Vés al contingut principal

Work in Progress

Compartir per Whatsapp Compartir per e-mail

Detalls de l'event

Cristina Sans Ponseti (UAB-IHC): Del laboratori al banc de sang: el sorgiment de l’hemoteràpia a Barcelona i el cas Grifols (1909-1950)” 

Click here to join the meeting
 

Resum: En quin context arribaren els desenvolupaments tecnocientífics que feren possibles les primeres transfusions de sang, a Barcelona, durant la segona dècada del segle XX? En què treballaven els metges transfusors barcelonins abans que l’hemoteràpia s’institucionalitzés i es professionalitzés? Com s’introduïren aquests canvis i com canviaren la manipulació de la sang?

En aquesta comunicació, presentaré els resultats provisionals sobre com es donà aquest procés pel cas concret que sorgeix arran de l’anàlisi històrica de l’arxiu preservat per Grifols S.A.. Aquesta anàlisi ens ha permès reconstruir l’activitat de l’Instituto Central de Análisis Clínicos, Bacteriológicos y Químicos (1909–1936), un “laboratori biològic” dirigit per tres doctors rellevants en l’escena mèdica catalana –el Dr. Lluís Celis i Pujol (1887-1941), el Dr. Ricard Moragas i Gracia (1883-1966) i el Dr. Josep Antoni Grifols i Roig (1885-1976)–, i que més tard es reconvertí en Laboratorios Grifols (1940–). Veurem com els seus desenvolupaments tecnològics van anar transformant la sang gradualment d’una tecnologia pròpia del laboratori a un medicament, fins a acabar esdevenint una matèria primera inserida dins d’un procés industrial, durant la dècada de 1950. Els primers sistemes de transfusió indirecta o el liofilitzador de plasma en són alguns exemples.

Griffols
Font: Arxiu històric Grifols
 

Cristina Sans és estudiant de Doctorat industrial a l’Institut d’Història de la Ciència (IHC, UAB) en col·laboració amb l’empresa Grifols S.A. La seva recerca actual tracta sobre el sorgiment i la industrialització de l’hematologia i l’hemoteràpia a Barcelona, entre els anys 1909 i 1950. A través de l’Arxiu Grifols, investiga com un modest laboratori homeopàtic barceloní es transformà en una multinacional farmacèutica basada en la indústria dels hemoderivats, creant el primer banc de sang privat d’Espanya. L’interessa examinar com les noves pràctiques tecnocientífiques de principis del segle XX, primer, i els nous processos industrials propis del capitalisme de mitjans de segle, després, canviaren la manipulació científica de la sang, transformant també la seva producció, ús i significat cultural. Finalment examina quines disputes es generaren en aquest procés.

És graduada en Física per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB, 2013) amb menció en Física Fonamental. Va cursar paral·lelament el màster en Astrofísica, Física de Partícules i Cosmologia per la Universitat de Barcelona (UB, 2015) amb especialitat en Ciències de l’Espai, i el màster en Història de la Ciència: Ciència, Història i Societat, per ambdues universitats (UAB-UB, 2015) amb especialitat investigadora.

Gràcies a una Beca de Col·laboració en Departaments finançada pel Ministeri d’Educació i Cultura d’Espanya, el 2013 va tenir la primera experiència investigadora a l’Institut de Física d’Altes Energies (IFAE, UAB) i a l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), participant en els projectes internacionals Physics of the Accelerated Universe (PAU) i Dark Energy Survey (DES). El 2014 va participar com a estudiant de màster en la col·laboració internacional Major Atmospheric Gamma Imaging Cherenkov (MAGIC) sota el tutoratge de l’IFAE. Finalment, l’any 2015 va tenir la primera experiència investigadora en història a l'antic Centre d’Història de la Ciència (CEHIC), examinant la rebuda i l’assimilació de la teoria quàntica a l’Espanya franquista, entre els anys 1939 i 1965, com a treball final de màster.

Des del 2018 és membre de la comissió de col·loquis de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT).