Alejandra de Leiva Pérez presenta la seva tesi doctoral sobre la història de la donació de sang a Espanya

«La Creu Roja i l'hemodonació altruista: Una biografia transnacional del cas espanyol (1939-1975)» [Títol original: La Cruz Roja y la hemodonación altruista: Una biografía transnacional del caso español (1939-1975)]

Tesi dirigida per Jon Arrizabalaga (Institució Milà i Fontanals de Recerca en Humanitats - CSIC), Àlvar Martínez Vidal (Institut Interuniversitari López Piñero - Universitat de València) i Linda Palfreeman (Universitat CEU Cardenal Herrera), i tutoritzada per Mònica Balltondre (iHC-UAB).

Alejandra de Leiva Pérez és alumna del programa de Doctorat en Història de la Ciència, graduada en Humanitats (Universitat Pompeu Fabra) i Nutrició Humana i Dietètica (Universitat Ramon Llull-Blanquerna) i Màster en Nutrició (UOC). També ha cursat postgraus en Cinema (UPF, La Fémis i Filmakademie Baden-Württemberg), Gestió Cultural (Universitat de Warwick) i Formació del Professorat (VIU). Ha participat en projectes de recerca sobre història de la diabetis, història de la nutrició, medicina de guerra i acció humanitària durant la guerra civil espanyola.

Resum de la tesi

Aquesta tesi explora la història de la donació de sang a Espanya durant el període 1939-1975. A través de l’estudi de la Creu Roja espanyola (CRE) i la seva relació amb les iniciatives impulsades per la Lliga de Societats de la Creu Roja (LSCR, avui FICR, Federació Internacional de Societats de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja), la recerca mostra l’organització social i institucional de la donació de sang i la formació d’un sistema transnacional de governança de la sang.

En l’àmbit internacional, la LSCR va convertir la transfusió i la donació de sang en un espai de cooperació i de construcció d’una identitat pròpia dins del moviment de la Creu Roja. La seva promoció de la donació voluntària i no remunerada va contribuir a consolidar un marc que concebia la sang com a teixit humà, la gestió del qual havia de respondre a criteris de salut pública. Aquest procés va estar marcat per tensions amb el Comitè Internacional de la Creu Roja sobre la delimitació de les funcions d’ambdós organismes dins del Moviment Internacional de la Creu Roja, així com per les dinàmiques de la Guerra Freda i la persistència de models remunerats.

A Espanya, destaca el paper de l’Institut Espanyol d’Hematologia i Hemoteràpia i del programa de donació de sang voluntària i no remunerada desenvolupat per la CRE des del 1959. La consolidació de la donació remunerada en la postguerra responia a les condicions materials de l’autarquia, en les quals la venda de sang operava com a estratègia de subsistencia; a més, la fragmentació del sistema sanitari havia obert una bretxa persistent entre norma i aplicació, en una hemoteràpia atravessada per les desigualtats de gènere. En el pla polític, la cooperació sanitària va operar com a mecanisme de legitimació del règim franquista.

La tesi conclou que la transformació del model de donació no respon a un procés lineal de modernització, sinó a la interacció de condicionants materials, dinàmiques institucionals, marcs ideològics i connexions internacionals. Així mateix, la consolidació del model altruista s’interpreta a partir del concepte d’«altruisme integrat» (embedded altruism), mostrant que l’altruisme no constitueix una qualitat individual innata, sinó un fenòmen arrelat en les estructures socials, institucionals, culturals i polítiques que el fan posible.

Enllaç per seguir la defensa en línia: https://conecta.csic.es/rooms/627-ruh-ybi-0rl/join