"El tema de la innovació tecnològica ens ajudarà en un futur al món laboral"

Entrevista als representants de l'EMCUP 2018 de l'Escola
Entrevistem als representants de l'Escola a l'EMCUP 2018 els dies 18 i 19 de febrer, cadascú d'un perfil únic i un carisma propi. L'Alberto López, la Dana Gómez, l'Alejandro Gallego i en César Mulet parlen sobre l'oportunitat de representar a l'Escola al concurs europeu, enguany centrat en el tema: "High Touch vs High Tech”.

24/01/2018

•  Sou els participants de l’edició EMCUP 2018 que tracta sobre la incisió de les noves tecnologies al món del turisme, en un moment on es pot arribar a infravalorar l’atenció personal… vosaltres sou més d’innovació tecnològica o d’un toc més humà?

Alejandro G.: La base l’hem intentat fer una mica neutre: hem recollit i intentat explicar tot el que passa però oferint la nostra opinió. Jo, personalment, crec que l’hotel hauria d’incloure la part tecnològica a les tasques més automàtiques o feixugues, però sense mai perdre el contacte amb el client, si no, l’experiència seria incompleta.

César: Un contacte humà sempre és bàsic i necessari, i després la resta es pot mecanitzar i substituir.

Dana: De fet, el nostre lema és ‘Embrace High Tech and Enhance High Touch’, que és adaptar la tecnologia però, a la vegada, el contacte humà.

Alberto L.: Sí, jo crec que al final la incisió de les noves tecnologies es dóna per garantida, però l’objectiu és potenciar un servei d’atenció humà més enllà del que s’ha estat fent fins ara. Perquè al final, si no, amb tanta tecnologia es perd el contacte.

•  De fet, al vídeo promocional, que heu fet com una de les tasques d’aquesta primera fase de competició, ja reivindiqueu que un bon somriure és indispensable per millorar l’experiència del client. Amb què us vàreu inspirar a l’hora de fer el vídeo?

C.: Quan ens vàrem reunir per pensar el vídeo, vàrem decidir que volíem fer un anunci inspirat en la idea del cafè de Nespresso, on aparegués una història amb la veu en off, i d’aquí vàrem desenvolupar una història que jugués amb el futur amb alguns elements del passat [els dos protagonistes].

D.: Ens ho vàrem passar molt bé durant el rodatge, i crec que vàrem saber trobar aquest punt còmic que buscàvem.


•  La segona fase serà els dies 18 i 19 a Maastricht. Com teniu pensat encarar la vostra posada en escena?

A. G.: Intentarem fer una presentació dinàmica de tres minuts, en la qual parlem els quatre, i explicant una mica el paperwork que hem fet, i intentant impactar per tal de no perdre l’atenció del jurat.

D.: Sí, jo crec que és el punt que busquem. No perdre la seriositat del tema ni la responsabilitat d’anar a un concurs d’aquestes característiques, però afegint un toc de diversió i energia.

A. L.: Sobretot perquè ens demanen que ens ajudem d’algun element visual però “a l’antiga”, com una cartolina. Però que no sigui cap element tecnològic. I això encara no hem de pensar una mica.

•  Quin creieu que és el vostre punt fort com a grup?

D.: Jo crec que podria ser el fet que som diferents. A part de les ganes d’anar allà a aprendre i passar-nos-ho bé.

A. L.: És veritat, som un grup molt variat, cadascú aporta idees i maneres de pensar molt diferents.

A. G.: Sí, però ens complementem molt bé. De vegades, durant un pluja d’idees, ens podem estar matant perquè tothom dóna idees molt dispars i polaritzades, però sempre acabem trobant el punt en comú. Ja que tant el paper com el vídeo ens han sortit bastant bé.

C.: Potser quant a coneixements som dels grups que estem més endarrere, ja que hi ha centres d’estudis on l’EMCUP és una assignatura on col·labora tota la classe però, jo crec que som un grup amb molt positivisme i alegria, i farem una bona impressió tant al pitch com a la resta de tasques que haurem de realitzar allà. I és un tema que ens agrada.

A. L.: [assentint] Sí, jo crec que aquest tema ens ajuda bastant, estem al dia de tot això. 

•  I com a estudiants universitaris de l’Escola, això quines capacitats us dóna per abordar aquest tema durant la competició?

A. G.: Nosaltres ja ens estem informant sobre el tema i llegim articles perquè allà haurem de fer un debat, on realment no tindrem temps de preparar res sinó que serà improvització i veure qui en sap més d’un tema o de l’altre. Nosaltres de manera autònoma estem aprenent a afrontar això: no sabem què vindrà, o quina posició haurem de defensar però, en aquest aspecte, crec que estem preparats. Els quatre som del món del turisme i coneixem de primera mà què està passant i, segurament, d’altres grups no. I jo crec que això és un dels punts que tenim a favor nostre.


