Descoberta una comèdia inèdita de Lope de Vega
Manuscrit Mujeres y Criados Lope de Vega 22.01.2014 Investigar  -  L'investigador del grup PROLOPE de la Universitat Autònoma de Barcelona i professor de la Universitat de Syracuse (EUA) Alejandro García Reidy,  ha trobat una còpia manuscrita de Mujeres y criados en la Biblioteca Nacional d'Espanya. Els catàlegs literaris donaven per perduda aquesta obra de Lope de Vega fins al moment. L'estudi del manuscrit es publica en un article científic a la Revista de Literatura del CSIC. El Grup PROLOPE-UAB publicarà el text i la comèdia en la seva pàgina web i en paper en edició completa y anotada amb l’Editorial Gredos. La presentació oficial es realitzarà en els propers mesos en la Biblioteca Nacional d'Espanya. La Fundación Siglo de Oro (RAKATá) en realitzarà la primera lectura pública en la presentació i a la tardor la representarà als escenaris, quatre segles després de la seva creació.

Lope de Vega, un dels dramaturgs més importants del Segle d'Or i de l'escena europea del XVII, amb una rellevància fonamental en el desenvolupament del teatre modern, va deixar escrita una immensa obra dramàtica que ell mateix va xifrar, potser exagerant, en 1.500 comèdies, de les quals se’n conserven actualment més de 300.

Ara, una de les seves obres que es donava per perduda ha estat recuperada. Es titula Mujeres y criados i ha estat l'investigador Alejandro García Reidy, membre del grup de recerca PROLOPE de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i professor de la Universitat de Syracuse (estat de Nova York, Estats Units), qui l’ha trobada en un manuscrit que es conserva a la Biblioteca Nacional d'Espanya (BNE). El manuscrit localitzat, una còpia del mateix segle XVII, no s'havia relacionat amb aquesta obra de Lope de Vega fins ara.

La Revista de Literatura, del CSIC ha publicat en la seva última edició, d’imminent aparició, l'article científic ”Mujeres y criados, una comedia recuperada de Lope de Vega”, en què l'investigador demostra amb tot luxe de detalls i arguments l'autoria de Lope de Vega. “Diversos elements interns del text i la relació que guarda el manuscrit amb notícies proporcionades per documentació de l'època confirmarien que es tracta de l'obra del “Fènix de los Ingenios”: l'anàlisi mètrica s'ajusta perfectament als usos del dramaturg entorn dels anys 1613 i 1614 i el copista que va transcriure aquest manuscrit en 1631 s'ha identificat sens dubte amb Pedro de Valdés, que era un “autor de comèdies”, el que avui seria un director de companyia de teatre, qui sabem que va estrenar l'obra de Lope gràcies a documents de l'època”, manifesta Alejandro García Reidy.

“El descobriment és molt important. Lope de Vega va escriure moltes obres, però trobar les que encara resten per localitzar no resulta fàcil. Encara que les atribucions d'obres als seus autors estan sempre subjectes a possibles polèmiques, el reconegut prestigi de l'investigador, així com la solvència dels seus arguments, fan preveure la pràctica unanimitat de la comunitat científica sobre la veritable autoria de l'escriptor madrileny en aquest cas”, comenta Alberto Blecua, director del grup PROLOPE de la UAB, que investiga i edita l'obra de l'escriptor madrileny.

L'existència d'una obra de Lope de Vega titulada Mujeres y criados ho certifica el fet que el dramaturg la va incloure en el llistat de comèdies autèntiques seves que va incorporar a l'edició de 1618 de El peregrino en su patria. Fins al moment, els catàlegs donaven aquesta comèdia per perduda, atès que no s'havia publicat en cap de les Partes de comèdies de l'autor ni en cap altre volum imprès.

La còpia de la comèdia es conserva actualment en la Biblioteca Nacional d’Espanya amb la signatura Mss/16915. Va entrar a la BNE el 1886 com a part de la compra de la biblioteca d’Osuna. El manuscrit presenta una mida habitual en quarts i està format per cinquanta-sis folis, amb enquadernació moderna. Està copiat per una sola mà amb lletra del segle XVII, que numera els folis de manera independent en cada acte.

La presentació oficial del manuscrit es realitzarà en els propers mesos a la Biblioteca Nacional d'Espanya. L'investigador està realitzant ja l'edició comentada de l'obra, que apareixerà en primavera publicada per l'Editorial Gredos, com totes les edicions crítiques de PROLOPE. El text es podrà llegir també en la web del grup: www.prolope.es.

A més, el grup PROLOPE ha signat un acord amb la Fundación Siglo de Oro (RAKATá) per a la seva representació. En l’acte de presentació del manuscrit els actors de la companyia realitzaran una lectura dramatitzada pública de l'obra i l'estrenaran de nou als escenaris, quatre segles després de la seva estrena, la propera tardor. Fundación Siglo de Oro (RAKATá) està especialitzada en la creació i posada en escena de muntatges teatrals d’aquest període basats en un llenguatge escènic adaptat a l'espectador del segle XXI. Des del 2009 col·labora amb el grup d'investigadors de la UAB i ha posat en escena El perro del hortelano, Fuenteovejuna i El castigo sin venganza. De fet, per a la propera primavera preveu la reposició dels seus millors muntatges en Teatros del Canal en un “Ciclo del Siglo de Oro”, acompanyat de conferències.

