació social.

L'obertura va anar a càrrec de Rosa Maria Sebastián, vicerectora d'Innovació, Projectes Estratègics i Emprenedoria de la UAB, David Bonvehí, director general d'Economia Social i Solidària i el Cooperativisme de la Generalitat de Catalunya, i David Urbano, director del CREIS. La vicerectora va destacar que no es pot viure d'esquena a la intel·ligència artificial i que la mentalitat emprenedora és valuosa al llarg de tota la vida. Bonvehí va reivindicar l'economia social com un model centrat en les persones, competitiu i arrelat al territori, i va subratllar el paper de la UAB com a referent en la formació en aquest àmbit.

La ponència convidada, “IAs, emprenedoria, innovació social i ecosistemes locals. Com impulsem les noves fàbriques d'idees, dades i coneixement?”, va anar a càrrec de Joan Torrent-Sellens, catedràtic d'Economia de la UOC i director del Centre per a la Transformació Digital i Governança (UOC-DIGIT). Torrent-Sellens va proposar parlar d'IA en plural (predictiva, generativa i transformativa) i va advertir que com més potencial transformador té una tecnologia, més risc social comporta. Per això va defensar la complementarietat entre persones i màquines i una distribució més justa dels guanys de productivitat.

Marta Martorell, directora del grup de recerca Digital Society Technologies d'i2CAT, va presentar el capítol de l'Anuari d'Emprenedoria, Economia i Innovació Social “Living Labs digitals i emprenedoria social híbrida: el cas del Col·laboratori Catalunya com a ecosistema d'innovació social digital”. Martorell va explicar com aquests espais permeten que administració, recerca, empreses i ciutadania cocreïn solucions a partir de les necessitats del territori, un model que ja s'ha traslladat al Senegal.

Tot seguit, Francisca Polgatti i Valentina Rendich, del Màster en Emprenedoria i Innovació Social (MEINS), van exposar el seu treball “Intraemprendimiento Social e Innovación Social Situada: herramientas al servicio de las organizaciones”, que proposa un manual de bones pràctiques perquè les empreses connectin la innovació amb el seu propòsit i el seu entorn.

La conversa-debat “Tecnologia, IA i emprenedoria: noves oportunitats per a la innovació social”, moderada per David Urbano, va reunir Laura Ayala i Carles Gómez, cofundadors de Kloosiv Housing SCCL, i Marta Martorell. Kloosiv, una cooperativa nascuda al Ripollès, va compartir com utilitza la tecnologia per a l'acompanyament social amb una aposta clara per la sobirania de les dades. Els participants van coincidir que la tecnologia no és neutra i que cal dissenyar-la pensant en les persones més vulnerables perquè ningú no quedi enrere. Des de la sala també es va plantejar la conveniència de desenvolupar un model de llenguatge generatiu en català orientat a l'economia social.

Àlex Rialp, degà de la Facultat d'Economia i Empresa, va cloure l'acte. “El camp de l'emprenedoria i de la innovació social continua gaudint d'una extraordinària vitalitat acadèmica i professional”, va afirmar el degà, que va convidar els assistents a la vuitena edició de l'any vinent.

 

 

 

 

Aquesta notícia s'emmarca dins dels següents ODS

  • Treball digne i creixement econòmic
  • Indústria, innovació i infraestructures