Vés al contingut principal
Universitat Autònoma de Barcelona
Institut d'Història de la Ciència

Work in Progress

Compartir per WhatsApp Compartir per e-mail

Detalls de l'event

Enric Pérez Canals (UB): Àtoms en societat” 

Click here to join the meeting
 
 

Resum: 

A meitat del segle xix les tècniques estadístiques van experimentar un desenvolupament conceptual i matemàtic que es va traduir, entre d’altres coses, en aplicacions en el camp de la física. Les primeres passes en aquest sentit són de personatges rellevants en la disciplina, com J. C. Maxwell o L. Boltzmann, que hi van fer contribucions notables que encara vull perduren. Aquesta història, l’origen de la física estadística, transcorre paral·lela a la instauració de l’atomisme. Ara bé, en les dècades següents (entre 1900 i 1930, aproximadament), l’emergència de la física moderna i més especialment la física quàntica va obligar a redefinir o matisar el concepte d’àtom i de partícula elemental. En aquest cas les contribucions a la nova estadística quàntica van ser obra de M. Planck, A. Einstein, E. Schrödinger o E. Fermi, entre d’altres. De la interacció entre física estadística i la física quàntica va sorgir el concepte de ‘partícula indistingible’, encara avui en discussió i que en certa manera qüestiona la idea mateixa de partícula elemental. Malgrat això, la vigència de l’atomisme sembla fora de tot dubte.

El que ens proposem amb aquest projecte de recerca és, un cop valorats els episodis de caire més tècnic on va gestar-se aquesta nova caracterització, mirar d’establir –si és que es possible-- vincles amb el contextos socials i culturals, més enllà de les qüestions relacionades amb les peculiaritats filosòfiques de la  física moderna. Per a fer-ho, començarem analitzant el desenvolupament i establiment de les idees atomistes en el s. xix i la seva relació amb d’altres camps i disciplines. ¿Hi ha relació o influència entre les vicissituds del concepte d’àtom o partícula elemental i l’evolució de certes idees en el terreny sociològic, com per exemple individu o societat? ¿Es pot explicar l’aferrament a l’atomisme en el discurs científic modern a partir de les controvèrsies i debats previs al seu establiment als inicis del segle xx?

Griffols
A l’esquerra, figura que apareix al llibre de D. Bernouilli Hydrodynamica, de 1738.
A la dreta, recreació inspirada en la física moderna
 

Enric Pérez Canals (Barcelona, 1974) és professor agregat del Departament de Física de la Matèria Condensada a la Facultat de Física de la UB. Després de doctorar-se amb una tesi en història de la física quàntica amb el professor Luis Navarro, va dedicar-se a la recerca en història de la física moderna i la física estadística. A més d’impartir l’assignatura d’Història de la Física en el Grau de Física, ha publicat diversos textos sobre aquestes qüestions, especialitzant-se darrerament en el naixement del concepte d’indisitingibilitat quàntica. Amb el professor Pere Seglar, han publicat el llibre “Física Estadística. De estados y partículas: una mirada nueva a viejas controversias” (2018), on plantejen i discuteixen alguns dels punts més controvertits de la disciplina, com per exemple l’estatus actual del concepte de partícula elemental en la física moderna.