Una comèdia atractiva per al públic actual
Mujeres y criados, escrita cap a 1613-1614, és una comèdia d’embolics vivaç i amb els millors trets d'un Lope madur, quan el seu èxit com a dramaturg estava en la seva màxima esplendor i dominava els escenaris de l'Espanya del segle XVII. L'obra pertany al gènere de la comèdia urbana que va practicar l'escriptor, i coincideix també amb la seva manera habitual d'escriptura la subversió que es duu a terme de certs temes, com les jerarquies socials o l'honor, i el paper predominant que concedeix a les dones en la trama.

“La comèdia no deixa de tenir atractiu per al públic actual. Algunes escenes còmiques s’apropen al vodevil, un gènere de teatre amb una mecànica i desenvolupament que resulta encara bastant popular. Són moltes les escenes assolides, la qual cosa, per a una obra de teatre del Segle d'Or, resulta molt prometedor”, explica García Reidy.

L'argument es desenvolupa a Madrid i té com a protagonistes dues germanes, Violante i Luciana, i als seus galants, Claridán i Teodoro, cambrer i secretari del comte Próspero, respectivament. Aquestes dues parelles, els amors de les quals han estat secrets fins al moment, es veuen compromeses amb l'aparició d'altres dos pretendents: el mateix comte Próspero, qui desitja a Luciana i el ric don Pedro, qui fa la cort a Violante amb el beneplàcit del pare de la dama. Aquest plantejament inicial desemboca en un joc d'amagatall i d'identitats confoses quan Luciana ha d'intervenir per romandre prop del seu estimat. L'embolic ordit per ella provoca diverses escenes de gran comicitat, amb la casa on es desenvolupa l'acció convertida en un lloc on tots els personatges estan a mercè dels enganys de les dues dones i els seus enamorats.

Un jove i reconegut filòleg
Alejandro García Reidy és un jove filòleg que es va formar en la Universitat de València, obtenint el premi extraordinari de llicenciatura atorgat per la Generalitat Valenciana i el tercer premi nacional de Filologia Hispànica, concedit pel Ministeri d'Educació i Cultura. També va ser guardonat amb el Premi TC/12 (xarxa de grups de recerca sobre el Teatre del Segle d'Or) a la millor tesi doctoral sobre aquest teatre del període 2009-2010, pel seu estudi “Lope de Vega frente a su escritura: el nacimiento de una conciencia profesional”. Ha estat investigador postdoctoral a la Universitat de Duke (Estats Units) i a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i, des de mitjan de 2012 és professor a la Universitat de Syracuse.

El 2013 va publicar la seva monografia Las musas rameras. Oficio dramático y conciencia profesional en Lope de Vega (ed. Iberoamericana/Vervuert)  i en 2009 va publicar una edició crítica El castigo sin venganza de Lope de Vega (ed. Crítica). Ha dedicat articles i capítols de llibres a diferents aspectes del teatre clàssic espanyol, com la relació professional de Lope de Vega amb els actors del seu temps, les característiques de dues comèdies desconegudes d'Andrés de Claramonte o la imatge dels dramaturgs en la polèmica sobre la licitud del teatre.

A més de membre del grup PROLOPE (UAB), García Reidy forma part també del Grup de Recerca Teatral DICAT de la Universitat de València (dirigit per T. Ferrer, Universitat de València) i del projecte col·laboratiu Manos Teatrales (dirigit per M.R. Greer, Universitat de Duke), i de la xarxa de grups de recerca sobre el teatre del Segle d'Or TC/12, un macroprojecte de recerca Consolider que rep un important finançament del Ministeri d'Economia i Competitivitat.

De fet, la seva troballa es vincula a tots aquests projectes, conformant un bon exemple dels resultats que pot aportar la investigació en grups i en xarxa a l’avenç de la ciència i la seva transferència a la societat del coneixement.

Article de referència:
Alejandro García Reidy. "Mujeres y criados: una comedia recuperada de Lope de Vega", Revista de Literatura, 2013, julio-diciembre, vol. LXXV, nº 150, pp. 417-438. DOI: 10.3989/revliteratura.2013.02.016

Imatges:
http://www.uab.es/uabdivulga/img/PROLOPE-AlejandroGarciaReidy.jpg
L’investigador del Grup PROLOPE, Alejandro García Reidy.

Fotos del manuscrit: Biblioteca Nacional de España.
http://www.uab.cat/uabdivulga/img/BNEMSS016915pag001r.jpg
Pàgina primera

http://www.uab.cat/uabdivulga/img/BNEMSS016915pag003r.jpg

Una pàgina central

Es pot consultar l'arxiu digitalitzat del manuscrit en la Biblioteca Digital Hispànica, al següent enllaç: http://bdh.bne.es/bnesearch/detalle/4265202
 Convertir a PDF 
Anar a Notícies
Notícies relacionades
13/02/14 Estudiar -  La UAB presenta els seus màsters i postgraus a la fira Entérate [+]
13/02/14 Estudiar -  L'Autònoma presenta els seus màsters i doctorats a la fira internacional QS Barcelona [+]
31/07/13 Institucional -  11a convocatòria del Programa Argó [+]
Contacta
Si tens algun dubte sobre una nota de premsa o desitges més informació
+34 93 581 4032
g.premsa@uab.es
 

 

 

2017 Universitat Autònoma de Barcelona