Alexandre Sierra Oliva presenta la seva tesi doctoral sobre la infermeria durant la guerra civil espanyola i l'exili republicà

«La veu d'un infermer a l'exili. Santiago Viñas Espín (1920-2004)»

Tesi dirigida per Jon Arrizabalaga (Institució Milà i Fontanals de Recerca en Humanitats - CSIC) i Àlvar Martínez Vidal (Institut Interuniversitari López Piñero - Universitat de València), i tutoritzada per Mònica Balltondre (iHC-UAB).

Alexandre Sierra Oliva és alumne del programa de Doctorat en Història de la Ciència, diplomat en infermeria, màster en Infermeria Oncològica (Universitat de Barcelona), màster en Història de la Ciència (Universitat Autònoma de Barcelona) i infermer de recerca clínica i translacional a l'Institut d’Oncologia Vall d’Hebron (VHIO).

Resum de la tesi

El Fons Personal Vinyes Espín (ubicat a l’arxiu del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona) del metge català Joaquim Viñas Espín (1909-1997) conté La Veu de l’Exili Català i Republicà (1981-1997), una revista trimestral escrita i editada pel propi Viñas des del seu interminable exili a Décines (França). En aquesta publicació hi podem trobar Memòries d’un català parisenc, del seu germà onze anys més petit Santiago Viñas Espín (1920-2004). L’obra narra en primera persona les vivències de Santiago durant la seva formació a l’Hospital Clínic de Barcelona per esdevenir «practicant» (en la denominació de l’època), la seva mobilització al front republicà amb la famosa lleva del Biberó, el seu exercici professional com a practicant, la seva experiència a la batalla de l’Ebre i als camps de concentració de les platges del Rosselló, i el seu pas per diferents Grups de Treballadors Estrangers fins que finalitza la Segona Guerra Mundial.

Els resultats d’aquesta recerca, que inclouen una edició anotada de les Memòries d’un català parisenc, mostren que l’activitat del jove Santiago se situava en un espai compartit entre el món de la infermeria i el dels practicants, un espai poc explorat fins ara, que permet repensar la construcció dicotòmica d’aquestes dues professions determinades per una raó de sexe i de poder. Alhora, la tesi presenta una imatge del practicant català de l’època que va més enllà de l’imaginari del practicant hegemònic, perpetuat per l’androcentrisme tradicional que encara persisteix en la historiografia actual.