“Més de 8M de consultes anuals: mai no hauríem tingut tanta gent trucant a la porta sense Internet”

17/01/2018

Agnès Ponsati té una gran experiència en aquest àmbit. És llicenciada en Filologia i diplomada en Biblioteconomia per la Universitat de Barcelona. Des del 1994 i fins l’any passat dirigia la xarxa de biblioteques de recerca del CSIC a Madrid, on va arribar després de coordinar la informatització de les biblioteques d’aquest organisme a Barcelona.
 
- Vostès diuen que 300 anys després de la creació de la BNE estan tornant a construir un nou edifici, invisible en tant que digital, però que serà el que més es veurà.
 
- El procés de transformació digital és consubstancial a totes les biblioteques. El concepte de l’espai, des que ha aparegut el canvi de paradigma amb l’edició i els serveis digitals, i tota la tecnologia que ens permet gestionar tot el que havíem gestionat al món imprès, ha canviat, s’evapora. No és ja només un espai físic, també és un conglomerat de serveis i de sistemes que virtualitzen les col·leccions que tenim a la Biblioteca.
 
- Què fan a la Divisió digital que dirigeix?
 
- Treballem en la digitalització de continguts i el dipòsit legal electrònic. Tot el que es publica en format digital a l’Estat espanyol ho hem de recollir, descriure, conservar i preservar per a la consulta actual i futura. Tot això s’ha de fer suportat en aplicatius, sistemes que ens ajuden a gestionar i preservar els objectes digitals. També ens ocupem que puguin ser reutilitzats de formes diverses i generar nous continguts que puguin ser d’interès per a àmbits culturals o sectorials de l’economia molt diversos.
 
- Com ho estan fent i amb quins resultats?
 
- S’han construït dos grans espais virtuals. Un és l’Hemeroteca Digital, que conté a dia d’avui més de 2.000 títols de revistes històriques impreses digitalitzades, és a dir, més de 40 milions de pàgines, que per a la comunitat investigadora del país i a nivell internacional és una eina molt valuosa. L’altre és la Biblioteca Digital Hispànica, que permet la consulta de més de 200.000 títols d’obres en domini públic. Comprèn tipologies documentals molt diverses: monografies, cartells, materials de petit format, gravats, suports musicals, etc.
L’índex de consulta és molt elevat: més de 8 milions anuals. Mai no hauríem tingut aquesta xifra d’usuaris trucant a la porta de la Biblioteca. I tendeix a créixer, perquè encara hi ha molt terreny per avançar en la digitalització dels fons. En total, tenim comptabilitzats 30 milions d’ítems documentals a la BNE -parlem d’unitats físiques, no de títols-. Un percentatge elevat és susceptible de ser digitalitzat per posar-lo a disposició dels usuaris.
 
- Quins reptes s’ha marcat en aquesta nova etapa professional?
 
- Quan parlem de magnituds tan importants, doncs un dels grans reptes és que les infraestructures, el know how i els recursos humans que tenim per gestionar-les creixin a futur d’acord amb les necessitats que aquesta digitalització massiva necessita. La gestió de tot aquest fluxe d’accions és molt complexa. Però evidentment no ens podem quedar amb una visió que acabi en la digitalització i la preservació i l’accessibilitat. Hem de promoure accions que afavoreixin que la comunitat d’internautes acabi aterrant en aquests continguts i es generin més iniciatives sobre les col·leccions.

A més, la Biblioteca ha de desplegar un seguit de serveis i d’eines de suport als processos d’investigació. A curt termini definirem quina és la nostra estratègia, per veure si som capaços de generar un gran portal de serveis per a la comunitat investigadora.

Un altre objectiu que tenim és posar a disposició dels usuaris tota la informació que tenim al voltant de les col·leccions que hem digitalitzat per a la seva explotació, mitjançant col·laboracions amb altres institucions o entitats. Amb la Real Academia de la Lengua, per exemple, ambicionem a relacionar els seus diccionaris amb els nostre corpus. Un usuari que consulti un terme al diccionari històric podrà consultar els documents històrics que el contenen.  
 
- ¿Estan canviant els perfils dels professionals que treballen a una biblioteca?
 
- L’evolució tecnològica i els canvis sobre estàndards, formats i aplicatius que hem hagut d’assimilar en les biblioteques des de fa molts anys ha estat brutal. Jo crec que més que pretendre que els bibliotecaris ens convertim també en grans analistes de dades o enginyers informàtics, és més important que professionals que provenen de diferents àmbits es complementin i treballin en col·laboració, en un diàleg constant per al desenvolupament d’una biblioteca innovadora. Ja n’hi ha de perfils més tecnològics a les biblioteques, però no tants com voldríem.
 
- Com imagina les biblioteques digitals en el futur?
 
- Més potents, més distribuïdes, les fronteres es diluiran entre elles. És un dels grans reptes que tenim: les Institucions hem generat les nostres col·leccions i sistemes i hi ha poc nivell d’interacció transparent entre les dades.

Ara el gran futur de les col·leccions i repositoris digitals està en la tecnologia Linked Open Data, el que denominem el web semàntic, que a través d’una cerca intel·ligent vincula la teva consulta amb altres resultats similars que estan en un altre lloc. El catàleg de la BNE ja té una versió amb aquest tipus de consultes. Per exemple, cerques un autor musical i els resultats permeten accedir a les seves obres i les diferents versions, el vincula amb d’altres autors que han participat en aquestes versions, etc.

És una consulta intel·ligent, però alhora transparent. El web semàntic ens pot permetre moure’ns per un univers difós de repositoris, que han estat muntats en biblioteques o institucions diferents. Això requereix que la informació sigui tractada seguint un estàndard i una tecnologia que ja existeix, però no té el nivell d’implementació que hauria de tenir. Primer hem de fer que els bibliotecaris ho promoguin i que les institucions hi donin suport. La tecnologia la tenim, ara es tracta que la fem servir.

