Representants de l'EMCup 2019: 'Som quatre personalitats molt diferents, però a la vegada som molt líders'

14/02/2019

• Us autoanomeneu The Empowered. Per què?

Alexandra: Perquè som quatre dones empoderades. Aquest és el missatge que volem transmetre.

Yasmina: Volíem destacar la posició de la dona a l’hoteleria, ja que actualment sabem que té dificultats per arribar a posicions de direcció que no tenen pas els homes.

• Aleshores, creieu que ser un equip format per quatre dones us suposa algun avantatge o inconvenient en aquesta competició?

Jana: Ser quatre noies implica tenir molts més conflictes entre nosaltres mateixes. Les quatre tenim molt caràcter i també tenim molta iniciativa. Però, per altra banda, penso que tenim un punt de competitivitat que els nois no tenen, i lluitarem per aconseguir el que volem. El fet de ser una mica rivals entre nosaltres no ens frena a perseguir el nostre objectiu, que és competir com un equip contra les altres escoles.

Y: Jo crec que no hi ha tanta diferència entre si som nois o noies, sinó l’actitud que tenim les quatre. Som quatre personalitats molt diferents, però a la vegada som molt líders. Això ens suposa rivalitzar molt, però ens aporta avantatges en altres sentits. La nostra competitivitat fa que ens esforcem al màxim.

• Una de les tasques que teniu durant la primera fase de la competició és realitzar un mapa de personalitat /d’autoconeixement. Com sou cadascuna de vosaltres en aquest equip?

Y: Totes tenim una paraula que ens descriu a cada una. Jo, per exemple, sóc la “vocació”, perquè sempre he pensat que aquest era el sector en el qual m’havia de dedicar i m’agrada molt.

A: Jo sóc l’”ambició”.

J: Jo la “creativitat”.

A: Cada una de nosaltres destaca dins de l’equip per un aspecte. No anem per lliure, sinó que les quatre aportem alguna cosa a l’equip.

Carla: Jo sóc confident, sóc la “seguretat”. Penso que de cara a la competició és important demostrar que ens sentim segures, sobretot a l’hora de fer el pitch.

• En aquesta competició també us ha estat ajudant l’Albert Vancells, coordinador de Grau, que desenvolupa la tasca de coach. Què us ha semblat tenir aquesta figura?

J: És essencial.

A: És que no teníem ni idea de què suposava la competició. I l’Albert fa més de 10 anys que prepara els equips. Té molta experiència i sap com es fan les coses i ens ha ajudat molt a estructurar què volíem dir i què esperen de nosaltres.

Y: Ens ha ajudat moltíssim a corregir la nostra actitud durant la parla, a saber quan donar més o menys èmfasi, a estructurar les frases, a controlar el timing...

J: El problema d’aquesta edició és que el tema principal és molt ample, i ell ens ha guiat per saber quins aspectes podien tenir més rellevància. És un tema que engloba molts subtemes.

• Precisament, una altra de les tasques més importants durant la fase prèvia a la competició era la redacció d’un paper on desenvolupar el vostre punt de vista del lema d’enguany: Get Real Education. New School vs Old School. Quina és la vostra opinió sobre el tema i que haureu de defensar a Maastricht?

A: Un dels pilars és learning by doing, és a dir, més pràctica i menys teoria.

J: I dins d’aquest, també volem que es tracti el tema de la igualtat, el foment de les noves tecnologies i la sostenibilitat. Són aspectes importants. Sobretot la igualtat: som quatre noies en un món d’homes. I això és així, vas a un hotel i gairebé tot són homes menys la recepcionista i l’encarregada de la neteja. Després hi ha la sostenibilitat, perquè és obvi que tenim una responsabilitat per al planeta i, l’ús de les noves tecnologies és fonamental i es tracten poc respecte a l’impacte real que tenen en les nostres vides. Només en coneixem un 1%.

A: El món de les noves tecnologies avança a una velocitat increïble, i si no estàs al dia d’això, estàs mort.

Y: Un dels conceptes principals que teníem a tots els punts és que ara ens estem formant, però ens estem formant pel futur. No podem quedar-nos en l’actualitat, sinó anar un pas per davant del sector. Les videoconferències ja estan integrades però hi ha institucions on hi ha robots de cuina o cambrers. Això vol dir que als estudiants se’ls hi ha de donar la seguretat que quan surtin al mercat laboral han d’estar formats tenint pressent què passarà en 4 anys.

• Una altra de les proves era crear contingut viral a les xarxes socials. Quina estratègia heu seguit?

