Vés al contingut principal
Universitat Autònoma de Barcelona
Institut d'Història de la Ciència

Work in Progress

Compartir per WhatsApp Compartir per e-mail

Detalls de l'event

Oliver Hochandel (Institució Milà i Fontanals - CSIC): “The riddle of the kangaroo birth. Generating knowledge about marsupials in and outside the zoo (1826-1926)” 

Click here to join the meeting
 

Resum: Des que els europeus van observar el primer cangur a Austràlia, aquests descobriment va plantejar molts dubtes entre els naturalistes. Per exemple: ¿eren els marsupials mamífers reals? Una d'aquestes preguntes va resultar ser un os particularment difícil de rosegar i va donar lloc a un llarg debat: com pareixen realment els cangurs?

L'aparició d'aquests animals als zoològics durant la primera meitat de segle XIX va fer possible, al menys en principi, abordar el problema a través de l'observació. Així, el naturalista britànic Richard Owen va reclutar al zoològic de Londres per dissenyar un programa de recerca. Owen, va presentar la hipòtesi que la mare havia posat l'embrió diminut a la borsa amb els llavis, encara que no va poder observar el fet com a tal. Per la seva banda, els naturalistes d'altres zoològics europeus com com Theodor Leisering (Zoològic de Berlín) i Ernst Pinkert (propietari d'un zoològic privat a Leipzig), també es van mostrar ansiosos per realitzar observacions que resultessin definitives.

En primer lloc, aquest article analitzarà els informes publicats per naturalistes europeus. De quina manera van utilitzar el zoològic com a recurs? Quin va ser el valor epistèmic de les observacions en comparació amb l'enfocament anatòmic clàssic (dissecció)? Quin paper van jugar els cuidadors dels animals a qui se'ls havia encarregat observar la cangur prenyada dia i nit?

I en segon lloc, aquesta presentació contrastarà les investigacions dels zoològics europeus amb les observacions realitzades per naturalistes, caçadors i agricultors australians de finals de segle XIX i principis el XX. L'enigma del naixement del cangur s'havia convertit en una qüestió molt debatuda en l'esfera pública australiana, en particular als diaris. En quina mesura aquesta investigació realitzada fora dels zoològics es diferencia de l'europea?.

Finalment, aquest treball es preguntarà de quina manera circulava o no la informació sobre la reproducció de marsupials entre continents. I com es va resoldre l'enigma al final.

canguro

Oliver Hochadel (Bruchsal, Alemanya, 1968) és un historiador de la ciència, escriptor i periodista científic d'origen alemany, que desenvolupa la seva tasca científica a Catalunya. Com a investigador, exerceix de científic titular a la Institució Milà i Fontanals del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) a Barcelona, on desenvolupa la seva investigació. El seu principal àmbit de recerca gira al voltant de la interacció entre la ciència i els seus públics al llarg de la història. Durant gairebé vint anys ha exercit també com a periodista científic. La seva carrera acadèmica s'ha desenvolupat a Alemanya, Àustria, Suïssa, els Estats Units i Espanya. Ha treballat sobre l'electricitat com a ciència pública a la Il·lustració alemanya, la història dels zoològics en el segle xix, la història de la recerca sobre els orígens humans en el segle XX i la història urbana de la ciència al voltant del 1900. Un dels seus treballs més reeixits ha estat el que gira al voltant del projecte de difusió d'Atapuerca, un projecte original i gairebé únic, que ha analitzat en un dels seus llibres més representatius, El mito de Atapuerca. Orígenes, ciencia, divulgación, publicat el 2013.