Una mostra recorda la Guerra Freda a Traducció i Interpretació
16/02/2017
La Facultat de Traducció i Interpretació acull, fins al 2 de març, l'exposició "La Guerra Fría: Causas - Historia - Consecuencias", que va ser inaugurada amb una xerrada de Rainer Eberle, cònsol general d'Alemanya a Barcelona.
Les convulsions de les relacions internacionals avui dia han propiciat que els especialistes parlin cada cop més de la possibilitat d'una nova guerra freda al segle XXI. Per això, els esdeveniments actuals conviden a fer una retrospectiva sobre el període comprés entre la II Guerra Mundial i la dissolució de la Unió Soviètica (1945-1991). La mostra repassa les causes de la Guerra Freda, la carrera nuclear, els conflictes -ideològics, polítics i militars- d'aquell període i les estratègies de resolució de conflictes dels anys setanta i vuitanta.
Els diferents plafons exposats permeten recordar episodis cabdals d'aquest període -el bloqueig de Berlín el 1948, la incorporació de la RFA a l'OTAN set anys més tard, la crisi dels míssils a Cuba el 1962, les guerres de Corea i Vietnam, etc.- i expliquen les respostes a la Guerra Freda com ara el moviment dels països no alineats, les protestes contra la carrera armamentística o els acords per restringir les proves nuclears.
L'exposició, que està organitzada per l'Acadèmia de la Guerra Freda de Berlín i per la Fundació per a l'Estudi de la Dictadura del PSUA, ha estat portada a la UAB per l'Àrea Docent de Llengua i Cultura Alemanyes de la Facultat de Traducció i d’Interpretació i pel Consulat General de la República Federal d'Alemanya a Barcelona.
Una situació "molt perillosa"
El 16 de febrer, Rainer Eberle, cònsol general de la República Federal d'Alemanya a Barcelona, va pronunciar una xerrada que inaugurava oficialment la mostra i en la qual va reflexionar sobre l'estat d'Europa avui dia i els perills del desenvolupament d'una nova guerra freda, tot qualificant la situació actual com a "molt perillosa".
El diplomàtic va evocar els seus records de la por a l'esclat d'un conflicte a l'Alemanya dels anys setanta i va tractar sobre els acords negociats durant la Guerra Freda per tal de reduir les forces armades convencionals a Europa i el seu desenvolupament i conseqüències fins avui. Segons va explicar, durant els anys posteriors a la desfeta de la Unió Soviètica i el Pacte de Varsòvia, "l'OTAN seguia existint" i els països d'Europa central "volien seguretat contra Rússia". Aquests estats van acabar per entrar a l'Aliança i, des d'aleshores, es planteja el problema de la seguretat de països com Polònia, Txèquia, Hongria o les repúbliques bàltiques. El cònsol va afirmar que el govern alemany treballa avui dia amb "la prioritat de reactivar les negociacions" per assegurar la seguretat d'Europa central "en termes atractius també per a Rússia".
Erbele va caracteritzar també el tarannà polític de la Rússia d'avui, on veu un procés "d'autocratització" i una "forta ambició per restablir el poder mundial" de Moscou. I va citar els exemples de la intervenció de Rússia a la guerra de Síria o el seu paper a les negociacions sobre el programa nuclear de l'Iran, que no haurien arribat a bon port "sense la contribució de Rússia". Segons el cònsol, "s'ha de dialogar constructivament amb Rússia per garantir que contibueixi a la seguretat i la resolució de conflictes" en el futur.
La complexitat del món actual, que propicia aquest clima de perill de nova guerra freda, va quedar reflectida al debat posterior, on els estudiants de la Facultat van dialogar amb Erbele sobre temes tan diversos com ara les convulsions al Pròxim Orient, l'estabilització del Balcans, la crisi del projecte europeu, el desafiament dels nous nacionalismes o els reptes de la ciberseguretat.