A: L’ús de la fotografia i mantenir un ordre en el fil.

C: Primerament, ens vàrem voler presentar, cadascuna amb una fotografia seva, amb el mot que ens representa, per donar-nos a conèixer. Després, sobretot, hem penjat stories per augmentar i mantenir els seguidors.

J: És la manera que l’usuari no s’avorreixi. Com que pots fer enquestes i preguntes, no et limites a explicar què has fet i pots variar una mica el contingut.

Y: A Instagram pengem fotografies més serioses o motivadores i, en canvi, als stories ens podem mostrar més com som.

• En els últims dos anys, l’Escola ha guanyat el premi al millor vídeo-presentació. Tenint això a la ment, com vàreu enfocar la producció del vostre clip?

A: Jo crec que el nostre vídeo està molt bé!

C: Sí, transmet molt bé la idea que volem donar.

J: Està molt ben editat. Li estem molt agraïdes a l’Oriol [el productor].

Y: Li hem transmès les nostres gràcies moltes vegades, perquè al principi anàvem molt perdudes...

A: Havíem pensat de tot: Joc de Trons o Games of Schools, fer un tour per l’hotel...

Y: Al final, ens vàrem reunir amb l’Oriol i ell ho tenia molt clar com s’havia de visionar.

J: De fet, tots els altres equips han acabat fent el mateix que nosaltres teníem al cap a l’inici: fer un abans i un després, l’ús del blanc i el negre i, amb l’ajuda de l’Oriol i l’Albert, ara tenim un vídeo molt diferent de tota la resta. I ens hem basat, bàsicament, en les quatre idees que defensem de sostenibilitat, igualtat, que som un equip...

• Els vostres companys de classe us donen suport?

A: No gaire, estem una mica enfadades... [rient].

C: Hem fet molta difusió a través de Whatsapp, i molts no sabien ni què era l’EMCup. Hi ha molta desinformació.

J: Nosaltres la vàrem conèixer perquè els participants de l’any passat varen venir a classe a explicar-ho. Ara hi ha gent que ho sap perquè també hem anat a les aules a demanar suport.

• Creieu que és un valor afegit poder representar a l’Escola en aquesta competició?

A: Sí, està molt bé, però també suposa molta pressió.

J: Ens posem pressió a nosaltres mateixes. Però, per part dels professors, ells des del minut u ens han dit: “treballeu molt, però passeu-vos-ho bé”. És una competició important però no hi perdrem res. Anirem a fer-ho el millor possible.

• Què penseu que us aportarà poder participar en una competició com l’EMCup?

A: Adquireixes experiència a l’hora de parlar en públic, crear el paper, fer el pitch... Comporta un treball i has de ser constant.

C: A Maastricht hi haurà un jurat i representants d’empreses i és una bona oportunitat per donar-nos a conèixer. Podrem establir contactes internacionals i veure com treballen en altres escoles. Només pel fet de ser seleccionades per anar-hi, crec que això ja és un valor afegit per al nostre currículum.

J: Coneixerem gent de tot Europa, que té les mateixes aficions que tu i compartiu els mateixos objectius de futur i, potser, acabeu treballant junts.

Y: Jo crec que ens aportarà molt professionalment, però també ens farà créixer com a persones.

• Què els hi recomanaríeu als estudiants que l’any que ve vulguin presentar la seva candidatura per representar l’Escola a l’EMCup?

A: Que si volen participar-hi, tinguin al cap que és feina, motivació i ganes.

Y: El missatge que volem donar és que és una gran experiència i ens ho passarem molt bé, però hi ha una dedicació. Jo, per exemple, tinc horari partit i m’ho he pogut gestionar més o menys bé perquè podia treballar des de casa. Cada setmana hi ha una reunió, o el paperwork ha d’avançar, o s’ha de preparar un pitch, o toca quedar per assajar... Així que si tens una vida laboral estable i estricte és difícil poder-te dedicar a la competició al 100%.

J: Exacte, han de saber que hi ha temps i treball al darrere. És una gran oportunitat que et permet aprendre del sector, i el contacte directe que tenim amb els professors fa que et sentis molt valorada. Haver estat seleccionada, a mi m’ha ajudat a creure’m que estic fent la carrera que em toca. Penses: “si m’han escollit a mi per anar-hi, és que ho puc fer”.

C: Però en aquest treball veus reflectida tota la feina comprimida durant aquests tres mesos en un espai fora de la teva zona de confort, te’n vas a un altre país i veus maneres de treballar d’altres persones. Tot té avantatges i inconvenients. Però sents que té un valor.