•  Una de les tasques més importants que havíeu de fer durant aquesta primera fase, abans de marxar als Països Baixos era crear ‘rumor al voltant de la marca’ a les xarxes socials. Com creieu que us està anat aquesta feina?
 
C.: Sobre aquest tema, haig de dir que és difícil crear una xarxa de seguidors sobre un tema de ciència o investigació. Ja és difícil per se que la gent llegeixi... jo tinc un bloc i costa que algú s’arribi a llegir el post sencer. L’Autònoma tampoc no ens ha fet promoció per poder arribar a un públic més ampli, aleshores hem hagut de comptar amb els nostres propis mitjans per arribar a la nostra gent, com els amics i familiars. Totes les nostres mares ens segueixen!
 
Tots: [riuen].
 
A. G.: Tampoc hem pogut tenir el temps suficient per dissenyar una campanya i publicar cada dia, sigui perquè estudiem o treballem. Així i tot, crec que estem tots nosaltres estem donant posant un gran esforç afegit per intentar treballar en les xarxes socials o el paperwork. Cadascú ha posat cada dia de la seva part per poder arribar a fer-ho tot, i ficant un esforç que valorem més internament que externament.
 
D.: Està bastant bé! Estem arribant allà on volem...

A. G.: També és diferent quin tipus de contingut pengis. Si no és alguna cosa que sigui una fotografia o un vídeo nostre, o quelcom cridaner... 

D.: Sí... és que costa. Però també potser és cert que cada xarxa social servei per a una cosa diferent. A Facebook vàrem decidir enfocar-ho més a penjar articles i a Instagram, en canvi, aspectes més personals.

A. G.: Instagram és el futur. A França, per exemple, les estadístiques diuen que Facebook és la xarxa que més s’utilitza però, Instagram, és la xarxa social que més creix. Aleshores, Instagram ens dóna visibilitat a través d’una fotografia simple que cridi l’atenció i arribi a la gent, però no convidarà a llegir-se un article. El més atractiu és la imatge.
 
•  Creieu que la possibilitat de participar en aquest concurs és un valor afegit per a l’Escola?

D.: Sí, jo crec que és una manera de potenciar i motivar als alumnes a intentar tenir un bon nivell d’anglès i obtenir bones notes.
 
•  El MapsTell és una altra de les tasques que també havíeu de fer durant aquesta primera fase de la competició. En què consisteix?
 
C.: És un test de personalitat en relació a l’àmbit de treball i les relacions socials. El que t’indica és un mapa del món dividit en quatre parts i, depenent de la part que tinguis més desenvolupada, aquesta part serà la més habitada i urbanitzada. S’han de respondre 25 preguntes, on has de col·locar unes frases en ordre. Per exemple: què és més important per tu, la motivació, la comptabilitat o el perfeccionisme? Al final, els resultats t’indiquen com ets amb les persones, com aquestes et perceben i quines sensacions transmets.

Això és perquè quan a Maastricht, el 17 de febrer, cadascú de nosaltres tindrem un coaching per tal de preparar-nos en aquells punts forts que necessitaríem treballar segons els resultats obtinguts amb el MapsTells. Això et dóna una oportunitat de conèixer-te millor.

 

•  Així doncs, què penseu que us aportarà participar en l’EMCUP en l'àmbit personal i professional?
 
C.: Doncs que representar la teva universitat en aquest concurs és una millora en el teu currículum, ja que et dóna l'oportunitat de fer networking i destacar davant de persones importants dins del sector.

A. G.: Jo, personalment, destacaria dues coses. La primera seria el “challenge yourself”, anar a fer un pitch, que agradi i ho entenguin persones d’Holanda, de Dinamarca o Suïssa perquè, encara que sembli que no, hi ha una barrera intercultural que és difícil de superar. I la segona cosa que destacaria és que relacionar-te amb altres persones t’aporta en l'àmbit personal, com el treball en grup.

D.: Per mi, sobretot, és l’aprenentatge. Ens hem informat sobre el tema tot el que hem pogut i, fins i tot, arribarem allà i apareixeran mil idees que no havíem pensat. També destacar que el tema de la innovació tecnològica ens ajudarà en un futur al món laboral perquè res ens sobti i puguem pensar més enllà. I finalment, com comentava en César, per mi el fet de representar la Universitat és important i, si hem estat escollits, ha estat per alguna cosa, i perquè segur ho farem el millor possible.

A. L.: En el meu cas, mentre estàvem preparant el paper, he vist que el treball en equip ha estat un estira-i-arronsa. Però al final sempre hem aconseguit arribar a acords, incloent-hi les idees d’uns i altres, i hem après tots a millorar les nostres pròpies opinions amb les de la resta, a fer-les més grans. I afegir també que, com que sóc una mica introvertit, el fet d’anar a Maastricht m’ajudarà a obrir-me i expressar-me.  

A. G.: Però hem de deixar clar que nosaltres hi anem a guanyar!

Tots: [riuen].

Seguiu a l'equip de l'Escola a l'EMCUP 2018 a través de Facebook, Instragram, Twitter i Youtube.