Gàmbia prohibeix per llei la Mutilació Genital Femenina

05/02/2016

Els únics estudis clínics realitzats a Gàmbia demostren que la MGF té conseqüències per a la salut. Aquests s’han dut a terme des de la Fundació Wassu-UAB amb el suport de l’Obra Social “la Caixa”, a petició de la Vicepresidenta del país, Isatou Njie-Saidy, amb la col·laboració de la Missió Mèdica Cubana a Gàmbia i les Escoles d’Infermeria i de Llevadores del país, i han contribuït a la promulgació de la nova llei. Així mateix ho han donat a conèixer la directora executiva de la Fundació Wassu-UAB, Adriana Kaplan i la directora del departament de Programes Internacionals de l’Obra Social “la Caixa”, Ariadna Bardolet, en un acte de presentació que ha tingut lloc a CaixaForum Barcelona aquest matí, en la vigília del Dia Internacional de Tolerància Zero amb la Mutilació Genital Femenina, 6 de febrer. Durant l’acte s’ha fet balanç del projecte de prevenció i atenció de les conseqüències per a la salut que la Fundació Wassu-UAB desenvolupa a Gàmbia i a Catalunya.
 
El projecte de llei a Gàmbia podria sancionar a la persona que realitzi la MGF amb una pena de presó de fins a 3 anys o amb una multa de 50.000 dalasis (1.250$), i la pena de presó permanent si la intervenció causa la mort de la nena. Aquest és pas històric per a la eradicació d’una pràctica ancestral que afecta a més del 75% de les dones i nenes del país. I encara pren més rellevància tenint en compte que fa 15 anys el Govern gambià va prohibir qualsevol treball de sensibilització sobre les mutilacions genitals femenines, com a resposta a l’agressivitat amb que s’estava enfocant el tema per part d’algunes ONG.
 
Els estudis clínics sobre Mutilació Genital Femenina

Segons l’estudi clínic realitzat l’any 2011  per la Fundació Wassu-UAB, es detecten els següents tipus de MGF en les pacients explorades: tipus I, 66,2%; tipus II, 26,3%; i tipus III, 7,5%. S’observen complicacions per a la salut arrel de la MGF en el 34,3% de les dones. Amb aquest estudi es dóna resposta a la petició de la Vicepresidenta de conèixer quins tipus de MGF es practiquen al país i si se’n deriven conseqüències per a la salut sexual i reproductiva de la població femenina.

Un segon estudi  comparatiu prova que les dones a qui se’ls hi ha practicat la MGF tenen una probabilitat significativament més elevada (quatre vegades més) de presentar problemes durant el part (a diferència de dones a qui no se’ls hi ha realitzat la pràctica), així com complicacions durant el naixement per als seus nadons.
 
Evidència científica i estratègia metodològica

Una tercera recerca  realitzada mostra que una proporció significativa de professionals gambians treballant en àrees rurals, acceptaven la continuació de la MGF (42,5%), tenien la intenció de sotmetre les seves filles a la pràctica (47,2%) i recollia que el 7,6% l’havia realitzat en algun moment de la seva trajectòria professional.

Per últim, un altre estudi  confirma que la identitat ètnica, més que la religió, és decisiva en la manera com els homes conceben i valoren la MGF. Aquest estudi mostra també que una proporció substancial d’homes, tot i que la majoria d’ells no participen ni en el procés ni en la presa de decisió, recolzaven que a les seves filles se’ls hi realitzés la MGF. Sols una minoria se n’adona de les conseqüències negatives que la MGF té per a la salut, i són aquests els que acostumen a implicar-se en la prevenció de la pràctica ja que entenen l’impacte en la salut i el benestar de les dones i les nenes.

L’evidència científica ha guiat l’estratègia metodològica de la Fundació Wassu-UAB per a la prevenció de la MGF i l’atenció de les conseqüències per a la salut de les dones i les nenes. Seguint la investigació aplicada a la transferència del coneixement en cascada, fins ara s’ha format a 1.280 professionals de la salut, 1.464 estudiants de ciències de la salut, 1.293 llevadores tradicionals i 995 líders comunitaris/àries a tot el país. Els agents comencen a estar atents a les implicacions i conseqüències de la pràctica i demanen més suport en el treball de la prevenció i l’atenció en les diferents comunitats on hi tenen incidència.

Els últims resultats sobre els coneixements, actituds i pràctiques de la MGF dels i les professionals de la salut a Gàmbia (que encara no han estat publicats) demostren una reducció en el suport a la continuació de la pràctica (un 25,4% de professionals en contrast amb un 42,5% al 2009). S’observa també una millora substancial en el reconeixement de les conseqüències per a la salut de la pràctica (un 62,3% en contrast amb un 40,9% del 2009). Aquests resultats indiquen l’efecte positiu de les sensibilitzacions i formacions en prevenció i atenció de la MGF.   

Encara hi ha feina a fer per tal d’arribar a tots/es els/es professionals de la salut, sensibilitzar als líders comunitaris i poder avaluar tant l’impacte, com la visió de noves tendències emergents. La finalitat és la d’aconseguir que es reconegui la MGF com a un problema de salut pública al país i que, per tant, professionals de la salut, llevadores tradicionals i líders comunitaris siguin els i les promotores per a la prevenció de la pràctica i agents de salut formats en l’atenció de les conseqüències de la MGF. 

L’estratègia metodològica desenvolupada a través de l’Observatori Transnacional d’Investigació Aplicada a Noves Estratègies per a la Prevenció de la Mutilació Genital Femenina de la Fundació Wassu-UAB contempla la circularitat dels moviments migratoris entre origen i destí. A través de les dues bases de recerca i formació, una a Gàmbia (a través de la ONG Wassu Gàmbia Kafo) i l’altra a Catalunya (a través del Grup Interdisciplinar per la Prevenció i l’Estudi de les Pràctiques Tradicionals Perjudicials del Departament d’Antropologia de la UAB), s’investiga sobre els efectes de les accions a Gàmbia i a Catalunya a les comunitats practicants del treball en prevenció de la MGF.

La Fundació Wassu-UAB compta amb el suport de l’Obra Social “la Caixa” des del 2008, contribuint actualment amb projectes a Gàmbia i a Catalunya. L’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament també dóna suport a la circularitat per a la prevenció de la pràctica. A Gàmbia, es compta amb el suport de la Delegació de la Unió Europea a Gàmbia, Unicef i la Diputació Foral d’Àlaba. S’ha començat a exportar la metodologia Wassu a Kènia i Tanzània a través de convenis de col·laboració amb quatre universitats començant per la introducció de la MGF al currículum acadèmic de les facultats de ciències de la salut, amb el suport de l’Ajuntament de Bilbao. A Catalunya, la Fundació Wassu-UAB assessora per a la prevenció de la MGF als Ajuntaments de Barcelona, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Mataró i Sabadell a través de convenis de col·laboració.
 
 
Més informació:
http://www.mgf.uab.es/esp/index.html