- Com pot fer servir la societat el material digitalitzat per la Biblioteca?
 
- Tenim diversos projectes de reutilització de continguts recollits al BNELab , el laboratori digital de la Biblioteca. Per exemple, Chef BNE, que reuneix historiadors de la gastronomia i restauradors elaborant receptes de cuina presents en llibres de les nostres col·leccions històriques. Aviat presentarem també un prototipus de plataforma de crowdsourcing documental, amb documents sobre els quals els ciutadans ens poden ajudar a completar la informació de què disposem sobre els mateixos. En un d’ells ens ajudarien a geolocalitzar fotografies.

Volem, a més, que els professionals i les empreses del món cultural i tecnològic realitzin projectes sobre les col·leccions, perquè la BNE no ha de ser només un motor de promoció cultural o una institució de la memòria, a més ha de fomentar el suport a la investigació. També pot ser motor d’economia per a altres sectors. Ara treballarem en un portal que es diu BNE Escolar amb empreses de multimèdia i del sector educatiu, per produir materials didàctics tecnològicament innovadors i experiències educatives basades de nou en l’explotació del nostre corpus documental.
 
- Quina és la política que estan seguint en matèria d’Humanitats Digitals?
 
- És un tema que estem repensant i enllaça amb el portal virtual de suport a la investigació que comentava abans. Hem d’analitzar què hem fet fins ara, què ens està demanant l’entorn, què tenim capacitat de fer i quin paper poden jugar les biblioteques institucionals i la BNE. Sembla que efectivament hi ha una tendència general sobre que cal construir un espai que doni suport, no només amb les col·leccions, sinó també amb tecnologia per desenvolupar o ajudar a investigar en l’àmbit de les humanitats.
 
- Però ja hi ha eines per a que els investigadors d’Humanitats puguin fer el seu treball digitalment?
 
- Quan parlem d’Humanitats Digitals parlem, per exemple, de quina tecnologia tenim perquè es pugui desenvolupar una investigació filològica o històrica. En aquest sentit, les biblioteques fa anys que estan ajudant les Humanitats Digitals. Van començar a digitalitzar les col·leccions, creant molts portals de difusió d’informació, i s’han aplicat eines de representació i visualització de la informació per ser consultada. Però encara hi ha feina per fer i no tots els àmbits estan coberts.

El problema principal és que estem parlant de fer un portal que doni suport a disciplines que tenen necessitats molt específiques cada una d’elles pel que fa a l’explotació de les dades: filòlegs, historiadors, arqueòlegs, musicòlegs, i fins i tot dins d’elles també hi ha diferències. Les necessitats que té un filòleg que ha d’analitzar manuscrits àrabs del segle XIV poden tenir poc a veure amb altre que analitza els del Segle d’Or.

Per això, oferir eines per a disciplines que són molt nínxol costa molt. Precisament per aquest nivell d’especialització, no hi ha mercat. Si les necessitats de la comunitat fossin estandaritzables, tot seria més senzill, perquè hi hauria empreses del sector interessades en desenvolupar els aplicatius que necessiten.

- Vostès com a Biblioteca Nacional, intenten donar-los resposta a aquestes necessitats?
 
- Això també ho hem de pensar, perquè podem fer un entorn virtual d’investigació, però hem de veure a qui servirem, quines eines hem de posar a disposició, quin cost tindrà això i en relació a aquest cost quin ús potencial tindrà. Som nosaltres qui hem de facilitar aquestes eines? O son les universitats o els centres de recerca, que és on realment hi ha la massa crítica de recerca? Perquè, per a la Biblioteca, ara en l’entorn digital els investigadors són una comunitat difosa.

Hem de pensar com ho fem per fer-ho bé i si som capaços de fer-ho en col·laboració amb altres institucions, com hem fet altres vegades. Estudiarem també en el nou document estratègic què s’està fent a altres països, a les biblioteques importants de referència, com ara les franceses, les alemanyes o les australianes, capdavanteres en la gestió del patrimoni digital.

- Com valora la relació de la BNE i la UAB?
 
- És una relació que ha anat evolucionant amb el temps, molt positiva. Recentment hem col·laborat en la digitalització de més 1.600 rotlles de pianola en col·laboració amb el Departament d’Art i de Musicologia, que ha inclòs també la restauració dels suports originals, la seva preservació digital i l’estudi musicològic. És una experiència de la qual la Biblioteca està molt satisfeta i és un exemple molt il·lustratiu de com dues institucions poden compartir coneixement i col·laborar per posar a disposició pública el patrimoni cultural.

A més, tenim una relació d’anys de col·laboració entre la BNE i el Grup PROLOPE, amb resultats de recerca i divulgació molt enriquidors, com és el cas la descoberta de “Mujeres y criados” de l’escriptor del Segle d’Or, que va fer Alejandro García-Reidy, membre d’aquest grup, el 2014.

A nivell de digitalització estem treballat plegats per donar resposta a les necessitats d’accés i d’utilització de materials i còpies digitals de col·leccions de la Biblioteca, amb la creació d’un OCR (Reconeixement Òptic de Caràcters) per a manuscrits. Aquests treballs ens estan ajudant a digitalitzar el fons del teatre espanyol del Segle d’Or de la Biblioteca i culminaran la propera tardor amb una exposició, comissariada per investigadors de PROLOPE. No només mostrarà aquest valuosíssim patrimoni cultural, també allò que les noves tecnologies permeten en matèria de la seva difusió, recerca i explotació.