L’iHC presenta la seva recerca al congrés internacional d’història de la ciència més important del 2026

Del 12 al 16 de juliol es va celebrar a la ciutat escocesa d’Edimburg la primera trobada conjunta de la Societat Europea d'Història de la Ciència (ESHS) i la Societat d'Història de la Ciència (HSS), amb el suport de la Societat Britànica d'Història de la Ciència i la col·laboració del Museu Nacional d’Escòcia i la Universitat d’Edimburg.

Sota el lema «Canviar perspectives: Mons plurals, ciències en disputa», la trobada va oferir un espai pel diàleg transnacional entre prop de 2000 investigadors i investigadores procedents de més de 30 països, i es va articular a través d’un extens programa d’activitats amb més de 500 propostes (tallers, conferències, simposis i exposicions, entre d'altres). L’iHC va presentar-hi bona part de la seva recerca actual a través de les contribucions d’un grup de 20 investigadors i investigadores.

Carolina Granado, Laia Iturrizaga i Jaume Valentines van participar al simposi «Epistèmica i artefactes activistes: Afrontar la ciència mentre es fa ciència» (sessions 1 i 2), dedicat a explorar la intersecció de la ciència, l'activisme i la innovació sociotècnica al llarg del segle XX, i a posar de relleu que els activistes, els moviments socials i les comunitats locals s'han convertit en actors epistèmics mentre resisteixen la ciència a través de xarxes locals i transnacionals, esdevenint una força impulsora de la innovació sociotècnica. Granado va parlar de la interacció dels moviments de defensa ambiental i els organismes internacionals d’avaluació climàtica com l’IPCC, i Valentines sobre els debats que envolten l’impacte social, ambiental i econòmic de la producció de biogàs.

A la sessió «Ciència, tecnologia i política al segle XX» Jaume Sastre va presentar un article que examina el colonialisme portuguès a Moçambic a través de la lent de les pràctiques tecnocientífiques associades a la materialitat d’infraestructures com la xarxa de carreteres. I a la sessió dedicada als «Museus de ciència “moderna”», Roger Fernàndez hi va mostrar el seu treball sobre la història i el règim expositiu del Museu del Ciment Català.

Al pànel «Canviar les narratives en la ciència i la tecnologia espacials» (sessions 1 i 2) hi van desfilar relats històrics que van més enllà de les explicacions centrades en la rivalitat entre les superpotències durant la Guerra Freda. Històries que tracen múltiples i diverses trajectòries, llocs, actors, materialitats, discursos i institucions que han estat eclipsats per la historiografia hegemònica de l'era espacial. Des de satèl·lits artificials fins a centres de dades, telescopis, llocs de llançament i òrbites; des de científics fins a miners, xarxes d'aficionats, periodistes i organitzacions internacionals; de les ciències ambientals a les de la vida, físiques o astronòmiques; des del disseny i la fabricació fins al llançament, la compartició i l'ús, hi ha una infinitat de relats històrics de la ciència i la tecnologia espacials que encara no s'han explorat. Hi van contribuir Grigorios Panoutsopoulos, Nicole Mikly, Hèctor Isern, Sebastián Díaz, Anna Drou, Andrea Alvarez Laorden i Gemma Cirac, que també va moderar la sessió sobre «Ciència, política i nació».

A través d'estudis de casos en països com Finlàndia, França, Grècia i Espanya, la sessió dedicada a «L'accident nuclear de Palomares i el seu impacte internacional» va explorar com es va rebre l'accident nuclear en l’esfera internacional i fins a quin punt la dictadura de Franco i el programa nuclear dels Estats Units van influir en la difusió de la informació i la construcció de les «cultures nuclears». Miquel Carandell hi va presentar un treball que analitza el paper de l'accident de Palomares en la configuració de la percepció del risc nuclear a l'esfera pública espanyola i en l'auge del moviment antinuclear.

Al llarg dels darrers dos segles, les ciències físiques han experimentat profundes transformacions socials, culturals i epistèmiques. El simposi «Canviar perspectives: Diversitat, geografies i possibilitats en les ciències físiques» va examinar aquests canvis a través de diverses mirades: emocions, representació i visibilitat, comunitats científiques i el paper de la comunicació. Els treballs presentats, entre els quals el de Xavier Roqué sobre la «ciència petita», van defensar una història de les ciències físiques més inclusiva i crítica: atenta a la diversitat, el treball invisible i les condicions socials que estructuren la producció de coneixement.

Monica Balltondre, Elena Serrano i Agustí Nieto-Galan van participar a «Posseïts, “discapacitats”, incombustibles: Cossos al límit de les tecnologies i els gèneres», una sessió sobre la construcció epistèmica, política i cultural d'experiències corporals que semblen trencar fronteres i que ens ajuda a entendre el paper de l'experiència corporal en la construcció de la ciència. Balltondre va parlar de les mèdiums femenines en el seu paper com a mediadores de cultures; Serrano sobre les habilitats d’un “home incombustible” i la seva relació amb la cultura material i les idees sobre la vida i la calor; i Nieto-Galan va posar de relleu aspectes poc coneguts dels tractaments de les lesions medul·lars del neuròleg Ludwig Guttmann. Nieto-Galan també va moderar la sessió dedicada a «La ciència ciutadana en una perspectiva global» i Serrano la que portava per títol «La bellesa importa. Arts disputades, ciències disputades en el món premodern».

Al simposi «La construcció del coneixement psicoterapèutic: Pràctiques de recerca, cultures epistèmiques i negociacions disciplinàries» (sessions 1 i 2) s’hi van presentar articles que, com el de Catriel Fierro sobre el període d'entreguerres, exploren les maneres en què diferents instruments, tecnologies i eines han organitzat i donat forma a la producció de coneixement terapèutic.

La sessió «Criar fills excepcionals: Psicologia, educació i maternitat» va examinar com els discursos i les pràctiques científiques, pedagògiques i culturals a Europa i l'Argentina van donar forma a les idees sobre la infància, la maternitat, el talent i l'excepcionalitat entre finals del segle XIX i principis del XX. Victoria Molinari hi va participar amb el seu treball sobre l’escriptora i feminista Concepción Gimeno de Flaquer (1850–1919), que va teoritzar la relació entre la maternitat i el geni dins dels debats sobre la degeneració i la regeneració nacional.

I, encara més enrere en el temps, el pànel «Concepcions controvertides dels animals atlàntics I» va explorar les concepcions culturals ibèriques dels animals terrestres i marins a l'oceà Atlàntic i a les illes atlàntiques en la pràctica medicinal, la denominació, i els atributs religiosos i socials als segles XVI i XVIII. Tasio Rodrigo hi va presentar la seva recerca sobre el tractat publicat el 1759 pel teòric musical Caetano Melo de Jesus i la seva influència en les interpretacions europees del comportament de les espècies americanes.