Experts internacionals debaten sobre les resistències als antibiòtics

En ocasió de la Setmana mundial de conscienciació sobre l'ús dels antibiòtics, la UAB va acollir el 13 de novembre una jornada amb experts internacionals per debatre sobre la resistència als antibiòtics i conèixer diferents estratègies per fer-hi front. Hi van assistir més de 250 persones de l’àmbit sanitari, l’alimentari i d’institucions i centres de recerca.

13/11/2017

En la inauguració de la jornada, la rectora de la UAB, Margarita Arboix, va destacar la importància de debatre i posar a l’ordre del dia el problema de les resistències als antibiòtics i ha assenyalat la implicació de la Universitat per millorar la salut pública. Com ha explicat el vicerector d’innovació i projectes estratègics de la UAB i director del Parc de Recerca UAB, Javier Lafuente, “l’objectiu és crear una plataforma que agrupi institucions, grups de recerca i empreses per plantejar projectes i accions per fer front a aquest problema de salut”.

Per la seva part, el subdirector general de Coordinació de Salut Pública, Xavier Llebaria, va manifestar la necessitat de prendre consciència a nivell internacional per abordar una estratègia conjunta i promoure un bon ús dels antibiòtics.

Abordatge internacional per fer front a la resistència als antibiòtics
En la primera part de la jornada, diferents experts d’institucions internacionals han parlat sobre les estratègies de lluita contra les resistències. Awa Aidara-Kane, coordinadora del grup assessor sobre vigilància integrada de la resistència als antimicrobians de l’Organització Mundial de Salut (OMS), va explicar el Pla d’acció mundial sobre la resistència als antimicrobians -que es va aprovar en la 68a Assemblea Mundial de la Salut celebrada el 2015-  i les recomanacions que fa l’OMS sobre l'ús responsable dels antibiòtics als sectors de la salut humana, animal i en l'agricultura i la ramaderia. La OMS pretén millorar la conscienciació i la comprensió sobre aquest problema, reforçar els coneixements a través de la vigilància i la recerca i utilitzar de forma òptima els antibiòtics. “Les investigacions realitzades suggereixen que reduir l'ús d'antibiòtics reduirà la resistència emergent”, va concloure.

Actualment, la resistència antimicrobiana ja és responsable de 25.000 morts anuals a la Unió Europa i, com va assenyalar Martial Plantaday, coordinador del grup de treball de la Direcció general de salut i seguretat alimentària de la Comissió Europea, “es preveu que si no fem res al respecte el 2050 podria de convertir-se en una causa de mort més freqüent que el càncer”. Des de la UE s’ha desenvolupat un nou pla per donar respostes innovadores, eficaces i sostenibles a aquest greu problema potenciant la sinergia entre els investigadors europeus.

Jean Yves Madec, director d’investigació del Laboratori Nacional de Referència en resistència als antimicrobians en animals de l’Agència Nacional de Seguretat Alimentària francesa (ANSES), va ressaltar que “un ús racional dels antibiòtics en els animals no és suficient; hem d’actuar també implementant bones pràctiques d'higiene a les granges, posant vacunes, tenint cura amb els aliments i l’aigua i educant als veterinaris i ramaders”.

Lis Alban, directora d’investigació del Consell d’Agricultura i Alimentació de Dinamarca, va mostrar bones pràctiques que han aplicat a Dinamarca en el sector ramader. Com per exemple, la introducció d’una regulació que permet als veterinaris prescriure antibiòtics, però no guanyar-hi en vendes; la implementació d’una base de dades que recull tots els medicaments utilitzats pels grangers prescrits per un veterinari, o l’elaboració de directrius en col·laboració amb l'acadèmia i la indústria.

La situació actual i perspectives de futur
La segona part de la jornada ha repassat el panorama actual de la resistència als antibiòtics a Europa. Per una banda, Ole Heuer, director del grup de vigilància sobre els antimicrobians del Centre Europeu de Control de Malalties (ECDC), va donar diferents dades sobre com està afectant la resistència en humans: només a la UE es calcula que anualment costa 1.500 milions d'euros en costos d'assistència sanitària i pèrdues de productivitat. Segons dades de l’ESAC-Net (European Surveillance of Antimicrobial Consumption Network), el consum total d’antibiòtics a la UE es va mantenir estable del 2011 al 2015. Tot i així, hi ha una gran diferència entre els membres de la UE en el seu consum, fet que indica que l'ús d'antimicrobians es veu afectat per altres factors que la necessitat de tractar pacients infectats.

Per altra banda, Jordi Torren, coordinador de Vigilància Europea del Consum d’Antimicrobians Veterinaris (ESVAC) de l’Agència Europea del Medicament (EMA), va presentar les dades sobre l’ús d’antibiòtics en animals. “A dia d’avui, la reducció de l’ús d’antibiòtics en animals és un objectiu primordial”, ha ressaltat. L’Estat espanyol, per exemple, és el segon major consumidor d’antimicrobians per nombre d’animals, només per darrere de Xipre.

Finalment, Armand Sánchez, vicerector de recerca i transferència de la UAB, va parlar sobre les perspectives de futur en la recerca genòmica de resistències microbianes. “Els equips de seqüenciació genòmica de tercera generació permetran seqüenciar les bactèries amb més facilitat i, per tant, monitoritzar a temps reals els brots d’infeccions i avançar en la lluita contra la resistència microbiana”.

 

Notícies relacionades

Totes les notícies