Un nou descobriment sobre Lope de Vega, presentat en un congrés de PROLOPE

27/10/2014

Daniele Crivellari, professor de Literatura Espanyola a la Universitat de Salern (Itàlia), ha donat a conèixer la localització del manuscrit durant una presentació sobre novetats acadèmiques i bibliogràfiques sobre de Lope i el món de l'escena realitzada al congrés. La trobada, que té lloc els dies 27 i 28 d'octubre en el Paranimf de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Complutense de Madrid, coorganitzada pels grups de recerca Escena Áurea (UCM) i Prolope (UAB), aplega reconeguts especialistes en Lope de Vega procedents de diverses universitats nacionals i internacionals, així com professionals del món del teatre.

Segons ha explicat Crivellari, les petjades del document semblaven haver-se perdut per sempre després de sofrir la biblioteca privada de Holland House (Anglaterra), en la qual es conservava el text, un incendi al setembre de 1940. A partir d'aquest moment, durant més de 70 anys, els estudiosos no van poder accedir al manuscrit, ja que es desconeixia on era. Crivellari ha pogut esbrinar finalment que l'autògraf es troba a la Biblioteca de la Fundació Bodmer (Ginebra, Suïssa). En aquesta biblioteca privada també es conserven altres textos de Lope que encara no s'han estudiat, i dels quals l'investigador dissertarà en un treball científic de propera publicació.

El manuscrit del Barlaán, datat a Madrid l'1 de febrer de 1611, es reincorpora així al conjunt conservat de comèdies autògrafes de Lope, que suma una mica més de 40 títols – se’n conserven unes 400 comèdies- i constitueix, segons els investigadors, un patrimoni excepcional, únic al món, per descobrir la manera d'escriure del fecund i cèlebre comediògraf del Teatro de Oro espanyol.

El text es troba en bon estat de conservació i compta amb 57 folis, gairebé sense intervencions d'altres mans. És un exemple perfecte del treball de Lope, que escrivia les seves obres i les posava en net per al lliurament a la companyia d'actors, que la hi comprava i representava en exclusiva. “En aquest sentit, l'autògraf del Barlaán ens pot donar molta informació sobre la vida de les comèdies en escena i sobre les relacions entre dramaturgs i representants. Es tracta, a més, de l'únic autògraf de Lope que va representar una determinada companyia, la de Fernán Sánchez de Vargas”, ha explicat Gonzalo Pontón, codirector de PROLOPE.

L'estudi del manuscrit, a punt de publicar-se, permet confirmar les observacions de l'últim estudiós que va poder tenir a la vista el text, fa gairebé 80 anys, José Fernández Montesinos, segons explica Daniele Crivellari. “Però sobretot proporciona dades noves sobre la concepció “lopiana” del drama, gràcies a l'anàlisi de diferents elements (per exemple, les marques de divisió interna), que en el seu moment no van ser apreciats ni compresos”, ha conclòs.

Conferència i taula rodona sobre Mujeres y criados
El congrés ha dedicat les primeres activitats de la seva segona jornada a Mujeres y criados, la comèdia de Lope de Vega descoberta a principis d’enguany a la Biblioteca Nacional d'Espanya. Alejandro García-Reidy, descobridor de l'obra, ha impartit la conferència “La puesta en escena de Mujeres y criados y la comedia lopesca de madurez”.

Posteriorment, el professor de la Universitat de Syracusa i investigador de PROLOPE ha participat en una taula rodona sobre la comèdia, juntament amb Rodrigo Arribas, director de la Compañía Rakatá - Fundación Siglo de Oro, Barbara Fuchs, de la Universitat de Califòrnia i Bruce Burningham de la Universitat Illinois State.